El rossinyol bastard és un ocell típicament sedentari, que ocupa les riberes i altres ambients humits dels Països Catalans. Evita, d’una banda, les comarques de muntanya, i també les més àrides i eixutes.
Aquests requeriments n’expliquen la situació, amb una bona distribució a la plana rossellonesa i en una bona part de Catalunya, i una rarefacció quant a la nidificació a mesura que ens dirigim cap a les comarques més meridionals. Així, doncs, al País Valencià només ocupa, d’una manera cada cop més local, les vorades dels cursos d’aigua d’una certa importància, on es pot desenvolupar una vegetació riberenca esponerosa, i també les àrees marjalenques del litoral. A les Balears nia només a les illes Gimnèsies; sembla ésser que a Mallorca és lligat a la presència d’aiguamolls, mentre que a Menorca apareix als hàbitats forestals més humits de l’interior de l’illa; és rar a les Pitiüses, on no se’n coneix la nidificació.
Tot i que hom pot considerar el rossinyol bastard com una espècie majorment sedentària, són indubtables els moviments dispersius postreproductors i l’ocupació eminentment hivernal de determinades comarques del litoral i, especialment, en ambients de maresme. Són conegudes àrees d’hivernada al delta de l’Ebre i a les zones humides del migjorn valencià. També s’observa un augment hivernal de la població del Vallès, el Penedès i el Maresme, increment que deu produir-se en una bona part de les comarques temperades dels Països Catalans. Encara no és prou conegut l’origen de les poblacions hivernants, punt que l’activitat anelladora haurà d’aclarir.
A l’hora de niar, el rossinyol bastard pot ocupar un ampli espectre d’hàbitats riberencs de vegetació embardissada i exuberant; s’amaguen força en aquest embolcall, i sovint només es té notícia de la seva presència quan s’escolta el curt, però potent, cant del mascle, gairebé explosiu i molt peculiar.
Tot i que el rossinyol bastard pateix l’efecte d’hiverns especialment freds, motiu pel qual poden registrar-se descensos dels seus efectius en anys de climatologia molt adversa, també pot observar-se una tendència global expansiva que el porta a ampliar la seva àrea de distribució, tal com s’ha observat en altres països d’Europa.