Resultats de la cerca

La mallerenga blava Parus caeruleus és fàcil de veure en arbredes i tota mena de boscos, i també en jardins És inconfusible pel color blau de les ales, la cua i el capell i pel dibuix general del plomatge, És més petita que la mallerenga carbonera ateny 11,5 cm, amb la qual podria confondre’s de lluny La femella és semblant al mascle Noteu, a la fotografia, l’anella que porta a la pota, que li ha estat posada dins d’una campanya d’anellatge d’ocells, a les Balears Jesús R Jurado La mallerenga blava és sedentària i nidificant comuna a la major part dels Països Catalans, excepte les Balears…

El tallarol capnegre Sylvia melanocephala es deixa veure a les brolles i matolls mediterranis, enfilat a les branques i movent característicament la cua No obstant això, costa de distingir-lo, a distància, del tallarol emmascarat A la fotografia de dalt, un exemplar mascle ens mostra la posició peculiar de la cua, el marcat contrast entre els colors negre i blanc a la cara, el bru del pit i el gris del costat l’anell ocular és ben vermell en el mascle La femella té els colors no tan contrastats, i el cap més grisós que no pas negre, com es veu a la fotografia de baix, feta a la Floresta…

El rossinyol Luscinia megarhynchos , en contrast amb allò que el seu cant fort i musicat podria fer creure, és un ocell poc vistent, petit no supera els 16,5 cm i de plomatge uniformement bru-vermellós al dors i blanquinós al dessota Destaca l’ull gros i negre, el bec llarg i, sobretot, la cua, llarga, rogenca i ampla És solitari i difícil de veure Els joves es diferencien dels immaturs de pit-roig i de la cotxa cua-roja precisament per la cua Al nostre país és un bon exemple d’ocell estival nidificant Tony Tilford/Index El rossinyol és un dels ocells estivals més característics de la nostra…

Àrea de nidificació del raspinell comú Certhia brachydactyla als Països Catalans Maber, original dels autors A diferència de l’espècie anterior, el raspinell comú ocupa una bona part del marc geogràfic objecte d’estudi, des del nivell de la mar fins al voltant dels 2000 m d’altitud És un ocell sedentari i globalment comú als Països Catalans La seva distribució a Catalunya és força àmplia, ja que només manca en indrets marcadament oberts o desforestats, com ara els aiguamolls empordanesos i el delta de l’Ebre Al País Valencià és, així mateix, ben distribuït a les comarques septentrionals i…

La cotxa fumada Phoenicurus ochruros és un ocell del grup dels túrdids, principalment de muntanya, el nom del qual alludeix al to més fosc del plomatge en relació amb la cotxa cua-roja P phoenicurus Caracteritza la cotxa fumada el color vermellós de la cua i el carpó el mascle a l’esquerra, de plomatge molt fosc, gairebé negre, té a més una taca blanca sobre les ales És un ocell petit de 12 a 14 cm, que es pot veure en terrenys oberts, pedregosos i entre ruïnes, fins als cims més alts dels Pirineus Marisa Bendala L’àrea de distribució de la cotxa fumada com a nidificadora abasta la…

Àrea de nidificació del trist Cisticola juncidis als Països Catalans Maber, original dels autors Als Països Catalans el trist és un ocell sedentari i comú que nia a la Catalunya Nord, la resta del Principat, el País Valencià i les Balears No s’ha trobat criant a Andorra, tot i que recentment ha colonitzat la Cerdanya, ni tampoc a Formentera El trist comença a niar al final de març i continua fins tan tard com l’agost, car pot fer dues, i potser tres postes anuals Aquest ocell és comú a les zones baixes obertes i planes, viu tant als conreus de secà com als de regadiu, horts, erms, fenassars…

El cargolet Troglodytes troglodytes és un ocell de bardissa activíssim, de cos rodó i plomatge bru del mantell i més clar del dessota, però característic sobretot per les seves petites dimensions no sobrepassa els 9,5 cm i per la posició dreta de la cua Sol veure’s saltant pels branquillons de mates baixes, sovint als jardins Oriol Alamany El cargolet és sedentari i nidificador als Països Catalans, amb presència, a més, d’hivernants nord-europeus A la Catalunya Nord és present entre els 100 i els 2000 m, però només és comú a altituds mitjanes A Andorra, la Catalunya peninsular i els dos…

D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…

El cucut reial Clamator glandarius és un ocell remorer, força gran fins quasi 40 cm, de mantell i ales negroses i gola, pit i abdomen blancs, proveït d’un plomall molt característic que es dreça a la zona del capell, especialment en els exemplars adults a l’exemplar de la fotografia, feta a Sant Just Desvern, Baix Llobregat, no és gaire conspicu, donat que es tracta d’un jove Pon els ous als nius de garses, sense foragitar-ne els hostes legítims, però fa pujar les cries als incauts pares adoptius Xavier Ferrer El cucut reial és un ocell estival, més pròpiament denominat en…

Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El …