Resultats de la cerca

Els tètols i els pòlits són ocells d’aiguamoll més grossos que els becadells i les gambes, amb els quals comparteixen hàbitats i costums Són gregaris fora de l’època de reproducció, i el plomatge dels mascles i les femelles és semblant, bé que és sotmès a variació estacional Els tètols a dalt tenen el bec recte, i en plomatge hivernal, com en el dibuix, són clars del davant i brunencs, tacats o ratllats, del mantell, mentre que a l’estiu prenen tots ells tons vermellosos o castanys El tètol cuanegre Limosa limosa , a dalt, a la dreta amida 41 cm i té una barra negra al final de…

Als Països Catalans, el nombre de citacions ha estat de 20, corresponents a 12 hiverns A l’igual que passa a la Camarga, es pot trobar des del final d’octubre fins al final de març, amb la màxima el desembre i el gener Els estols tenen, en general, entre 3 i 9 individus, amb una màxima de 13 a Ullà Baix Empordà el 15-280363 Les altres localitats on s’ha controlat el cigne petit són aiguamolls de l’Alt Empordà mesos de gener de 1963 i 1985, delta del Llobregat gener del 1891, delta de l’Ebre febrer del 1964 gener de 1969, hiverns de 1971-72 i 1972-73 març del 1974…

La busqueta vulgar Hippolais polyglotta és un sílvid petit no supera els 13 cm, de cos i cap allargats, que viu a les bardisses i els arbusts de llocs assolellats, sovint a la vora de les carreteres i al marge dels boscos És corrent de veure’l cantar des d’una branqueta despullada o al cim d’un arbust La varietat groga a l’esquerra és la més comuna i la que, pels colors, pot confondre’s amb la busqueta grossa Hippolais icterina , molt més escassa al nostre país i amb les ales més llargues i el capell més pla A les nostres terres es veu sovint la varietat clara a la dreta, que és molt…

Els estornells són ocells gregaris molt lligats a l’home, a les seves edificacions i als seus camps L’estornell vulgar Sturnus vulgaris , a dalt, a l’esquerra, es caracteritza pel plomatge negre tacat de blanc, amb irisacions verdoses i vermelloses És principalment migrador, i són característiques les formacions de vol dels seus estols, sovint de milers d’individus L’estornell negre Sturnus unicolor , a dalt, a la dreta té el plomatge tot negre a l’estiu i només els individus joves tenen algunes taquetes blanques a l’hivern Els joves a baix d’ambdues espècies són pràcticament indistingibles…

Juvenil de perca Perca fluviatilis capturat a la Muga, a l’altura de Sant Llorenç de la Muga per sobre del pantà de Boadella, al setembre del 2008 Emili García-Berthou La família dels pèrcids, pròpia de l’hemisferi nord, es compon d’unes catorze espècies autòctones d’Europa, però cap de nativa de la península Ibèrica, on s’han introduït dues la perca Perca fluviatilis i el lucioperca o sandra Sander lucioperca La perca difícilment es pot confondre amb cap altra espècie perquè té dues aletes dorsals en lloc d’una, com la majoria dels peixos continentals autòctons, la primera amb fortes…

La mallerenga blava Parus caeruleus és fàcil de veure en arbredes i tota mena de boscos, i també en jardins És inconfusible pel color blau de les ales, la cua i el capell i pel dibuix general del plomatge, És més petita que la mallerenga carbonera ateny 11,5 cm, amb la qual podria confondre’s de lluny La femella és semblant al mascle Noteu, a la fotografia, l’anella que porta a la pota, que li ha estat posada dins d’una campanya d’anellatge d’ocells, a les Balears Jesús R Jurado La mallerenga blava és sedentària i nidificant comuna a la major part dels Països Catalans, excepte les Balears…

Ocell propi de les zones àrides o subdesèrtiques del N d’Àfrica i del SW d’Àsia, als Països Catalans és un divagant excepcional, cada vegada més escàs Fins ara hom disposa només de 10 dades 3 captures a la Catalunya Nord octubre de 1816, 3111837 i final d’octubre de 1849 citades per Companyó, però sense esmentar localitats un exemplar naturalitzat a la collecció de la Universitat de Barcelona, capturat en una localitat del Barcelonès en data no precisada i un altre exemplar naturalitzat a la collecció de l’Ateneu de Maó, caçat a Menorca en data desconeguda, però anterior al 1911…

Àrea de nidificació del tallarol emmascarat Sylvia hortensis als Països Catalans Maber, original dels autors El tallarol emmascarat és un ocell estival que nia escassament a la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià A Andorra es coneix una observació al final del maig de 1889, data ja molt tardana per a la migració, i a les Balears hi ha dades de nidificació del segle passat i el començament d’aquest, però actualment tan sols és accidental en migració El pas de primavera s’inicia al començament d’abril i acaba la primera desena de maig, i el pas de tardor…

La boscarla dels joncs Acrocephalus schoenobaenus és un ocell escàs als Països Catalans, que podem veure en petit nombre als aiguamolls, durant les migracions Marcella Chinchilla La boscarla dels joncs és un ocell escàs que es presenta regularment a les zones humides dels Països Catalans durant els viatges d’anada i tornada entre els seus quarters d’hivernada africans i les seves àrees de cria, situades al centre i el N d’Europa A la Catalunya Nord és considerada una espècie molt escassa en canvi, a la resta del Principat i al País Valencià és més regular i freqüent, així com a Mallorca i…

Àrea de nidificació del ballester Apus melba als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans, el ballester és un ocell estival En migració pot ésser observat pràcticament arreu Nidifica a Catalunya, Andorra i el País Valencià a les Balears només ho fa a Mallorca, Menorca i Cabrera, mentre que a Eivissa i Formentera tan sols s’observa molt ocasionalment en les seves migracions Els primers exemplars s’observen ja cap al final de març, encara que és durant l’abril quan arriba el gruix de la població nidificadora i s’installen en les seves colònies de cria Alguns exemplars…