Resultats de la cerca

Als sorrals compactats i poc o molt salabrosos del litoral apareix a la primavera en grans quantitats el petit Triglochin bulbosa subspècie barrelieri , que passa fàcilment desapercebut, ja que és una planta poc vistosa i dura pocs dies Tanmateix, és fàcil de reconèixer per les infructescències espiciformes, de fruits cilíndrics i acabats en tres puntes triglochin vol dir tres puntes Ramon M Masalles Aquesta petita família comprèn una dotzena d’espècies herbàcies menudes, anuals o més sovint perennes, que es fan als terrenys impregnats d’aigua de les zones temperades i fredes dels dos…

Morfologia El dragó rosat Hemidactylus turcicus , molt semblant al dragó comú Tarentola mauritanica , és, però, encara més antropòfil i de cos més esvelt, més rosat, de cap triangular i amb tubercles més petits L’individu fotografiat mostra la cua regenerada hom pot apreciar que presenta ungles a tots els dits, una característica pròpia de l’espècie Hàbitat/Xavier Moreno Aquest dragó és més menut que l’espècie precedent i només supera excepcionalment els 10 cm de longitud total És més esvelt i té el cos deprimit, amb el cap estret i curt, triangular i amb el musell arrodonit i la cua més…

Morfologia La colobreta cega Blanus cinereus , l’únic representant de la seva família a Europa, s’ha adaptat molt bé a la vida subterrània, com ho demostra la reducció dels ulls a dos puntets foscos sota la pell L’aspecte de l’animal, que al nostre país només es troba present a terres meridionals, és totalment vermiforme Javier Andrada La colobreta o serpeta cega té aspecte de cuc de terra El mascle mesura fins a 25 cm de longitud, les femelles són una mica més petites El color, uniforme, és de vi, violaci o rosat fosc, o bru castany, en l’animal viu El cap és petit i arrodonit, el coll no…

Morfologia El dragó comú Tarentola mauritanica té el cos deprimit i els dits adhesius propis dels animals lapidícoles, que li permeten grimpar per parets llises La seva coloració és força variable i canvia de molt fosca a molt clara segons la situació de l’animal A la fotografia veiem un exemplar que captura una papallona nocturna, el seu aliment predilecte Javier Andrada És un dragó robust, d’un màxim de 15 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua Té el cap i el tronc deprimits, el cap gros i ben diferenciat del tronc i la part central particularment deprimida Les potes són…

La Natura és regida per una dinàmica diversa, d’intensitat variable en el temps i l’espai, que a voltes presenta una gran violència El 1970 una allau de terra originada al Nevado Huascarán, als Andes del Perú, arrasà la ciutat de Yungai i provocà 18 000 morts al mateix massís, el 1962 una allau de magnitud més petita ja havia produït 4000 morts a Rancahirca L’any 1976 diversos terratrèmols assolaren la regió de Friuli Itàlia, amb un balanç de més de 1000 morts, Guatemala amb uns 25 000 morts i les regions de Tang-Chan i Tien-Tsin Xina, amb més de 100 000 morts Les pluges monsòniques que…

Morfologia La serp d’aigua o colobra d’aigua Natrix maura és anomenada també colobra viperina per la seva semblança morfològica amb els vipèrids, que l’animal pot exagerar a voluntat encara que la seva coloració no és exacta a la d’aquesta família, pot dilatar les mandíbules fins que el cap esdevé triangular i ataca de manera semblant, xiulant al mateix temps Normalment, és de color bru clar amb taques fosques o amb un inici de línia en ziga-zaga fosca Hàbitat/Xavier Moreno Aquesta és una serp mitjana, de cos relativament gruixut, que pot arribar als 100 cm, però que sovint és més curta El…

Morfologia La sargantana cuallarga Psammodromus algirus és grossa i molt fàcil d’identificar pel tipus i la disposició de les escates, carenades i imbricades, i per les quatre línies longitudinals groguenques que la recorren dorsalment, ultra per la llargada notable de la seva cua Ramon Torres És una sargantana grossa, de coll gruixut i cua progressivament afilada, molt llarga i prou rígida Arriba a mesurar 8 cm de cap i tronc i la cua supera de 2,6 a 3 vegades aquesta longitud pot arribar en total i amb la cua intacta fins als 31 cm de longitud El cap és de petit a mitjà, de front pla i…

Morfologia El peu del gripau d’esperons Pelobates cultripes mostra el tubercle molt desenvolupat, corni i negre, que forma l’esperó 1 d’aquesta espècie d’hàbits excavadors Amadeu Blasco Aquesta espècie presenta una morfologia típica de gripau i fa fins 90 o 100 mm de longitud És gros, rabassut i de pell llisa Té el cap particularment gros, amb el musell molt arrodonit, i els ulls grossos i sortints, amb l’iris grisenc o argentat, la part superior del cap deprimida i sense un timpà visible Les potes són relativament curtes i el tubercle metatarsià constitueix un esperó negre molt destacat,…

La gran quantitat de flors que produeixen els aloes en una època de l’any, l’estiu, en la qual escassegen les fonts d’aliment, tenen un paper clau per a nombrosos himenòpters i, en especial, per a borinots com aquest Bombus terrestris que sincronitzen l’emergència de les formes sexuals amb l’època de floració dels alocs Jordi Corbera L’aloc Vitex agnus-castus era una espècie abundant als trams baixos de les rieres del Maresme al final dels anys quaranta del segle XX, però les grans alteracions que ha sofert aquest hàbitat de llavors ençà han fet que la distribució de l’espècie patís una…

Els cotilèdons de molts espermatòfits són ben visibles a l’estadi de plàntula perquè sobresurten del sòl i són fotosintètics fins que els nomofilles esdevenen actius La plàntula del faig Fagus sylvatica , que veiem a dalt, té dues fulles embrionals ben diferents de les fulles normals o nomofilles Els pins, en canvi, tenen de cinc a divuit cotilèdons aciculars a baix, amb la testa de la llavor a l’àpex de la plántula Antoni Agelet i Ramon Torres Les fulles són òrgans verds, de forma generalment laminar, que apareixen als nusos i que tenen com a tasca essencial fer la funció clorofíllica…