Resultats de la cerca

El pardal comú o de llei, teulat, teuladí o moixonet, és probablement una de les espècies més conegudes de casa nostra, estretament lligat a la companyia humana, fins al punt que arriba a abandonar totalment els pobles, si aquests, a son torn, són desafectats És àmpliament repartit, i en un gran nombre, als Països Catalans, però als Pirineus és absent d’alguns sectors i pobles de l’alta muntanya A la resta del territori és un sedentari comuníssim que, passada la cria, des del començament de juny fins a l’octubre, forma estols grans de 400-500 exemplars sobre rostolls, erms i guarets…

La gavina menuda Larus minutus és la més petita de les nostres gavines no sobrepassa els 28 cm Ultra les dimensions, és característica pel color vermellós de les potes i per la forma de les ales en vol, lleugerament arrodonides A la primavera té el cap negre i a l’hivern el té tacat, com correspon als joves de la fotografia, procedent del delta del Llobregat Ramon Torres La gavina menuda s’observa als Països Catalans, sobretot en la migració primaveral, durant la qual és regular i fins i tot comuna A la tardor és molt més escassa i a l’hivern es presenta per tot el litoral, però normalment…

Els tètols i els pòlits són ocells d’aiguamoll més grossos que els becadells i les gambes, amb els quals comparteixen hàbitats i costums Són gregaris fora de l’època de reproducció, i el plomatge dels mascles i les femelles és semblant, bé que és sotmès a variació estacional Els tètols a dalt tenen el bec recte, i en plomatge hivernal, com en el dibuix, són clars del davant i brunencs, tacats o ratllats, del mantell, mentre que a l’estiu prenen tots ells tons vermellosos o castanys El tètol cuanegre Limosa limosa , a dalt, a la dreta amida 41 cm i té una barra negra al final de…

Un exemplar mitjà de manetes arrissades Sparassis crispa , una espècie comestible que creix sobretot a la base dels pins, les arrels dels quals ataca l’himeni es troba a la superfície que mira a terra Josep Ribot Són fongs semblants als peus de rata, però sempre lignícoles i amb les ramificacions denses i aplanades, en forma de ventall més o menys ondulat, que només porten himeni a la cara externa El peu de rata reina o manetes arrissades Sparassis crispa forma fructificacions 10-25 × 35 cm molt denses, que fan ramificacions aplanades, arrissades i entrellaçades, primer de color crem i…

Aquesta família és àmplia i s’estén per bona part del món, llevat de la quasi totalitat de la regió australiana Tenen el cos rabassut, la seva cintura pectoral és arcífera, és a dir, no soldada, el maxillar no té dents, i les seves vèrtebres són procèliques Les espècies europees tenen la pell berrugosa, les glàndules paròtides molt grosses i la pupilla horitzontal Mostren el timpà visible, la llengua piriforme o ellíptica, lliure a la vora posterior i projectable Tenen els dits anteriors lliures, la pota posterior els és relativament curta i amb els dits a penes palmats més aviat caminen que…

Distribució dels paràsits cuaample Stercorarius pomarinus i cuapunxegut Stercorarius parasiticus a la Catalunya peninsular i presència ratllat i abundància nombre d’individus, en negre de gavines de mida mitjana o petita i de xatracs, ocells marins que són atacats amb més freqüència pels paràsits Noteu que als sectors dels deltes del Llobregat i de l’Ebre hi ha els valors més alts de gavines i també d’observacions de paràsits números en blau l’absència de número indica una sola observació El cas de la badia de Roses es pot explicar pel fet que la majoria de les seves gavines sobretot, la…

La fagina Martes foina és semblant a la marta, però se’n distingeix perquè té el color general menys rogenc i més de color de xocolata, i per la taca gular o pitet que és sempre blanca i, sovint, més extensa que la de la marta Té les plantes dels peus sense pèls Antonio Bea És d’estructura semblant a la marta La longitud del cap i tronc és de 420-560 mm, la de la cua 200-320 mm, la de l’orella de 31-48 mm i la del peu posterior de 71-95 mm Els mascles són una mica més grans que les femelles La fagina pesa de 850 a 1700 g Les fagines d’Eivissa, segurament extintes, devien de ser més petites…

Morfologia L’escurçó ibèric Vipera latasti presenta el cap triangular amb la punta del musell aixecada cap amunt, amb una protuberància ben marcada la coloració pot ser més bruna que en l’espècie europea Javier Andrada La seva morfologia és relativament semblant a la de l’escurçó europeu, ja que tots els representants del seu gènere són molt similars el cos és curt i gruixut, el cap triangular i la cua curta i afilada supera rarament els 60 cm de longitud En el cap, triangular, hi destaca un musell acabat en una banya o protuberància anterior, menuda, coberta de cinc o sis escates i…

Creixement típic de dos exemplars d’ Auriscalpium vulgare , damunt una pinya morta i a mig descompondre, de pi roig Pinus sylvestris Noteu el peu i el barret hirsuts i la superfície himenial amb agulletes Manuel Tabarés / SCM Llur cos fructífer pot ésser reflex o amb barret i amb peu més o menys excèntric i amb la superfície himenial hidnoide o amb làmines diferents de les dels agàrics L’estructura és dimítica Hi ha gleocistidis i les espores són subgloboses o ellíptiques, hialines o poc acolorides, amiloides L’espècie més típica és Auriscalpium vulgare , que apareix sobre pinyes de pi, amb…

Distribució dels paràsits cuaample Stercorarius pomarinus i cuapunxegut Stercorarius parasiticus a la Catalunya peninsular i presència ratllat i abundància nombre d’individus, en negre de gavines de mida mitjana o petita i de xatracs, ocells marins que són atacats amb més freqüència pels paràsits Noteu que als sectors dels deltes del Llobregat i de l’Ebre hi ha els valors més alts de gavines i també d’observacions de paràsits números en blau l’absència de número indica una sola observació El cas de la badia de Roses es pot explicar pel fet que la majoria de les seves gavines sobretot, la…