Resultats de la cerca

La imatge dels flamencs Phoenicopterus ruber aixecant el vol permet visualitzar alguns dels seus trets característics, principalment el color negre de sota les ales, que tant els caracteritza Xavier Ferrer L’ordre dels fenicopteriformes Phoenicopteriformes es confon a les terres catalanes amb l’única espècie present als estanys salats de l’Europa mediterrània el flamenc El flamenc és l’ocell d’aspecte més inusual que trobem a l’avifauna paleàrtica les potes i el coll són proporcionalment més llargs que en cap altra espècie, i els mantenen estirats en volar i s’hi afegeix l’estrany bec,…

La balena del nord Balaenoptera borealis , a l’esquerra i el Rorqual d’aleta blanca Balaenoptera acutorostrata , a la dreta es distingeixen fàcilment per la silueta la primera es caracteritza per la seva aleta dorsal gran i els seus plecs ventrals, que acaben molt abans d’arribar al melic la segona, per la forma del seu cap, estret i acabat en punxa, i per la cresta rostral i l’aleta dorsal ben desenvolupades La balena del nord viu en aigües de temperatures inferiors a 18°C, per la qual cosa la seva presència és molt estranya a les nostres costes tanmateix, hi ha alguns exemplars erràtics…

Una de les imatges més característiques del coralligen és la que recull la fotografia, per la silueta dels grups d’estudiants o castanyoletes Chromis chromis peixos de coloració fosca, quasi negre en els adults, i d’un blau llampant en els joves Jean-Georges Harmelin Aquesta família de peixos de cos oval, alt i comprimit, inclou una considerable quantitat d’espècies de colors vius, pròpies de les zones litorals i dels esculls corallins, que solen formar moles Tenen un cap curt i obtús, proveït d’una boca petita i protràctil i unes mandíbules armades de dents caniniformes o…

La forma del cos de la llima Ruvettus pretiosus respon molt bé a la d’un peix pelàgic gros pot atènyer 2 m, bon nedador i depredador Té el dors bru fosc, amb els escuts dèrmics blanquinosos, i l’interior de la boca negrós Sembla que fa migracions nocturnes cap a aigües superficials Domènec Lloris La família dels gempílids és formada per peixos grossos i bons nedadors, de cos fusiforme, més o menys comprimit, amb escates petites o bé virtualment absents perquè han adquirit una consistència dura i espinosa la línia lateral és simple, doble o vestigial El cap és gros i la boca, no protràctil i…

La inconfusible cinta Cepola macrophthalma és l’única espècie de la seva família a les nostres mars Quan és adulta, viu sempre prop del fons, en les zones sorrenques de la plataforma continental, on captura petits crustacis i altres organismes Aisa La família dels cepòlids és integrada per peixos de cos notablement llarg, fortament comprimit, cintiforme i acabat en punta Tenen escates petites, no imbricades entre elles i de tipus cicloide Al cap, sense escates, hi ha un rostre curt, uns ulls grossos i circulars i una boca obliqua i protràctil, amb una filera de dents petites d’aspecte…

Pàmpol pudent Stromateus fiatola , de morfologia inconfusible per la forma romboidal del cos i la forca tan pronunciada de l’aleta caudal, és l’únic estromatèid de les nostres aigües Pelàgic i bon nedador, forma grans moles a les aigües lliures de la plataforma litoral, on s’alimenta de zooplàncton i meduses Domènec Lloris Els estromatèids tenen el cos bastant alt i comprimit, cobert d’escates petites i cicloides fora de la regió cefàlica i amb una línia lateral que segueix el mateix traçat del perfil dorsal El cap és alt i de perfil cònic, amb un rostre camús i curt, i els ulls que hi…

El ratolí mediterrani Mus spretus es caracteritza perquè té la cua prima uniformement a diferència del ratolí domèstic, que la té ampla a la base i marcadament més curta que el cos També té el cap petit i arrodonit, i els ulls i les orelles petites Les mesures corporals són les següents 69-91 mm de cap i cos, 52-73 mm de cua, 15,5-18 mm de peu posterior, 12,5-15 mm d’orella el pes és de 8,5-17,5 g Javier Andrada És un animal petit i esvelt La coloració general correspon al tipus salvatge La part dorsal és gris marró clar amb tons grocs de vegades es pot confondre amb la d’un ratolí de bosc…

Els espets Sphyraena sphyraena són grans depredadors, de boca molt ben armada, que neden en grups bastant nombrosos i sovint s’apropen a la costa En les mars tropicals, una espècie pròxima, la barracuda S barracuda , arriba a atacar l’home Xavier Safont / M Alba Camprubí Els esfirènids són peixos grossos i depredadors voraços, que habiten les mars tropicals o temperades, generalment dins l’àmbit pelàgic o en aigües que no sobrepassen els 100 m de fondària, on es reuneixen en moles, majoritàriament formades per exemplars joves, ja que els adults són més solitaris Tenen un cos allargat i…

L’anomenada bavosa argentada Clinitrachus argentatus Índex Són petits peixos de cos bastant comprimit i revestit d’escates cicloides molt petites, que tenen tots o la majoria dels radis de l’aleta dorsal de tipus espinós simples Normalment, tenen apèndixs cutanis als orificis nasals, damunt les òrbites i a la nuca Les dents són còniques i fixes, no mòbils Són peixos marins, litorals i bentònics, de coloracions críptiques o molt vives D’aquesta família hi ha un gran nombre d’espècies a les mars tropicals i temperades, especialment a Sud africa i les Bahames A la ictiofauna mediterrània només…

El linx nòrdic o gat cerver Lynx lynx és un fèlid gros, de més de 15 kg de pes, cua curta, la capa amb poques taques i, en general, mal definides i pinzells ben desenvolupats damunt de les orelles Té, només, una premolar entre l’ullal i la carnissera superior, la seva carnissera inferior té una tercera cúspide rudimentària, però clarament apreciable, a la vora posterior, i la fórmula dentària és 3/3, 1/1, 2/2, 1/1 En el passat, es trobava a tota la regió paleàrtica continental, a excepció, potser, d’alguna part de les penínsules mediterrànies, i al N d’Àfrica Actualment, és molt estrany a…