Resultats de la cerca

És una espècie de grandària mitjana dins els mamífers dels Països Catalans, amb un morfotipus inconfusible, més petit i arrodonit que la llebre Les extremitats posteriors són adaptades al salt i a la carrera i li permeten assolir velocitats de fins 40 km/h Biologia Pot ocupar biòtops diversos Generalment, el requeriment principal és la naturalesa del sòl Per tal d’excavar els seus caus, requereix terrenys sorrencs o argilosos Normalment, prefereix terrenys oberts, camps abandonats o garrigues, si bé també pot habitar zones boscoses, poc frondoses, sense pujar gaire…

El cicle vital dels llevats esporògens endomicètides transcorre en medis principalment aquosos, però sempre molt rics en aliment El dibuix en mostra l’exemple concret de Dipodascus uninucleatus , una espècie d’estructura simple, bàsicament miceliar Hom hi ha indicat en color blanc les fases haploides i en taronja les diploides 1 Ascóspora germinant, amb el tub de germinació 2 hifa vegetativa 3a-3f formació i fusió dels gametangis, amb la juxtaposició 3a , desaparició de la paret cellular entre els gametangis plasmogàmia, 3b , fusió nuclear cariogàmia,…

Concepte de mamífer Un dels trets més característics que participen en la definició de mamífer és la capacitat que tenen d’alletar les seves cries durant les primeres fases de la vida extraembrionària La fotografia ens mostra una femella de liró gris Glis glis amb els seus petits Joaquim Reberter La definició de mamífer és fàcil d’establir quan es consideren exclusivament les formes vivents No s’esdevé el mateix quan es consideren les nombroses formes fòssils que testimonien un trànsit progressiu des dels rèptils fins als mamífers Aquest pas és tan gradual que, realment, es fa difícil,…

El grup dels quiròpters del grec kheír , mà, i pterón , ala es caracteritza perquè és l’únic ordre de mamífers totalment adaptat al medi aeri, gràcies a la transformació dels seus membres anteriors en ales Aquests animals realitzen un veritable vol batut, molt més perfeccionat que el de certes espècies de mamífers tropicals que només són capaces de planar No obstant això, els ratpenats no han assolit el grau d’adaptació al vol aconseguit pels ocells una de les seves principals diferències respecte d’aquests és la manca d’…

La crualga abellera o crualga pudent Russula foetens és un típic representant d’un grup de rússules Ingratae que sovint fan olor d’ametlles amargues Els exemplars joves com el de la dreta tenen el barret hemisfèric, mentre que els ben desenvolupats com el del mig mostren solcs marginals separats per rengles de papilles La seva olor és més aviat nauseosa, i per això no és comestible Josep M Vidal / SCM Totes les russulals presenten carn de textura granulosa, de manera que, encara que pugui ésser compacta, es trenca amb facilitat i dona fractures de superfície neta que recorden les del guix…

En la morfologia general del senglar, destaquen determinats caràcters considerats com a primitius, en els quals hom pensa que resideix en gran part la clau de la seva capacitat d’expansió, en relació amb una estratègia ecològica fonamentada en la poca especialització Variació mensual dels diferents tipus d’aliment del porc senglar d’acord amb la disponibilitat d’aliment, segons dades fonamentades en anàlisis del contingut estomacal El verd indica anys rics i el blau anys pobres 1 Glans i fages, 2 patates, 3 cereals, 4 vegetació subterrània, 5 vegetació aèria, 6 animals Josep…

Característiques del grup Els anoplurs —polls en sentit estricte, o polls picadors— constitueixen un reduït ordre de pterigots amb apterisme secundari com a adaptació a l’ectoparasitisme permanent, amb no més enllà de 500 espècies conegudes i exclusivament paràsites de mamífers Aspecte general extern d’un anoplur en visió dorsal i detalls del cap de l’anomenat poll del cap Pediculus humanus en visió ventral B , d’una placa paratergal, on se situa l’estigma respiratori A’ , i del final de l’abdomen, en visió ventral, d’una femella A’’ i d’un mascle A’ ’’, on es veu la genitàlia per…

L’omnipresència bacteriana Es difícil trobar sobre la Terra llocs on no hi hagi bacteris Aquests microorganismes han colonitzat tots els hàbitats que poden allotjar la vida, és a dir, llocs on hi ha aigua en estat líquid i hi ha disponibilitat de nutrients energètics i plàstics per a mantenir el funcionament d’una cèllula Els bacteris han aconseguit colonitzar ambients que des del punt de vista de l’home són autènticament extrems, i en els quals es fa difícil imaginar que hi puguin haver formes vives Així, per exemple, trobem bacteris multiplicantse en aigües molt calentes, que brollen prop…

Hom pot trobar fongs macroscòpics o microscòpics en qualsevol ambient, tant natural com modificat per l’activitat humana Fins i tot en l’aire hi ha sempre espores fúngiques en suspensió, en quantitats molt diferents segons l’època de l’any i el lloc També hi ha fongs a l’aigua, en forma vegetativa o d’espores El sòl i les restes vegetals són els ambients més rics en fongs, però també en trobem atacant plantes o animals vius, o establint simbiosi amb algues, plantes vasculars, insectes, etc No és possible de comprendre el funcionament dels ecosistemes sense tenir en compte el paper que hi fan…

Dels inicis de l’Eocè mitjà ens han arribat restes d’uns mamífers de vida aquàtica i forma hidrodinàmica que sembla que van evolucionar a partir d’un grup d’insectívors próxim als ungulats Aquests mamífers primitius, coneguts amb el nom d’ arqueocets , es van extingir, probablement, a finals de l’Eocè o a principis de l’Oligocè En canvi, un o més tàxons encara no identificats actualment i d’evolució semblant, peró independent, a la dels arqueocets van evolucionar i donaren lloc als cetacis actuals Avui en dia, aquest procès evolutiu no és encara aclarit i es discuteix si els dos subordres de…