Resultats de la cerca

L’os bru Ursus arctos és inconfusible per les seves grans dimensions, ja que és el més gran dels carnívors dels Països Catalans Té el cap fort, amb orelles amb borrissol i de contorn arrodonit, pèl llarg i espès, cua curta, potes grosses, plantes dels peus i les mans nues i cinc dits a totes les extremitats Té les molars carnisseres a penes diferenciades i és habitual que perdi les primeres molars José M Cerezo L’os bru ibèric és un carnívor de grans dimensions els mascles poden arribar a superar els 300 kg de pes La longitud del cos cap inclòs és de 150-200 cm, la de la cua inferior als 15…

Les catinariàcies La família de les catinariàcies comprèn Catinaria , crustaci, amb apotecis sèssils, de color bru clar o fosc, biatorins amb marge propi aviat no visible El tolus apical té una cambra ocular molt oberta, i un cos axial cònic i poc visible Les paràfisis no són gairebé gens capitades Les espores són bicellulars i hi ha un halo prim, compacte, de superfície irregular Les dues espècies conegudes a casa nostra són corticícoles, de llocs humits C laureri té el marge més clar que l’epiteci, i C atropurpurea té el marge prominent, del color de l’epiteci Les ramalinàcies En llocs d’…

Al puig Major hi ha un jaciment de plantes fòssils datat com a pertanyent al Burdigalià inferior, quan es produeix una emersió fugaç de les terres mallorquines, amb formació de nombroses llacunes Quant a les capes que contenen els vegetals, hom els ha pogut assignar una edat burdigaliana inferior basantse principalment en la fauna fòssil que contenen Les restes es troben a la collada d’Es Cards Colers, al vessant N del massís La sèrie paràlica que hi apareix es disposa sobre calcàries grises del Liàsic, des dels nivells inferiors als superiors estrats de pudingues amb fragments d…

El durbec Coccothraustes coccothraustes ostenta un nom justificadíssim, car el seu bec, que utilitza per a trencar nous i altres fruits de clofolla dura, en efecte, és singularment robust i gros És el més gran dels fringíllids ateny 18 cm L’exemplar fotografiat procedeix del Montseny Vallès Oriental Joaquim Reberter És un reproductor molt rar als Països Catalans hi ha tan sols algunes dades de cria a la Vall d’Aran, tots dos Pallars, el Solsonès, les Alberes, i alguna dada antiga de l’interior de les comarques centrals valencianes A l’hivern és un visitant escàs, si bé cada any se’n pot…

En els grans llacs miocens de la Cerdanya es desenvoluparen fitocenosis característiques, amb una gran diversitat funcional i qualitativa Entre les plantes de vida aquàtica, devia viure-hi la castanya d’aigua Trapa que veiem a la fotografia × 1, 3, procedent del Torrent del Pi, que acompanyava altres gèneres típicament aquàtics i també encara alguns de representats a l’actualitat, com ara Potamogeton i Salvinia Jordi Vidal / MIPS Els importants jaciments de vegetals fòssils de la Cerdanya són coneguts des de temps antic La darrera revisió sistemàtica de la flora que es troba a la conca…

L’extens gènere Polyporus forma carpòfors anuals, proveïts d’un peu central i de porus petits i regulars a l’himeni En la fotografia veiem diversos exemplars de Polyporus arcularius , que permeten observar els típics porus, allargats radialment, i el barret hirsut Creix sobre fusta de planifolis En matollars i boscos àrids, sobre branquetes, podem trobar P meridionalis , miniatura de l’anterior August Rocabruna / SCM En el sentit ampli en què la prenem, aquesta família comprèn fongs amb cos fructífer anual o perenne, d’aspecte molt variable, ja que poden tenir un barret típic, dimidiat o…

Caràcters microscòpics principals de les pertusarials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pertusaria heterochroa asc bispòric i detall d’una ascòspora, de paret internament ornamentada B Phlyctis argena asc amb dues ascòspores murals Biopunt, a partir de fonts diverses Constitueixen un grup de líquens crustacis, típicament silicícoles o corticícoles, ben representats a la regió mediterrània, i caracteritzats pels seus ascs amples, de paret gruixuda, amb la túnica interna amiloide I+ blau, engruixida a l’àpex, amb dehiscència per una escletxa, no…

Paisatge de caire atlàntic als voltants de Vidrà prat de dall amb freixes de fulla gran Fraxinus excelsior en primer terme i fagedes vestint l’obaga de Curull, al fons Oriol Alamany El Vidranès 11, entre els principals espais naturals del sistema transversal Amb el nom de Vidranès es poden englobar un conjunt de serres i valls, situades a l’extrem meridional dels Pre-pirineus, entre les comarques d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa El seu paisatge és d’una gran bellesa i molt representatiu de la Catalunya humida que forma part de la regió biogeogràfica eurosiberiana o centreuropea Les…

La llúdria Lutra lutra és un carnívor de cos allargat i pèl bru i brillant que es caracteritza sobretot pels seus hàbits aquàtics En relació amb aquests hàbits disposa de membranes interdigitals als peus i a les mans Té la cua llarga, una mica aplatada i ampla a la base, que s’estreny progressivament i acaba en punta El cap és ample i deprimit, i les orelles són petites Pels mateixos hàbits aquàtics de què parlàvem, les orelles, els ulls i el nas se situen alineats a la part superior del crani, i d’aquesta manera pot mantenir les seves funcions sense a penes treure el cap de l’aigua Jordi…

Vessant sud de l’Albera, dominat en gran part, a conseqüència dels repetits incendis, per brolles d’estepa negra Cistus monspeliensis Oriol Alamany La serra de l’Albera 112, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Muralla fosca entre l’Empordà i el Rosselló, la serra de l’Albera és l’extremitat oriental de la serralada pirinenca La muntanya domina la mar Mediterrània i s’hi precipita La costa és molt retallada i petites platges de còdols s’amaguen al fons de profundes cales l’aridesa del litoral, que recull uns 650 mm de precipitació anual, podria fer oblidar que…