Resultats de la cerca

Els gecònids constitueixen una família extensa, present a les parts més càlides i temperades de la Terra No tenen forat pineal ni os premaxillar, els parietals són parells, les vèrtebres procèliques o amficèliques i la cintura escapular és perforada Són animals de cos robust, no gaire grossos, de cua relativament curta i sovint nocturns molts són arborícoles i grimpadors El cap i el tronc són deprimits Els dits són amples i s’adhereixen al substrat gràcies a unes làmines subdigitals cobertes de sedes microscòpiques La cua és gruixuda Tot el cos és recobert de tubercles més o menys pronunciats…

Escates cefàliqües dels saures que tenen interès en la determinació de les espècies Hom ha Indicat en el dibuix únicament les més importants 1 rostral, 2 internasal 3 prefrontal 4 frontal 5 supraocular 6 grànuls supraciliars 7 postfrontal 8 parietal 9 occipital 10 timpànica 11 massetèrica 12 loreal 13 nasal 14 supralabial 15 infralabial 16 mentoniana 17 gular Gustavo Hormiga Encara que presenten notables excepcions que dificulten llur caracterització com a grup, els saures són rèptils escatosos de cua llarga amb dos parells de potes de llargària similar Apareixen, però, amb certa freqüència,…

Morfologia El dragó rosat Hemidactylus turcicus , molt semblant al dragó comú Tarentola mauritanica , és, però, encara més antropòfil i de cos més esvelt, més rosat, de cap triangular i amb tubercles més petits L’individu fotografiat mostra la cua regenerada hom pot apreciar que presenta ungles a tots els dits, una característica pròpia de l’espècie Hàbitat/Xavier Moreno Aquest dragó és més menut que l’espècie precedent i només supera excepcionalment els 10 cm de longitud total És més esvelt i té el cos deprimit, amb el cap estret i curt, triangular i amb el musell arrodonit i la cua més…

Els rèptils dels Països Catalans són, dins l’ámbit científic, menys coneguts que els amfibis, bé que, en general, potser ho són més, com mostra el fet que les morfologies bàsiques de la serp, la sargantana o la tortuga són més familiars que les de la granota o el gripau És probable que les manifestes dificultats que presenta llur estudi figurin entre els factors principals d’aquest desconeixement, especialment pel que fa a alguns grups, com les serps en general o la família dels escíncids, pertanyent al subordre dels saures La manca d’informació concerneix des de la distribució geogràfica,…

Regions zoogeogràfíques L’àrea mundial dels rèptils és més reduïda que la dels amfibis perquè llur tegument impermeable no els permet d’hivernar sota l’aigua per evitar el fred El mapa mostra els límits septentrionals assolits per representants de certes famílies de rèptils dels Països Catalans a Euràsia Maber, original dels autors, amb dades de Goin, Goin i Zug Les regions zoogeogràfiques en què ha estat dividida la superfície dels continents han estat exposades a la part dedicada als amfibis També són vàlides aquí les raons que es donaren pel que fa referència a l’origen d’aquestes regions…

El coneixement, endarrerit, de la fauna reptiliana dels Països Catalans obliga a realitzar, en primer lloc, treballs de cartografia que puguin servir de base per a investigacions més avançades El que primer s’imposa és el recorregut de camp, amb observació i anotació acurada dels animals, de llur entorn i de les activitats que efectuen en certa manera, part de la pèrdua de dades com ocorre també amb els amfibis i amb altres grups zoològics prové del treball de camp selectiu, que és molt atent a les rareses i oblida les espècies banals —aparentment de menor valor científic— i desfigura…

El poblament reptilià del territori continental Les consideracions bàsiques que cal tenir en compte en l’anàlisi de l’estructura, composició i origen del poblament herpetològic dels Països Catalans i de les causes de la seva evolució coincideixen, evidentment, amb les exposades en parlar dels amfibis Les espècies reptilianes són, però, més nombroses, molt independents de l’aigua i els resultats finals, com significa la distribució actual, són ben diferents L’origen del poblament Factors històrics La fauna reptiliana actual dels Països Catalans continentals és neògena Els rèptils dels períodes…

Conreus d’ametllers, garrofers, oliveres i figueres al polié —plana d’origen càrstic— de Corona Les cases tendeixen a situar-se als marges i al raiguer dels turons, per tal de no desaprofitar les terres de major valor agrícola Ernest Costa Es Amunts 11, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Al nord de l’illa d’Eivissa, des de Sant Antoni de Portmany fins a Sa Cala, es troba l’Àrea Natural d’Especial Interès més extensa i variada de les Pitiüses Es tracta d’una contrada muntanyosa, d’elevacions irregulars que arriben als 400 m d’altitud, amb una interessant morfologia càrstica i…

Concepte de rèptil Els rèptils són un grup de vertebrats molt més ben adaptats a la vida a la terra que no els amfibis Contribueix a aquesta capacitat una de les seves característiques més sobresortints la possessió d’escates còrnies que recobreixen tot el cos i formen una mena d’esquelet extern Una altra de les seves característiques és l’estructura de l’esquelet, que permet un tipus de moviment especial, la reptació, i dóna fins i tot una gran capacitat grimpadora a algunes espècies, com la serp blanca Elaphe scalaris , que veiem a la fotografia Xavier Parellada Els rèptils són vertebrats…