Resultats de la cerca

Hifes d’un tricomicet que vivien fixades a la membrana peritròfica de l’intestí de les larves del dípter Simulium noelleri , vistes al microscopi de contrast de fases Correspon a l’espècie Harpella melusinae S’hi poden observar òrgans de fixació basals, nombroses tricòspores corbades més clares i conjugació entre tallus no formadors de tricòspores al centre Stephen T Moss Constitueixen un curiós grup de fongs molt especialitzats que viuen a l’interior de l’intestí d’artròpodes, com ara larves de dípters, miriàpodes, crustacis, etc Només una espècie viu al tegument…

Els priàpuls o priapuloïdeus són organismes vermiformes, de simetria bilateral fonamental, però externament radial Marins, habiten tant les zones costaneres com les grans profunditats Viuen enterrats als fons sorrencs o fangosos, on construeixen galeries mitjançant contraccions de la seva trompa, i només deixen sortir a l’aigua el plomall caudal per a la respiració Es nodreixen de partícules detrítiques i dels microorganismes que viuen al llot No presenten òrgans locomotors i per això es mouen únicament gràcies a les contraccions del cos i, sobretot, a la contractilitat de la trompa En el seu…

Característiques del grup Cefalotòrax de la nimfa infestant d’un pentastòmid Porocephalus crotali vist al microscopi electrònic d’escandallatge × 80 en el qual poden distingir-se els quatre ganxos prominents que envolten la boca J Riley, AA Banaja i JL James Els pentastòmids constitueixen una agrupació sistemàtica d’unes 90 espècies paràsites, de característiques homogènies però encara poc conegudes Tenen el cos allargat, vermiforme i generalment anellat, cobert d’una cutícula quitinosa prima i sense curtir la boca és xucladora i voltada de dos parells de ganxos A la cavitat del cos hemocel…

Distribució dels nemertins marins i d’aigua dolça identificats fins ara als Països Catalans Carto-Tec, original de l’autor Els nemertins són metazous molt especialitzats, triblàstics, acelomats, i proveïts de determinades estructures anatòmiques, com l’anus i l’aparell circulatori tancat, que obliguen a considerar-los com un fílum o tipus d’organització independent de la resta dels acelomats La seva característica especial és la presència de la trompa, formació dorsal tancada en una beina, anomenada rincocel , raó per la qual aquest grup també rep el nom de rincocels El nom actual prové de…

Els cinorincs, microscòpics i de vida marina, al nostre país no han estat estudiats a fons fins ara, tot i que es consideren molt comuns a totes les mars El seu aspecte extern recorda molt el de les larves dels dípters, sobretot per la cutícula dividida en anells i per les setes terminals del cos L’exemplar de l’esquerra, de l’espècie Echinoderes dujardini , fou trobat en mostres d’aigua procedents dels fons de posidònia dels voltants de Tossa de Mar, a 5 m de profunditat hi podem distingir perfectament els caràcters externs d’aquests animals A la dreta, un detall dels anells del mateix…

Morfologia general dels gnatostòmuls A Austrognathia A’ detalls de la placa basal d’ A kirsteueuri i de les mandíbules d’ A boadeni B Gnathostomula B’ detall de les mandíbules i B" detall de la placa basal i de les mandíbukes de G mediterránea i C Haplognathia simplex C’ detall de la placa basal i les mandíbules Hom ha indicat en el dibuix 1 cilis sensorials, 2 boca, 3 faringe, 4 ovari, 5 vagina, 6 òrgan de la bossa o bursa, 7 testicles, 8 aparell copulador, 9 estilet Biopunt, a partir de fonts diverses Els gnatostòmuls Gnathostomula o gnatostomúlids són un fílum de petits organismes…

Sota el concepte de pseudocelomat hom inclou els antics asquihelmints, organismes vermiformes que, internament, no tenen un celoma ben desenvolupat Hi ha, però, moltes diferències externes entre tots els fílums que hom agrupa en aquest collectiu L’exemplar de la fotografia, un rotífer de l’espècie Keratella tropica , no té pas un aspecte vermiforme, ja que externament és proveït d’una lloriga Jordi de Manuel La major part dels fílums que hom reuneix en aquest segon bloc de verms han estat considerats durant molt de temps classes diferents de l’ara desaparegut fílum dels asquihelmints…

Sipúncul de l’espècie Phascolosoma granulatum , fotografiat en el seu ambient natural, en un fons tou litoral de la nostra costa Josep M Gili Els sipúnculs o sipuncúlids agrupen aproximadament unes 300 espècies de verms exclusivament marins que viuen als fons marins sorrencs Són metazous protostomats, amb simetria bilateral i desproveïts de metamerització, característics per la forma del cos, cilíndrica, i acabada per davant amb una trompa Formen un grup molt homogeni i probablement tenen un origen molt antic Morfologia Presenten l’aspecte d’un verm, però d’una gran varietat de formes de sac…

L’aspecte extern dels poliplacòfors és sempre molt semblant, ja que la presència de les vuit plaques dorsals que formen la conquilla és constant L’exemplar de la fotografia, de l’espècie Callochiton septemvalvis , ha estat posat damunt d’un vidre per a fer més visible el mantell que sobresurt al voltant de la conquilla Lluís Dantart Els poliplacòfors Polyplacophora , anomenats també simplement placòfors Placophora , són molluscs exclusivament marins, de cos deprimit i contorn ovalat, protegits dorsalment per vuit valves o plaques articulades Al voltant de la cota de malla formada per les…

L’aspecte extern dels turbellaris, la coloració del cos i les seves dimensions poden ésser molt variables De fet, segons les dimensions, hom distingeix entre els macroturbellaris i els microturbellaris Els coneixements sobre els turbellaris dels Països Catalans es fonamenten especialment en les espècies de bones dimensions que fan vida lliure en la mar o en les aigües dolces L’espècie de la fotografia, Pseudoceros maximus , viu en l’aigua marina, i té unes dimensions aproximades d’uns 3 o 4 cm La fotografia és presa a Cubelles, a 1 m de profunditat Manuel Ballesteros Els turbellaris són una…