Resultats de la cerca

L’estudi dels artròpodes fòssils s’ha concentrat, al nostre país, en alguns dels grups principals, de manera que el tractament que en donarem ací reflecteix més aviat el grau d’estudi emprès que no l’abundància real del grup en el nostre registre fòssil Exemplars fossilitzats de concostracis a dalt, procedents del Paleozoic de Mallorca, i d’una aranya a baix, trobada a la Cabrua Pallars Jordi Vidal / Feliu Calafat-Bartomeu Saez Xavier Martínez Entre els crustacis, no farem un tractament a fons dels concostracis que, no obstant això, són abundants, associats a la paleofauna lacustre o a restes…

El lliri groc Iris pseudacorus , una planta força atraient de les zones humides de la pineda de Vila-seca Oriol Alamany El cap de Salou 29, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aquest espai és un deplorable exemple de degradació d’una bella àrea costanera per causa d’un turisme desenvolupista portat a l’extrem Així i tot, encara conserva alguns valors naturals que caldria preservar El cap de Salou, un dels accidents geogràfics més sobresortints de l’anomenada Costa Daurada, és al sud de la ciutat de Tarragona, entre la Pineda i el poble de Salou En…

Les plantes estan amenaçades per malalties, tant en els ecosistemes naturals com agraris Les plantes malaltes creixen i produeixen menys, tot mostrant diversos tipus de símptomes podridures, marciments, defoliacions, etc, que es poden manifestar en tota la planta o només en determinades parts, i sovint fins i tot arriben a morir Els agents que causen aquestes malalties són molt similars als que afecten els humans i els animals inclouen microorganismes i macroorganismes patogènics com virus, bacteris, fongs, protozous, nematodes, insectes i àcars, condicions ambientals desfavorables i la…

Àrea de nidificació del bitó Botaurus stellaris als Països Catalans Maber, original dels autors Sedentari, però molt escàs, i local a tot el territori estudiat, durant els períodes migratoris i a l’hivern el bitó Botaurus stellaris és una mica més freqüent i estès a causa de l’arribada d’uns pocs ocells provinents de zones més nòrdiques En ràpida regressió, actualment només nidifica en uns pocs punts de la Catalunya Nord i resta del Principat, i s’ha extingit recentment al País Valencià i a les illes Balears, on ara és un ocell rar en pas, i més encara a l’hivern Fins ara hom posseeix ben…

Hom coneix dades molt escasses sobre les tortugues de les nostres aigües mediterrànies Són animals totalment adaptats a la vida aquàtica, però en l’època de reproducció la femella cerca platges de sorra on efectuar la posta Són tortugues hidrodinàmiques, aplatades, amb el cap a penes retràctil i les potes transformades en aletes per a la natació En elles no s’aprecien externament senyals de dits El moviment que efectuen dins de l’aigua és semblant al de les ales d’un ocell en vol Per altra banda, poden atènyer mides considerables La Mediterrània és una mar de baixa productivitat i és molt…

La tortuga d’aigua europea Emys orbicularis força ben distribuïda per les zones humides menorquines, és força comuna a Son Bou Climent Picornell Son Bou 25, entre els principals espais naturals de Menorca El migjorn menorquí és una gran plataforma calcària, de materials vindobonians, solcats per barrancs abruptes i relativament profunds El prat de Son Bou o de Ses Canassies és situat a la desembocadura de dos d’aquests barrancs el de Sa Vall, o Atalis, i des Verger, i pràcticament al centre del litoral meridional de l’illa S’hi forma una petita albufera, en estat de rebliment avançat, que…

Alismatàcies 1 Plantatge d’aigua Alisma plantago-aquatica a flor amb les sis peces periàntiques disposades en dos verticils trímers i desiguals x 6,6 b fruits, disposats en un cercle x 6,6 c detall d’un fruit x 8,8 Eugeni Sierra Es tracta d’una família de plantes aquàtiques o d’ambients molt humits, que comprèn un centenar d’espècies distribuïdes en una dotzena de gèneres Es troben arreu del món, principalment a l’hemisferi boreal, i la majoria de tàxons són tropicals i subtropicals En general són herbes perennes, arrelades al fons a partir de rizomes, encara que n’hi ha de teròfits que…

Són líquens de tallus esquamulós, més rarament foliaci, de color gris, blavós o brunenc, amb la cara inferior coberta per un filtre dens de rizohifes Poden presentar isidis, soralis i cefalodis El tallus acostuma a presentar cianofícies del gènere Nostoc , algun cop Psoroma clorococcals, però no té consistència gelatinosa i presenta el còrtex diferenciat Els apotecis, sèssils o immersos, tenen un excípul format per grans cèllules Els ascs tenen un tolus fortament amiloide i les paràfisis rígides les espores són gairebé sempre unicellulars Són líquens de talussos o roques àcides, o bé d’…

L’esparver cendrós Circus pygargus és un dels nostres esparvers, una de les característiques del qual és el seu costum de fer el niu a terra, com es veu a la fotografia, en camps de conreu o en herbassars És difícil de distingir de l’esparver d’estany pròpiament dit Circus cyaneus , bé que en el mascle, en vol, s’aprecia el color grisós del carpó que li és característic, contra el carpó blanc d’aquest Xavier Ferrer Als Països Catalans l’esparver cendrós és una espècie estival en pas i un nidificant localitzat Els principals nuclis reproductors a Catalunya es troben a les comarques de l’Alt…

És com una mostela de grans dimensions, amb la cua proporcionalment més llarga i acabada amb una mota de pèls negres La línia que separa el bru de les parts superiors del blanc de les inferiors és habitualment recta en lloc de sinuosa Els exemplars dels Països Catalans, restringits als Pirineus, són relativament petits La longitud del cap i el cos és de 185-260 mm, la de la cua de 60-100, la de l’orella 18-25 i la del peu posterior 26-46 El seu pes és de 100-320 g Els mascles són bastant més grans que les femelles Biologia Als Pirineus, habita, sobretot, als prats alpins i subalpins,…