Resultats de la cerca

La Noguera Pallaresa s’eixampla a la part baixa de la Conca de Tremp en l’embassament de Cellers, que té la seva presa just part damunt del congost de Terradets Oriol Alamany L’embassament de Cellers 218, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Aquest embassament del riu Noguera Pallaresa és al sud de la conca de Tremp, just per sobre el pas de Terradets El seu nivell constant i el descens molt gradual de fondària a la cua han permès que en aquesta zona s’hagi establert una extensa massa de canyissar que n’afavoreix l’ús com a punt de refugi i cria de la fauna…

Les plantacions de palmeres de dàtils Phoenix dactylifera , a Elx, com a altres localitats del migjorn valencià, donen lloc a imatges d’un curiós exotisme Ernest Costa El palmerar d’Elx 226, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El palmerar d’Elx és un conjunt de petits horts agrícoles estructurats en bancals quadrangulars, i de vegades triangulars, amb els marges plantats de palmeres datileres Phoenix dactylifera en tires senzilles, o dobles, coincidint amb el traçat de les séquies Des del conjunt d’horts limítrofs s’obté una perspectiva horitzontal que sols permet…

La vall de l’Ardericó, a la banda de llevant de Catllaràs, coberta per fagedes i pinedes de pi roig Ernest Costa La serra del Catllaràs 213, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La serra prepirinenca del Catllaràs s’aixeca al sud de l’alineació orogràfica formada per les serres de Cadí, Moixeró i Mogrony, dins la conca del Llobregat És un espai força desconegut i interessant pel relleu accidentat i perquè és un nucli de vegetació i fauna d’alta muntanya És de substrat calcari i supera els 1700 m d’altitud en set cims de relleu suau En els contraforts…

La guatlla Coturnix coturnix té la particularitat d’ésser l’única gallinàcia migradora, cosa ben coneguda dels amants de la caça efectivament, nia i roman tot l’estiu a les nostres terres i baixa després cap a l’Àfrica, quan ve el fred La seva imatge és característica de color terrós, ratllada al dors, petita ateny només 18 cm igualment n’és el cant de reclam del mascle, que descobreix la seva presència dins dels rostolls i els conreus Oriol Alamany Durant l’època de la cria, la guatlla ocupa sense excepció els hàbitats que li són adients arreu dels Països Catalans sempre és un ocell…

Àrea de distribució de la sargantana pallaresa Iberolacerta aurelioi als Països Catalans Estudis recents han comptat uns 20-25 exemplars per hectàrea als principals nuclis de població de l’espècie IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana pallaresa Iberolacerta aurelioi és una espècie petita que fa poc més de 5 cm de llargada corporal, tot i que s’han observat adults de fins a 6,5 cm de longitud Les femelles són lleugerament més grans que els mascles La coloració dorsal dels exemplars adults és beix o olivàcia, amb dues franges laterals fosques limitades per línies blanquinoses i…

Actualment, l’àrea de distribució de la sargantana pirinenca als Països Catalans queda compresa entre el port del Portalet, a Osca, i el port de la Bonaigua, a Lleida IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana pirinenca Iberolacerta bonnali és una espècie petita, d’uns 6 cm de mida corporal, tot i que també s’han observat exemplars adults de fins a 6,6 cm de longitud Les femelles són lleugerament més grans que els mascles La coloració dorsal dels adults és grisenca o bruna, amb reflexos olivacis i dues franges laterals fosques limitades per línies blanquinoses Té diverses taques…

Exemplars de brema comuna Abramis brama a dalt, i de brema blanca Blicca bjoerkna , a baix, en què es pot apreciar el característic cos alt i comprimit lateralment, amb el cap petit amb relació a la resta del cos d’aquests ciprínids Biopix /Jens Christian Schou La brema comuna Abramis brama i la brema blanca Blicca bjoerkna són dos ciprínids natius i d’àmplia distribució a la major part d’Europa i l’oest d’Àsia, però no són espècies pròpies de la península Ibèrica Tot i no ser apreciades per la pesca esportiva, els últims anys han estat introduïdes en diferents punts dels Països…

Comparació de la freqüència de mides de corall vermell Corallium rubrum entre les colònies d’una població de les illes Medes protegides des del 1990 i les peces pescades de zones no protegides de la Costa Brava El gràfic posa de manifest que als ecosistemes que tenen un estatus de zona protegida, fins i tot des de dates relativament recents, el corall creix de manera més sostinguda i assoleix talles més grans També s’ha pogut comprovar que a fondàries superiors als 60-90 m i en zones poc accessibles, assoleix mides més grans, cosa que fa recomanable que la protecció s’apliqui fins a 80 m de…

Percentatge d’espècies de peixos introduïdes a les diferents conques ibèriques en tres dates recents el 1991, el 1995 i el 2001 Clavero i García-Berthou, 2006 Elvira i Almodóvar, 2001 L’impacte ecològic i econòmic de les espècies invasores és un problema ambiental que creix a escala mundial Recentment, no solament ha augmentat el nombre relativament reduït d’espècies que fins ara havia estat capaç d’escampar-se per tot el planeta més enllà de les seves àrees biogeogràfiques originals cosa que comporta el que s’anomena homogeneïtzació biòtica , sinó també l’abundància d’exemplars A la…

La façana litoral de la serra d’Irta és especialment abrupta en el sector nord, on es manifesta en forma de notables penya-segats Al fons de tot, la població de Peníscola Ramon Dolç La serra d’Irta i la marjal de Peníscola 18, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situada al nord-est de la província de Castelló, la serra d’Irta representa una de les últimes serres litorals que queda sense edificar des del Llenguadoc fins a Andalusia Es desenvolupa parallela al mar i ocupa el litoral comprès entre el pla de Vinaròs-Benicarló i la ribera de Torreblanca i, per l’…