Resultats de la cerca

Els cefalocàrides Aspecte del cefalocàride Hutchinsoniella macracantha, l’espècie que motivà la creació d’aquest nou grup de crustacis Noteu la llargada dels filaments caudals, l’elevat nombre de segments del cos, la forma de l’escut toràcic i la natura fillopodial dels pereiopodis Eduardo Saiz Els cefalocàrides es consideren els crustacis més primitius de tots els actuals i mostren clares afinitats morfològiques amb grups fòssils ancestrals i amb d’altres formes actuals poc evolucionades Per aquest motiu, constitueixen un grup d’un gran interès per a comprendre la filogènia de tots els…

El peix llima Tetragonurus cuvieri té les escates fortament carenades, i això li dóna un tacte raspós molt característic En l’etapa juvenil mostra el mateix comportament que els trotllos s’associa amb objectes flotants, especialment meduses i salpes L’adult, d’uns 30 cm de llargària, és bon nedador i s’alimenta d’invertebrats pelàgics Domènec Lloris La família dels tetragonúrids reuneix únicament dues espècies d’un mateix gènere de peixos que hom coneix comunament amb el nom de peixos llima per causa del tacte que els donen les escates, fortament carenades Tenen el cos allargat i més aviat…

Aquest ordre, amb uns 230 gèneres i més de 4000 espècies, comprèn la majoria dels bolets carnosos Els carpòfors, en general de vida curta, putrescibles, tenen gairebé sempre un peu central i un barret que porta a sota un himenòfor format per làmines La carn no presenta esferòcits ni és friable fràgil i granelluda El desenvolupament és típicament hemiangiocàrpic , però també pot ésser pseudoangiocàrpic o gimnocàrpic Els primordis maduren com un tot, i no poden englobar els obstacles Hi pot haver un vel universal i/o un vel secundari, que poden formar després volva, anell o cortina A l’himeni…

La llengua de bou Hydnum repandum porta agulletes còniques i fràgils a l’himeni i és de barret irregular i carnós És comestible, igual que una espècie pròxima, H rufescens, més petita i brunenca La família de les hidnàcies incloïa antigament un gran nombre de gèneres, avui dia inclosos en altres grups pels seus caràcters microscòpics Així, Hydnellum, Phellodon i Sarcodon , que també tenen agulletes, s’engloben ara amb les teleforàcies, pels seus caràcters microscòpics Josep M Vidal / SCM Tot el que ha quedat de l’antiga família de les hidnàcies és el gènere Hydnum que, en el sentit actual,…

Els eufausiacis són un grup de crustacis planctònics, exclusivament marins, que viuen a les aigües oceàniques i nerítiques de tot el món Neden en grans moles i són importants per a la dieta de molts peixos i, més característicament, dels cetacis Són petits, de menys de 70 mm de llargada, transparents i moltes vegades luminescents gràcies als fotòfors que porten a diferents parts del cos Morfològicament, són semblants als crustacis decàpodes del tipus gamba Bàsicament, es caracteritzen pel fet de tenir les brànquies situades als coxopodis, per la manca d’apèndixs transformats en maxillípedes i…

Característiques del grup Els fasmòpters, o fasmes, són insectes fitòfags de grans dimensions des de 5 fins a 30 cm de llargada, predominantment tropicals Són d’hàbits més aviat nocturns, poc mòbils, i solen mostrar un aspecte mimètic, ja sigui adoptant forma de fulla o bé de tronquet, de manera que costa de distingir-los de les plantes on viuen i s’alimenten Entre els fasmòpters, hom pot trobar, doncs, dues morfologies diferents D’una banda, hi ha els de cos llarg i cilíndric, sovint mancats d’ales, que semblen branquillons, tant pel color com per la forma, i que hom sol anomenar insectes…

Molses de l’ordre de les politricals 1 Polytrichum commune a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfít x 2 b càpsula x 7 c fillidi x 7 d/e seccions transversal i lateral de lamelles x 350 2 P juniperinum a fillidi x 20 b secció transversal de lamelles x 350 3 Atrichum undulatum a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfít x 2 b fillidi x 20 4 Pogonatum aloides a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfít x 1,5 b fillidi x 20 5 P urnigerum a fillidi x 15 Miquel Alcaraz Les politricals constitueixen un ordre força homogeni i bastant diferent de les altres molses, que comprèn…

El garbí, un dels cims més populars de la serra de la Calderona, vist des de Segart Rafael Paulo La serra de la Calderona 16, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric La serra de la Calderona, una de les darreres prolongacions del Sistema Ibèric, s’alça al nord de la comarca de l’Horta, formant una serralada d’aguts pics, que van perdent altura a mesura que s’acosten a la mar Des de sempre, ha estat una de les serres més estimades pels valencians, perquè és molt a prop de la ciutat de València, i el seu relleu, en general, és fàcilment accessible, sense importants desnivells,…

Morfologia La morfologia d’aquest animal correspon a la d’un gripau petit i rabassut de 40 o 50 mm de longitud El cap presenta el musell afilat, amb uns ulls prominents, laterals, de pupilla vertical, i amb el timpà visible, lleugerament més petit que l’ull Les potes posteriors són relativament curtes, sense membrana interdigital i amb un tubercle metatarsià petit A la mà, hi té tres tubercles metacarpians, dels quals el més gran és l’exterior i el més petit el mitjà El dors presenta nombroses berrugues petites i disperses irregularment, encara que poden formar dos cordons longitudinals als…

Molses de l’ordre de les encaliptals 1 Encalypta vulgaris a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 10 b detall d’una caliptra x 10 2 E streptocarpa a detall d’uns propàguls x 40 Miquel Alcaraz És aquest un ordre de molses acrocàrpiques, de fillidis ligulats o espatulats, fortament papillosos i peristoma mal desenvolupat El caràcter més típic és la presència d’una caliptra tubular, llarga, com una funda que cobreix tota la càpsula Encalypta streptocarpa forma masses de color groc verdós, sobre roques calcàries, en escletxes, replans, rabasses d’arbres, des de la terra baixa fins a…