Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Els corifènids: llampugues
La llampuga vera Coryphaena hippurus , representada en el dibuix, és de dimensions bastant més grans que la llampuga borda C equiselis , ja que pot arribar a fer 2 m De natació ràpida, és una espècie predadora, que caça en petites moles a la zona pelàgica Carlos Moreno La família dels corifènids és constituïda per peixos de cos allargat i comprimit, amb l’alçada màxima a la regió cefálica, una línia lateral sinuosa i uns ulls relativament petits i circulars Les escates, que són petites i s’inclouen a la pell, es disposen irregularment i per això es fan difícils de…
Ermini
És com una mostela de grans dimensions, amb la cua proporcionalment més llarga i acabada amb una mota de pèls negres La línia que separa el bru de les parts superiors del blanc de les inferiors és habitualment recta en lloc de sinuosa Els exemplars dels Països Catalans, restringits als Pirineus, són relativament petits La longitud del cap i el cos és de 185-260 mm, la de la cua de 60-100, la de l’orella 18-25 i la del peu posterior 26-46 El seu pes és de 100-320 g Els mascles són bastant més grans que les femelles Biologia Als Pirineus, habita, sobretot, als prats alpins i…
Mostela
La mostela Mustela nivalis és de talla petita presenta un cos allargat que es caracteritza pel fet que la cua és coberta de pèls curts i sense pinzell terminal negre A la fotografia es pot observar la característica separació ben definida entre el color bru del dors i el blanc de les parts inferiors Pep Garcia Garcia És el més petit dels mustèlids la longitud del cos cap inclós és de 150-250 mm a les Balears, de 170-260, la de la cua és de 30-70 mm a les Balears, 50-100 la longitud del peu posterior és 23-40 a les Balears, 27-40 i la de l’orella, de 9-19 mm El seu pes és de 45-180 g a les…
Les poligonàcies
Poligonàcies 1 Passacamins Polygonum aviculared a planta sencera, de port decumbent, fulles lanceolades i flors menudes, poc aparents x 0,5 b flor seccionada x 7 c fruit ja madur, en forma de petita núcula, parcialment envoltat pels tèpals x 7 2 Brot de Bilderdykia convolvulus , de tiges volubles i fulles sagitades x 0,5 3 Rumex acetosella subspècie angiocarpus a aspecte general d’aquesta petita agrella anual x 0,5 b fruit madur x 5 4 Rumex crispus a fruit cobert per les tres valves tèpals transformats, amples i enteres x 8 b fruit nu x 8 5 R pulcher a flor masculina, amb dos verticils…
Les himenoquetàcies
Els bolets de soca de la família de les himenoquetàcies poden tenir forma de crosta o bé presentar barret Sobre fusta descorticada de roures i castanyers creix Hymenochaete rubiginosa himenoquetàcies, els cossos fructífers de la qual resten tot l’any damunt els troncs Amb una bona lupa és possible de veure les setes, brunes, emergint sobre l’himeni Les hifes de la carn són tenyides de color bru canyella August Rocabruna / SCM Constitueixen una família bastant àmplia uns 25 gèneres i 200 espècies de bolets de soca, típicament lignícoles i productors de podriment blanc El cos fructífer, anual o…
Les serres del Boumort i Carreu
Cingleres conglomeràtiques per damunt del poble de Pessonada al fons, la serra de Carreu Oriol Alamany Les serres del Boumort i Carreu 114, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Les serres del Boumort i de Carreu constitueixen, juntament amb un conjunt de serres veïnes Sant Corneli, Sant Joan, Cuberes, etc, un extens sistema muntanyós situat entre la Noguera Pallaresa i el Segre que figura entre els més imposants i complexos dels Pre-pirineus El fort contrast que es dóna entre les solanes i les obagues, i també les altituds assolides cap del Boumort, 2076 m cap de…
Les serres de Cardó i del Boix
La intensitat i la freqüència dels incendis han fet que actualment la coberta arbòria de la serra del Boix sigui ben escassa Ernest Costa Les serres de Cardó i del Boix 111, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís format per les serres del Boix i de Cardó, continuació natural dels ports de Beseit, constitueix el primer tram de la Serralada Pre-litoral Catalana al nord de l’Ebre S’estén des de la cubeta de Móra fins al coll de l’Alba i manté una clara orientació nordsud A l’est cau molt bruscament sobre els plans del Burgà, els quals l’aïllen de les serres de…
Les molses o briates
Estructura del gametòfit i de l’esporófit d’una molsa 1 Individu amb gametòfit a/b/c i esporòfit d/e a rizoides b fillidis b’ fillidis perigonials, b" fillidis periquecials c caliptra d seta e càpsula e’ columella 2 Detall de la càpsula a apòfisi b opercle c columella d peristoma e anell f espores 3 Secció transversal d’un fillidi J Nuet i Badia La classe de les molses o briates és, de molt, la més ampla dels briòfits Les molses conegudes al món s’han estimat en uns 680 gèneres i 15 000 espècies als Països Catalans n’existeixen, segons els coneixements actuals 1984, 163 gèneres i 534…
Els caràngids: sorells, palomides i afins
Formen una família remarcable per la seva diversitat, amb més de dues-centes espècies repartides per tot el món Tenen, doncs, una àmplia distribució geogràfica i algunes de les seves espècies són d’una gran importància pesquera Des del punt de vista morfològic, es caracteritzen pel fet de tenir la corba de la línia lateral molt pronunciada i acabada, en alguns casos, en escudets ossis Són uns grans nedadors, de cos més aviat comprimit, recobert de petites escates cicloides i acabat en una aleta caudal escotada Tenen dues aletes dorsals i una d’anal que poden amagar-les en unes petites…
Els feòfits o algues brunes
Característiques del grup Els feòfits es distingeixen bé de la resta dels fílums d’algues pel seu color, referible sempre a la gamma dels bruns, des del daurat fins al negre, passant per tonalitats bruno-olivàcies, bruno-vermelloses, etc Per això són també coneguts amb la denominació d’ algues brunes A nivell sistemàtic, però, i per a una correcta definició del grup, hem de recórrer a criteris més estrictes, encara que siguin menys immediats per a l’observador Per exemple, és fonamental la natura química dels pigments fotosintetitzadors, que als feòfits són clorofilles a i c mai b ,…