Resultats de la cerca

Hivernant poc comú, el morell d’ulls grocs ha estat citat 22 cops, dels quals 12 són al delta de l’Ebre, que corresponen a 15 hiverns d’un període que va des d’abans del 1877 fins al 1983 Els darrers hiverns sembla que arriba quasi regularment 12 temporades de 15 entre 1970-71 i 1984-85 encara que ho fa en un nombre molt baix sempre es tracta d’exemplars solitaris o grups de menys de 6 El morell d’ulls grocs es presenta des del final de novembre 241175, data extrema fins al començament de febrer 060276, data extrema i amb el fort al mes de gener Semblantment a d’altres…

El xatrac menut Sterna albifrons , molt més petit que la resta de xatracs fins a 24 cm, s’identifica fàcilment per les seves dimensions i, en el període estiuenc, per la taca blanca del front, ben visible en aquest exemplar, aclofat damunt dels ous, fotografiat al delta de l’Ebre Noteu, també, el color groc del bec, que es fa negre a la punta Anna Motis El xatrac menut és una espècie estival present al llarg del litoral dels Països Catalans, concentrada localment en colònies, que s’observa escassament en migració i de la qual alguns hiverns resten individus isolats al delta de l’Ebre i en…

Aquest morell, que acostuma d’anar barrejat dins els estols de morells de cap-roig i/o de morells de plomall, nidifica a latituds altes, i la seva hivernada a la Mediterrània és molt marginal A la península Ibèrica es presenta regularment, però en una quantitat molt baixa, al litoral N i E, així com, als anys amb un bon nivell d’aigua, a l’estany de Gallocanta Terol Als Països Catalans 35 citacions es concentra especialment al delta de l’Ebre 17 citacions Observat també a d’altres aiguamolls litorals, com el delta del Llobregat, l’albufera de València, l’estany de la Rogera Alt Empordà, l’…

El dofí llistat Stenella coeruleoalba és una espècie molt sociable i sovint li agrada situar-se a la proa dels vaixells per tal d’aprofitar-ne l’empenta de desplaçament Els grups de dofins llistats poden assolir una grandària molt variable, de pocs exemplars a alguns centenars Esteve Grau Aquest dofí, en la seva forma externa, és molt semblant al dofí comú, però les dues espècies es poden distingir per les seves pautes de pigmentació Ocupa les aigües temperades i tropicals de tots els oceans, inclòs l’Atlàntic Nord i la Mediterrània És molt comú a les costes d’Anglaterra fins al golf de…

El fumarell negre Chlidonias nigra , d’una mida semblant al fumarell carablanc 23-25 cm, únicament fa honor al seu nom en plomatge estiuenc, que és quan mostra el cos totalment negre L’exemplar de la fotografia, procedent de la llacuna del Remolar delta del Llobregat, mostra el plomatge d’hivern, blanc i amb algunes taques negres al costat dels ulls i just davant de les ales Vola ras sobre l’aigua i pesca, generalment, sense arribar a submergir-s’hi Oriol Alamany El fumarell negre és, essencialment, un migrador regular en ambdós passos, observable comunament al litoral i rarament o…

La polla d’aigua Gallinula chloropus és un ocell abundant als aiguamolls i les llacunes, on es pot veure nedant o picotejant prop de la vegetació litoral, i sempre a punt d’amagar-s’hi Sol conviure amb la fotja Fulica atra , de la qual es diferencia bé pel fet d’ésser més petita ateny 33 cm, per la placa frontal vermella que cavalca el bec groc, les potes verdoses i, sobretot, per la ratlla lateral irregular blanca i les infracobertores, també blanques, caràcters aquests dos que permeten distingir-la a distància Xavier Ferrer La polla d’aigua és un nidificador present tot l’any a quasi tot…

Els tètols i els pòlits són ocells d’aiguamoll més grossos que els becadells i les gambes, amb els quals comparteixen hàbitats i costums Són gregaris fora de l’època de reproducció, i el plomatge dels mascles i les femelles és semblant, bé que és sotmès a variació estacional Els tètols a dalt tenen el bec recte, i en plomatge hivernal, com en el dibuix, són clars del davant i brunencs, tacats o ratllats, del mantell, mentre que a l’estiu prenen tots ells tons vermellosos o castanys El tètol cuanegre Limosa limosa , a dalt, a la dreta amida 41 cm i té una barra negra al final de la cua, molt…

Reconstrucció tridimensional d’un biofilm compost per Scytonema julianum i Leptolyngbya sp En aquesta microfotografia confocal la imatge és formada per tres canals en vermell, autofluorescència de pigments en verd, ectopolisacàrids marcats amb concanavalina A, i en blau, DNA marcat amb Hoechst 33258 Mònica Roldán Els cianobacteris o cianòfits constitueixen un grup molt divers de procariotes Van ser els primers organismes capaços de fer una fotosíntesi que alliberava oxigen de l’aigua i, per tant, van ser els responsables que l’atmosfera de la Terra tingués aquest gas, essencial per a la vida…

El flamenc Phoenicopterus ruber , pastura dret a les aigües somes, submergint de tant en tant el cap a l’aigua la fotografia de dalt ens en mostra un exemplar fotografiat al delta del Llobregat L’exemplar jove de baix, ens mostra l’hàbit d’aquests ocells d’adoptar postures estrambòtiques, amb el coll retorçat El color rosat dels flamencs adults és d’intensitat variable en relació amb el tipus d’alimentació En vol mostren els colors negres i roses de les ales i, amb el coll i les potes estirades, atenyen tota la seva envergadura, fins a 127 cm Ramon Torres i Josep M Barres Els recents…

El xarxet marbrenc Marmaronetta angustirostris és el xarxet més gran ateny fins a 40 cm i, també, el més escàs El seu plomatge és poc vistent, tant en el mascle, que veiem a la fotografia, com en la femella La taca fosca que engloba l’ull és característica d’aquesta espècie Oriol Alamany A Europa, el xarxet marbrenc és un ànec escàs, que solament es reprodueix a Espanya i Turquia A casa nostra, el nucli més important és en les masses d’aigua del Migjorn valencià, on és actualment escàs i d’aparició irregular, sense descartar alguna nidificació actual…