Resultats de la cerca

El teixó Meles meles és inconfusible a causa del seu cos massís i, sobretot, per les dues bandes negres que mostra als costats del cap El seu pelatge és llarg i presenta poderoses ungles a les mans El musell és allargat i punxegut, i al capdamunt del cap destaquen les orelles, curtes i blanques Albert Montori És un mustèlid de grans dimensions, amb el cos gras, el cap una mica aplatat, i els ulls i les orelles petits Presenta dues bandes negres molt característiques al cap, que engloben els ulls i les orelles Les potes i la cua són relativament curtes El pèl és fort i llarg,…

L’os bru Ursus arctos és inconfusible per les seves grans dimensions, ja que és el més gran dels carnívors dels Països Catalans Té el cap fort, amb orelles amb borrissol i de contorn arrodonit, pèl llarg i espès, cua curta, potes grosses, plantes dels peus i les mans nues i cinc dits a totes les extremitats Té les molars carnisseres a penes diferenciades i és habitual que perdi les primeres molars José M Cerezo L’os bru ibèric és un carnívor de grans dimensions els mascles poden arribar a superar els 300 kg de pes La longitud del cos cap inclòs és de 150-200 cm, la de la cua…

El desenvolupament de l’aracnologia als Països Catalans es vincula al potencial científic que genera la metròpoli barcelonina i, més en concret, a la seva activitat universitària Però també, i en bona mesura, al sorgiment d’algunes vocacions ocasionals i a la intervenció esporàdica d’alguns autors estrangers No podem dir que l’aracnologia hagi gaudit de moments florents, com tampoc ha passat a la resta de la península, perquè en gran part ha estat, durant molt de temps, la branca més desassistida dels estudis sobre els artròpodes, és a dir, se n’ha subestimat la importància i, per tant, se l’…

La llúdria Lutra lutra és un carnívor de cos allargat i pèl bru i brillant que es caracteritza sobretot pels seus hàbits aquàtics En relació amb aquests hàbits disposa de membranes interdigitals als peus i a les mans Té la cua llarga, una mica aplatada i ampla a la base, que s’estreny progressivament i acaba en punta El cap és ample i deprimit, i les orelles són petites Pels mateixos hàbits aquàtics de què parlàvem, les orelles, els ulls i el nas se situen alineats a la part superior del crani, i d’aquesta manera pot mantenir les seves funcions sense a penes treure el cap de l’…

Aspecte general extern dels octocoralls A Esquema general d’un fragment de colònia de gorgonaci concretament de corall vermell, Corallium rubrum , amb un detall de les espícules que formen el seu esquelet calcari A’ i un tall transversal que mostra la disposició dels mesenteris A" B Esquema general d’un gorgonaci Eunicella cavolini i detall de les espícules més representatives B’ C Esquema general d’un estolonífer Clavillaria ochracea i detall de les principals espícules C’ D Esquema general d’un alcionaci Alcyonium acaule i espícules més representatives D’ E Esquema general d…

El talpó de tartera Microtus nivalis és el talpó més gran dels que viuen als Països Catalans Els caràcters que més el diferencien dels altres talpons són la longitud de les vibrisses, en relació segurament amb la seva vida rupícola, i la de la cua, que arriba a ser quasi la meitat o una mica més de la llargada del cos i el cap junts És el que presenta tonalitats de pelatge més clares, generalment de la gamma dels grisos Les mesures corporals són les següents 92-140 mm de cap i cos, 45-74 mm de cua, 17,5-25 mm de peu posterior, 12,5-21 mm d’orella el pes és de 21,5-70 g Javier Andrada És un…

L’aspecte extern del ratolí domèstic Mus musculus és ben conegut petit i esvelt, de color gris o marronós, amb la cua llarga gairebé com tot el cos i amb la base ampla, el musell punxegut, els ulls negres i petits, i les orelles petites i arrodonides Les mesures corporals són les següents 73-101,5 mm de cap i cos, 68-98,5 mm de cua, 15,5-17,5 mm de peu posterior, 11,5-15 mm d’orella el pes és de 12,5-29 g Jordi Muntaner És un rosegador de talla petita i de figura gràcil Fa una olor de florit també molt característica, que és pròpia de les formes comensals del gènere La coloració és molt…

Distribució de les microreserves valencianes de flora silvestre 2010 Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge El territori valencià gaudeix d’una xarxa de conservació in situ de les plantes singulars, mitjançant la figura anomenada microreserva de flora La idea d’establir aquesta xarxa va sortir al començament de la dècada de 1990, en comprovar-se que un percentatge substancial de les plantes rares, endèmiques o amenaçades tendien a concentrar-se en llocs de petita superfície, coincidint sovint amb allò que hom anomena microhàbitats enclavaments amb condicions ecològiques…

La línia blanca del tòrax diferencia, si es conserva, a simple vista el mosquit tigre Aedes albopictus adult d’algunes espècies locals que també són fosques i tenen ornamentacions blanques i potes ratllades Tanmateix, aquesta línia és fràgil, ja que les escates es perden amb certa facilitat, especialment en casos de captura traumàtica o de mala conservació Aleshores, es poden confondre amb Aedes geniculatus, Ae echinus o, fins i tot, Ochlerotatus pulcritarsis Roger Eritja El mosquit tigre Aedes albopictus és l’única espècie del subgènere Stegomyia al qual també pertany Ae aegypti…

El dimorfisme sexual de l’isard Rupicapra rupicapra afecta la forma de les banyes, més gruixudes i amb el ganxo més tancat en el mascle a baix que en la femella a dalt També les dimensions del coll, el perfil del ventre i, sobretot, el pinzell de pèls del penis ajuden a diferenciar ambdos sexes Gustavo Hormiga, original L’isard és un animal d’aspecte molt lleuger, amb un parell de banyes en forma de ganxo molt característiques presents en ambdós sexes La seva imatge és inconfusible Durant l’estiu no és fàcil distingir un sexe de l’altre i, moltes vegades, cal recórrer a l’observació de la…