Resultats de la cerca

L’arbre filogenètic de les algues encara es troba en construcció El cloroplast, l’estructura cellular i les anàlisis de genètica molecular han aportat nombroses dades que han servit de base per a donar coherència a les principals línies filogenètiques, que actualment es considera que són dues les algues procariotes, o cianoprocariotes, i les algues eucariotes La teoría endosimbiòtica 1 Cianoprocariota 2 Plastidi 3 Membrana interna del cianobacteri 4 Membrana externa del cianobacteri 5 Membrana del fagosoma 6 Nucli primari 7 Mitocondri primari 8 Membrana del fagosoma de l’hoste secundari 9…

El visó americà Mustela vison és un mustèlid d’aspecte semblant al turó, de dimensions mitjanes i de color que varia des del marró xocolata fosc fins a gairebé negre, amb taques blanques al musell Té els peus amb cinc dits proveïts de membranes interdigitals i el pelatge curt i lluent No és una espècie autòctona però, introduïda al nostre país per la cria en granges, viu assilvestrada en algunes contrades, habitualment lligada a masses d’aigua, on destaca per la seva habilitat en la natació Jordi Vidal El seu cos és estret i llarg, molt més gran que el de l’ermini Mustela…

Luvar Luvarus imperialis , en dos estadis juvenils successius 1a i 1b , i en estat adult 1c , que pot fer fins a 2 m de llargària Durant molt de temps hom va creure que els estadis juvenils pertanyien a altres espècies, dels gèneres Astrodermella 1a i Luvarella 1b Noteu la falta de pínnules al final de l’aleta caudal Al mercat, un cop trossejat, hom el confon sovint amb el peix espasa Domènec Lloris Els luvàrids són peixos de cos oblong, més aviat alt i comprimit, amb el perfil del cap arrodonit i amb una quilla a cada costat del peduncle caudal Tenen la boca petita, terminal i allunyada…

La forma del cos de la llima Ruvettus pretiosus respon molt bé a la d’un peix pelàgic gros pot atènyer 2 m, bon nedador i depredador Té el dors bru fosc, amb els escuts dèrmics blanquinosos, i l’interior de la boca negrós Sembla que fa migracions nocturnes cap a aigües superficials Domènec Lloris La família dels gempílids és formada per peixos grossos i bons nedadors, de cos fusiforme, més o menys comprimit, amb escates petites o bé virtualment absents perquè han adquirit una consistència dura i espinosa la línia lateral és simple, doble o vestigial El cap és gros i la boca, no protràctil i…

Els d’aquesta divisió són els bacteris arcaics, tots caracteritzats, a més de per altres aspectes metabòlics i estructurals, per no tenir el típic peptidoglicà a les seves parets La sistemàtica d’aquest grup de procariotes es troba en activa elaboració, ja que l’interès del seu estudi ha fet que en pocs anys es descrivissin i s’estudiessin amb tècniques de biologia molecular moltes soques isolades a partir d’ambients naturals, en la seva majoria extrems A més de la paret cellular sense peptidoglicà típic, els ribosomes dels bacteris arcaics s’assemblen als dels eucariotes, els lípids de les…

Triquiúrids de la mar catalana 1 sabre cuafí Trichiurus lepturus , i 2 sabre ver T caudatus Tots dos són hàbils depredadors i viuen en aigües profundes, si bé no són gaire abundants Juan A Moreno i Román Montull Els peixos d’aquesta família tenen el cos extremament allargat i molt comprimit, amb aspecte de cinta, sense escates i amb la línia lateral simple El cap és llarg i acabat en un rostre més o menys punxegut, una boca gran i no protràctil però amb una mandíbula inferior molt prominent i generalment dotada d’un apèndix dèrmic a l’extrem anterior de cada maxillar Les dents són fortes i…

Els istiofòrids són peixos grossos poden sobrepassar els 3 m, que es reconeixen a cop d’ull per l’aspecte que els dóna l’ampla aleta dorsal que es desplega com una vela sobre el cos i la llargada exagerada del rostre La pell ostenta una brillantor metàllica magnífica sobre un fons blau fosc, que s’estén pel dors i les aletes De cos llarg i lleugerament comprimit, les escates estretes i punxegudes són poc visibles i s’inclouen dins la pell en canvi la línia lateral és força aparent fora dels exemplar més grossos del gènere Makaira La boca és proveïda de dents fines a ambdues mandíbules la…

Aquest ordre comprèn una única família, els batracoídids, i una única espècie a les nostres mars Són peixos de cos deprimit a la regió anterior i comprimit cap enrere, amb escates cicloides poc desenvolupades i incloses en una pell d’abundosa mucositat, i amb una línia lateral simple o múltiple, on algunes espècies presenten fotòfors El cap és ample, deprimit i dotat d’una gran boca de premaxillars protràctils i d’ulls ben separats i dorsilaterals unes dents fortes i còniques se situen sobre les mandíbules i el paladar La regió occipital, els opercles i els subopercles presenten espines més o…

L’ordre dels bericiformes inclou en conjunt 12 famílies Només la dels traquíctids, amb un sol gènere i una espècie Hoplostethus mediterraneus , colonitza les nostres aigües Són peixos relativament afins als perciformes i, consegüentment, als teleostis superiors, però simultàniament també ofereixen alguns caràcters propis dels teleostis primitius D’entre les semblances més rellevants amb els teleostis superiors cal citar, a més de l’aspecte general, la presència de radis espinosos a les aletes dorsal, anal i pelvianes, com també la posició més o menys toràcica d’aquestes darreres tenen 18 o…

La marta té el cos, la cua, les potes i les orelles relativament llargs La longitud del cos cap inclòs és de 390-580 mm, la de la cua de 160-255 mm, la de l’orella de 32-52 mm i la del peu posterior de 65-98 mm Pesa de 800 a 1700 g les de Menorca deuen pesar més que les que aquí ressenyem Els mascles són aproximadament un 20 % més grans que les femelles El color és bru fosc, una mica vermellós la borra, densa i de color de pell girada pàllid Destaca molt un baber o taca gular de color ataronjat més o menys fort Biologia La marta Martes martes té molt sovint les palmes dels peus peludes i…