Resultats de la cerca

El gavot Alca torda és un parent pròxim dels pingüins genuïns, és a dir, dels pingüins àrtics, actualment ja extingits, dels quals recorda el posat quan és fora de l’aigua pertany, de fet, a la mateixa família que el pingüí típic És un ocell marí estricte, de potes palmades, d’uns 40 cm, negre, amb el pit i l’abdomen blancs, bé que a l’hivern, que és quan el podem trobar a les nostres costes, ofereix també una ampla màscara blanca cas de la fotografia, presa en aigües mallorquines S’alimenta de peix, que caça amb el seu bec característic, alt i comprimit Jesús R Jurado El gavot, amb una…

Sota la denominació d’apterigots hom reuneix una sèrie d’ordres d’insectes primitivament àpters, és a dir, sempre mancats d’ales i no pas per pèrdua secundària durant el procés evolutiu, com fóra el cas de les puces i els polls sifonàpters, mallòfags i anoplurs El concepte d’apterigot no té actualment un valor taxonòmic, atès que és un conjunt molt heterogeni, però sí que té un cert valor descriptiu, raó per la qual el mantenim Hom considera apterigots els ordres següents els collèmbols, els proturs, els diplurs, els monurs tots fòssils, els microcorifis i els zigentomes Els dos darrers,…

Els triblídides són molluscs bentònics protegits per una conquilla única, unida a un peu ventral mitjançant una sèrie de músculs retractors disposats per parells El registre fòssil és abundant i s’estén en el temps des de les primeries del Cambrià fins al Devonià es consideraven extingits fins al descobriment d’espècies vivents a les grans profunditats oceàniques Morfologia Morfologia general dels triblídides A Aspecte dorsal i lateral extern de la conquilla de Rokopella zografi B Aspecte ventral extern de Neopilina B′ Esquema de l’anatomia de Neopilina Hom ha indicat en el dibuix 1…

Aspecte general d’alguns merostomats, en visió dorsal A aglàspid 18 B euriptèrid 125, C xifosur 18 Amadeu Blasco, a partir d’originals diversos Els merostomats són artròpodes quelicerats, és a dir, proveïts de quelícers, com els aràcnids, però amb característiques peculiars i força aparents que els distingeixen d’aquests D’una banda, la forma del cos, en el qual generalment es distingeixen segments diferents, recorda la dels extingits trilobits, però en aquest cas acaba en un característic agulló terminal o espina, de vegades molt llarg D’altra banda, són animals de vida marina i de…

Morfologia i organització dels conodonts A Paraconodont del Cambrià Westergaardodinida tricuspidata , × 20 A’ conodont simple del Triàsic Comudina minor , × 330 A " conodont de plataforma del Ladinià, en visió lateral i superior Carinella ciernensis , × 80 A’ " conodont compost triàsic, en visió lateral Neohindeodella dropla , × 60 B Conodontòfor, amb els diferents elements en Lewistonella agnewi , del Carbonífer inferior × 13 C Impressió del considerat primer organisme conodontat, Clydagnathus cavusformis × 4, del Carbonífer inferior d’Escòcia C’ zona del «cap» en la contraimpressió,…

Introducció a la taxonomia, la sistemàtica i la filogènia Les espècies En la desena edició de Systema Naturae ‘Sistema natural’, del 1758, Carl von Linné va incloure la classificació de més de 4000 espècies d’animals i més de 7000 de plantes, en les quals, a més d’utilitzar els noms emprats en aquell moment, va afegir els noms binomials, que a poc a poc es van anar imposant entre la comunitat científica i que avui són tan familiars http//bibbildabofi/Linneana Per a poder establir relacions entre les diferents espècies i entre els grups taxonòmics d’ordre superior, com els gèneres, les…

Nombre total d’espècies d’ocells observades en vermell i nombre d’espècies nidificants en blau als diferents estats europeus i als Països Catalans, segons dades de Fischer i Peterson, de 1962, actualitzades per a l’Estat espanyol i els Països Catalans Maber, original dels autors Des del punt de vista ornitogeogràfic, les nostres terres pertanyen a l’extensa regió paleàrtica, que inclou tot Europa, l’Àsia no tropical i la porció d’Àfrica que queda limitada al S pel desert del Sàhara Així mateix, juntament amb els altres indrets del S d’Europa i el N d’Àfrica, forma la subregió mediterrània Un…

Conreus d’ametllers, garrofers, oliveres i figueres al polié —plana d’origen càrstic— de Corona Les cases tendeixen a situar-se als marges i al raiguer dels turons, per tal de no desaprofitar les terres de major valor agrícola Ernest Costa Es Amunts 11, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Al nord de l’illa d’Eivissa, des de Sant Antoni de Portmany fins a Sa Cala, es troba l’Àrea Natural d’Especial Interès més extensa i variada de les Pitiüses Es tracta d’una contrada muntanyosa, d’elevacions irregulars que arriben als 400 m d’altitud, amb una interessant morfologia càrstica i…

Nombre de tàxons endèmics o subendèmics a cadascun dels quadrats UTM de 10 × 10 km de les Balears i dels territoris administrats per la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana S’identifiquen les quatre zones d’endemisme principals les Balears, els Pirineus, les muntanyes Diàniques i el massís dels Ports, que concentren prop del 70% dels endemismes del territori cartografiat IDEM, a partir de dades de l’autor La relativitat del terme endemisme aquell tàxon propi d’un determinat territori pot ser corregida si s’explicita l’àrea geogràfica de l’element al qual s’aplica aquesta…

Adaptació al medi terrestre les plantes vasculars Origen i desenvolupament de les plantes al llarg dels diversos períodes geològics El gruix de les corresponents línies expressa la importància quantitativa del grup, i la llargada el seu període de presència sobre la Terra Maber, a partir de Strasburger A la introducció dedicada als briòfits és evocada l’aventura que, per a l’evolució de les plantes, representà l’adaptació a un medi radicalment nou, el medi terrestre, i com resolgueren el problema els tres grans grups bàsicament terrestres dits també embriòfits que són els briòfits, els…