Resultats de la cerca

El morell xocolater Aythya nyroca és tot ell de color marró castany, tant el mascle com la femella El blanc de les infracobertores que s’aprecia a la part posterior del cos en aquest exemplar, és el caràcter més visible a distància i, juntament amb el blanc de l’ull, el més característic La femella, en aquesta espècie, és semblant al mascle Xavier Parellada Actualment el morell xocolater és un visitant de l’època no reproductora, principalment a l’hivern, que a nivell de cadascun dels territoris és ara rar o excepcional, però globalment, als Països Catalans, encara…

Aquest morell, que acostuma d’anar barrejat dins els estols de morells de cap-roig i/o de morells de plomall, nidifica a latituds altes, i la seva hivernada a la Mediterrània és molt marginal A la península Ibèrica es presenta regularment, però en una quantitat molt baixa, al litoral N i E, així com, als anys amb un bon nivell d’aigua, a l’estany de Gallocanta Terol Als Països Catalans 35 citacions es concentra especialment al delta de l’Ebre 17 citacions Observat també a d’altres aiguamolls litorals, com el delta del Llobregat, l’albufera de València, l’estany de la Rogera Alt…

El morell de plomall Aythya fuligula es distingeix pel color negre intens del dors i, sobretot, pel plomall negre, que ostenten tant els mascles com les femelles A la fotografia s’aprecia el diferent acoloriment dels flancs, blancs en el mascle a l’esquerra i marrons en la femella a la dreta Joaquim Gosàlbez Migrador i hivernant regular molt escàs i localitzat, preferentment, al litoral a la major part del territori Molt irregular a Mallorca, accidental a les Pitiüses i absent a Andorra Els primers exemplars arriben des de la segona quinzena d’octubre Quan el pas es fa més…

Ànec cabussador que nidifica principalment a les porcions occidentals del Canadà i al N i centre dels EUA, així com a la península del Labrador, el SW de Groenlàndia i Islàndia A tot Europa, llevat d’Islàndia, és un morell molt rar, amb la major part de les citacions anteriors al 1960, any a partir del qual es manifestà una clara davallada de la població islandesa Als Països Catalans hom coneix solament la dada de Saunders, d’un mascle jove mort el 22121871 als marjals de València

Hivernant poc comú, el morell d’ulls grocs ha estat citat 22 cops, dels quals 12 són al delta de l’Ebre, que corresponen a 15 hiverns d’un període que va des d’abans del 1877 fins al 1983 Els darrers hiverns sembla que arriba quasi regularment 12 temporades de 15 entre 1970-71 i 1984-85 encara que ho fa en un nombre molt baix sempre es tracta d’exemplars solitaris o grups de menys de 6 El morell d’ulls grocs es presenta des del final de novembre 241175, data extrema fins al començament de febrer 060276, data extrema i amb el fort al mes de gener Semblantment a d’altres…

El morell de cap-roig Aythya ferina és un dels nostres principals ànecs cabussadors Té unes bones dimensions fins a 46 cm, i el mascle, que veiem a la fotografia, és inconfusible pel color marró vermellós fosc del cap, el pit negre i la resta del cos gris clar, blanquinós Noteu la franja blavosa del bec, distintiva de l’espècie Oriol Alamany Hivernant i migrador abundant i regular, tant a les aigües del litoral com a les del rerepaís, és accidental a Formentera i absent a Andorra N’existeix també un nucli reproductor important al Baix Vinalopó, calculat el 1984 en…

Catàleg dels ocells dels Països Catalans El present catàleg conté la totalitat de les espècies vivents observades als Països Catalans, amb independència de llur estatut nidificant, hivernant, etc, classificades per famílies i ordres, d’acord amb els criteris sistemàtics més recents i més àmpliament acceptats, concretament, la classificació de Voous 1980 Hom consigna, quan és el cas, el caràcter d’espècie protegida per la llei, sigui a l’estat espanyol ○, a l’estat francès ⊙ o a ambdós • En el cas espanyol, la protecció és basada en el Reial Decret 3181/1980 de 30 de desembre BOE de 6 de març…

Excepcional grup de margallons Chamaerops humilis al peu del massís d’Artà Els troncs coberts per les fulles marcides al llarg dels anys, assenyalen que l’indret s’ha vist lliure d’incendis durant moltes dècades Ernest Costa El massís d’Artà 212, entre els principals espais naturals de Mallorca La serra de Llevant culmina a la punta nord-est de l’illa en un ampli massís de cotes relativament modestes 561 m, a Morell, però de relleus accidentats Tot el massís és constituït per materials calcaris dolomies, margues i fortament plegat i encavalcat en diverses orientacions S’hi observen també…

Mar embravida per la tramuntana, en la costa rocosa de Fornells Xavier Jansà La costa de Sa Tramuntana de Menorca 11, entre els principals espais naturals de Menorca Geològicament i geogràfica, Menorca està clarament diferenciada en dos sectors ben contrastats el migjorn, un altiplà calcari, de materials terciaris i del tot similar a altres comarques baleàriques i Sa Tramuntana, paleozoica i mesozoica, en part silícia, de relleus suaus però ondulats i ben articulats Aquest sector és del tot diferent de la resta de les illes, tant pel seu origen com per la seva geomorfologia Dins d’ell, el…

El xibec Netta rufina , el més gros dels ànecs cabussadors ateny fins a 56 cm, és característic pel vermell viu del bec, el marró del cap, i el blanc del costat, en el mascle La femella, a l’esquerra a la fotografia, té les galtes blanquinoses Xavier Parellada El xibec és molt localitzat tot l’any al delta de l’Ebre i a unes poques localitats del País Valencià, les quals reben una aportació important d’individus a l’època no reproductora A la resta del territori continental és un migrador i hivernant rar i irregular A les Illes, sembla que al final del segle passat, i potser al començament d…