Resultats de la cerca

Els falconiformes, ocells rapinyaires diürns, es diferencien dels accipitriformes per la forma més punxeguda de les ales i el cos, més compacte, caràcters que s’aprecien en aquest falcó peregrí Falco peregrinus , a dalt, i per la presència d’una dent especial al marge de la mandíbula superior, que s’observa en el detall del cap a baix Oriol Alamany L’ordre dels falconiformes Falconiformes , molt més limitat que l’anterior, comprèn la resta dels rapinyaires diürns Entre els falcons pròpiament dits, el gènere més nombrós i característic és Falco , que aplega tots els representants europeus de…

Els apodiformes són ocells essencialment aeris, fins al punt que no poden parar-se si no és a una certa alçada, si volen després reprendre el vol La forma falciforme de les ales i la cua curta, visibles en els falciots en vol Apus apus , caracteritzen bé el grup i són una imatge habitual a l’estiu, tant en zones obertes com a les rodalies dels medis urbans Xavier Ferrer Comprenen 3 famílies ben diferenciades externament Als Països Catalans només tenim 3 representants de la família dels apòdids, això és, dels falciots Són ocells que sovint hom confon amb les orenetes, tot i que no hi tenen…

Els coraciformes del nostre país són bons representants de les característiques d’aquest grup d’ocells tropicals, especialment pel que fa a la vistositat del seu plomatge Efectivament, tant en el blauet Alcedo atthis com en l’abellerol Merops apiaster , a dalt, el gaig blau Coracias garrulus i la puput Upupa epops , a baix, de la qual veiem un detall del cap, trobem tonalitats i combinacions de colors de les més riques de la nostra avifauna Marcella Chinchilla i Lluís Solé Els coraciformes Coraciiformes constitueixen un grup ben divers d’ocells tropicals o subtropicals de colors vius…

Els istiofòrids són peixos grossos poden sobrepassar els 3 m, que es reconeixen a cop d’ull per l’aspecte que els dóna l’ampla aleta dorsal que es desplega com una vela sobre el cos i la llargada exagerada del rostre La pell ostenta una brillantor metàllica magnífica sobre un fons blau fosc, que s’estén pel dors i les aletes De cos llarg i lleugerament comprimit, les escates estretes i punxegudes són poc visibles i s’inclouen dins la pell en canvi la línia lateral és força aparent fora dels exemplar més grossos del gènere Makaira La boca és proveïda de dents fines a ambdues…

S’ha de considerar la rèmora Echeneis naucrates com una espècie d’hàbits pelàgics, ja que viatja enganxada a espècies que ho són, per mitjà d’un òrgan adhesiu, que en realitat és l’aleta dorsal completament transformada En la fotografia, aquesta mena de ventosa, que comença sobre el cap i ocupa un bon tros del dors de l’animal, no s’arriba a veure Resulta curiosa la franja fosca que li dissimula l’ull, que s’ha interpretat com un mecanisme de defensa índex La família dels equeneids integra espècies de cos llarguerut, amb el cap lleugerament deprimit per l’existència d’una ventosa o disc…

La gavina corsa Larus audouinii , espècie d’hàbits marcadament marins, és més grossa que la gavina vulgar, doncs ateny fins a 49 cm, i té el bec molt peculiar robust, vermell, amb una barra negra al mig i la punta groga Aquest caràcter i el color verd d’oliva de les potes, que ens mostra l’exemplar de la fotografia, procedent de les Balears, la distingeixen de la resta de gavines igualment grisoses del dors i blanques del pit En vol es pot distingir per la forma de les ales, primes i punxegudes, amb la punta negra que contrasta, en el seu moviment, amb el color gris uniforme del…

Els anseriformes Algunes característiques dels anàtids, com la forma del bec, la cua i el seu comportament gregari, són apreciables en aquesta escena de xibec Netta rufina , a dalt nedant a la superfície, en la qual s’observa la vistositat del plomatge dels mascles respecte dels de la femella exemplar més avançat, i en la de l’ànec griset Anas strepera , a baix, on la femella té el cap i bona part del cos submergit a la manera característica dels ànecs nedadors, que marca la fondària màxima a la qual poden obtenir el menjar Oriol Alamany i Xavier Ferrer Totes les espècies eurosiberianes de…

El ratpenat de cova Miniopterus schreibersi és un quiròpter d’ales estretes i llargues, capaç d’efectuar vols ràpids i grans migracions És freqüent a tota la península Ibèrica, on es refugia principalment en cavitats naturals i en mines abandonades de vegades també s’allotja en soterranis, com en el cas del castell de Cotlliure Jordi Corbera, a partir de fonts diverses El ratpenat de Schreibers o de cova és l’únic representant europeu de la subfamília dels miniopterins És de dimensions mitjanes i un dels trets que el caracteritza i el fa fàcilment identificable és la forma arrodonida i…

Morfologia El saure més gros de les nostres contrades, el llangardaix comú Lacerta lepida , és fàcilment identificable pel reticulat groc sobre fons fosc i pel seu cap enorme Els individus joves són, en canvi, coberts d’ocelles clars vorejats de fosc Lluís Solé És el lacèrtid més gros que existeix i el saure més gros a casa nostra El cap i el tronc poden superar els 20 cm de longitud, fins i tot en les femelles, sempre més petites, i la cua és d’1,5 a 2 vegades més llarga, de manera que, en total, arriba correntment als 60 cm Hom n’ha trobat individus de 80 o 90 cm de llargada El cap és…

Morfologia La sargantana cuallarga Psammodromus algirus és grossa i molt fàcil d’identificar pel tipus i la disposició de les escates, carenades i imbricades, i per les quatre línies longitudinals groguenques que la recorren dorsalment, ultra per la llargada notable de la seva cua Ramon Torres És una sargantana grossa, de coll gruixut i cua progressivament afilada, molt llarga i prou rígida Arriba a mesurar 8 cm de cap i tronc i la cua supera de 2,6 a 3 vegades aquesta longitud pot arribar en total i amb la cua intacta fins als 31 cm de longitud El cap és de petit a mitjà, de front pla i…