Resultats de la cerca

Àrea de nidificació del tallarol gros Sylvia borin als Països Catalans Maber, original dels autors El tallarol gros és una espècie estival la distribució de la seva població reproductora als Països Catalans queda restringida a la Catalunya Nord i al Principat, i és lligada als dominis de l’alta muntanya eurosiberiana i a sectors de l’alta muntanya subalpina, amb localitzacions mediterrànies si fa no fa aïllades en punts especialment humits de les serralades litorals catalanes Així mateix, ha nidificat a Mallorca, on fins ara només era considerada com una espècie migradora…

Àrea de nidificació del tallarol de casquet Sylvia atricapilla als Països Catalans Maber, original dels autors A l’hora de niar, el Tallarol de casquet és lligat als ambients arbrats amb un cert grau d’humitat La seva distribució als Països Catalans és gairebé homogènia a Catalunya i al Rosselló, llevat d’àrees especialment àrides i obertes La seva colonització de les comarques pirinenques és coneguda fins en una altitud superior als 1600 m A mesura que anem baixant cap al S, aquest moixó es refugia cada cop més a les raconades més emboscades i humides Així, a les comarques…

El xarrasclet Anas querquedula és un ànec petit ateny fins a 38 cm, de la mida del xarxet Els mascles tenen la taca de la cara blanca, com s’aprecia en la fotografia, presa al delta de l’Ebre Noteu les plomes llargues, blanques i negres, que li pengen característicament del dors La femella es diferencia de la del xarxet per la definició del mirall, caràcter, però, que es fa difícil d’observar Xavier Ferrer Procedents de l’Àfrica tropical, majoritàriament del delta del Senegal, on han passat l’hivern, arriben cada primavera els xarrasclets, en pas vers els quarters de reproducció del centre…

El cabussó emplomallat Podiceps cristatus és fàcil de reconèixer pel plomall doble que duu al cap, ben visible en aquest exemplar fotografiat a s’albufera de Mallorca És el més gros dels cabussons ateny de 47 a 49 cm A l’època de cria, té dues taques, a banda i banda del cap, de plomes de color castany fosc Els joves no porten plomall i tenen el coll ratllat de blanc i negre Sebastià Hernandis/Ramon Dolç Aquest magnífic ocell aquàtic és propi de les principals àrees humides de Catalunya i el País Valencià A l’hivern se l’observa, a més, escampat per determinats sectors del litoral Molt…

La cotorra argentina, o de pit gris, és la més habitual de totes les cotorres que trobem a les ciutats catalanes i molt fàcil d’identificar pel seu color verd clar i el pit gris Al matí és quan estan més actives i la millor hora per a observar-les Acostumen a anar en grup tot cridant mentre volen Al vespre retornen als nius, per passar la nit Ferran López La cotorra argentina o cotorra de pit gris Myiopsitta monachus és una espècie allòctona, la presència en llibertat de la qual es coneix al nostre país des del principi de la dècada de 1970, tot i que no va ser fins gairebé…

L’ànec cullerot Anas clypeata , comú als aiguamolls del nostre país, és gros ateny fins a 51 cm i amb el cap verd, inconfusible per la forma del bec, negre, lluent i gros, en forma de cullera Noteu a la fotografia, la posició del cos en nedar, inclinat cap endavant, que li és molt característica La femella és difícil de reconèixer, però es distingeix pel color verd fosc del mirall Oriol Alamany Migrador i hivernant regular a tot el territori continental llevat d’Andorra, on és absent, principalment als marjals i als aiguamolls litorals Escàs en migració a Mallorca i accidental a les Pitiüses…

El desenvolupament de l’aracnologia als Països Catalans es vincula al potencial científic que genera la metròpoli barcelonina i, més en concret, a la seva activitat universitària Però també, i en bona mesura, al sorgiment d’algunes vocacions ocasionals i a la intervenció esporàdica d’alguns autors estrangers No podem dir que l’aracnologia hagi gaudit de moments florents, com tampoc ha passat a la resta de la península, perquè en gran part ha estat, durant molt de temps, la branca més desassistida dels estudis sobre els artròpodes, és a dir, se n’ha subestimat la importància i, per tant, se l’…

El rossinyol bastard és un ocell típicament sedentari, que ocupa les riberes i altres ambients humits dels Països Catalans Evita, d’una banda, les comarques de muntanya, i també les més àrides i eixutes Aquests requeriments n’expliquen la situació, amb una bona distribució a la plana rossellonesa i en una bona part de Catalunya, i una rarefacció quant a la nidificació a mesura que ens dirigim cap a les comarques més meridionals Així, doncs, al País Valencià només ocupa, d’una manera cada cop més local, les vorades dels cursos d’aigua d’una certa importància, on es pot desenvolupar una…

Àrea de distribució del rat-penat d’aigua Myotis daubentoni , punts vermells, el ratpenat de peus grans M capaccinii , punts blaus i el rat-penat de bigotis M mystacina , punts negres als Països Catalans Maber, original dels autors És el rat-penat més petit dels que pertanyen al gènere Myotis Els seus peus són petits, té el musell punxegut i els pavellons de les orelles el sobrepassen 2 mm en plegar-los endavant L’uropatagi és pelut dorsalment i ventralment a la seva base En el llavi superior, hi té una gran quantitat de pèls, característica que dona nom a aquest quiròpter El pelatge, de…

L’Argenteria —el més gran dels dipòsits de travertí del congost de Collegats— es veu ornada a l’hivern per bells conjunts d’estalactites de gel Juan M Borrero El congost de Collegats 27, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La Noguera Pallaresa s’obre pas a través dels Prepirineus interiors gràcies a un congost força bell i singular, molt notable des del punt de vista geològic A banda i banda, els contraforts de les serres de Peracalç i del Boumort queden així incisivament separats al llarg de 4 km Litològicament, hi predominen els conglomerats de color vermell que…