Resultats de la cerca

El bosc de la Marquesa, immediat a la punta de la Móra, es conserva com a testimoni molt notable del savinar litoral, una comunitat ben rara als Països Catalans continentals Ernest Costa La punta de la Móra 28, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Al nord del cap de Salou, entre la punta de la Creueta i Tamarit, s’estén una petita àrea litoral de tipus rocallós, notable en el context del Principat La punta de la Móra és dels pocs espais costaners del migjorn català que s’ha deslliurat de la febre urbanitzadora iniciada els anys seixanta, i constitueix un bell…

Les ròsides, de fulles sovint compostes, presenten les flors amb una clara tendència a la formació de receptacles còncaus i la reducció del nombre de primordis seminals La subclasse de les ròsides conté, entre els seus representants més típics, els rosers Rosa A partir d’algunes d’aquestes plantes, ja des de molt antic i després de cultius selectius i de nombrosos encreuaments, hom ha obtingut les roses de jardí, sens dubte les flors cultivades més populars i esteses, i també de les més belles Ultra la grandària de la flor i la producció de perfum, s’hi ha potenciat també el…

Els trets característics del rat-penat de peus grans Myotis capaccinii són les dimensions dels peus i la inserció de la membrana alar a la tíbia, caràcters tots dos que s’observen bé en el dibuix Els estudis actuals sobre la distribució d’aquesta espècie posen de relleu, cada vegada més, el seu lligam amb el rat-penat de cova Miniopterus schreibersi , entre les poblacions del qual sol trobar-se durant l’hivern Jordi Corbera Aquesta espècie és una mica més gran que l’anterior Se la reconeix perquè té la cama recoberta de pèls i perquè la membrana alar s’insereix a la tíbia Del seu gènere,…

El ratpenat de Natterer Myotis nattereri és una espècie d’àmplia àrea de distribució, a la qual darrerament s’han afegit nombroses citacions noves referents a Catalunya Jordi Muntaner És un quiròpter de dimensions mitjanes, fàcilment recognoscible perquè té la franja externa de l’uropatagi recoberta de pèls rígids i corbats Té les orelles i el tragus relativament més llargs que qualsevol altre Myotis les primeres excedeixen de 2 a 4 mm el musell i el segon, la meitat de l’orella El peu també és, en comparació, llarg i estret La dentició és la mateixa que la del ratpenat de musell llarg M…

El pinsà mec és un hivernant irregular als Països Catalans, si bé cada any, si fa no fa, se’n pot veure algun exemplar o grup barrejat amb pinsans comuns Aquesta tendència a barrejar-se amb pinsans fa que moltes vegades passi desapercebut Així i tot, a Mallorca, Eivissa i Formentera i en zones centrals i meridionals del País Valencià se l’ha de considerar com a molt ocasional Els primers pinsans mecs ens arriben del NE d’Europa a partir de la segona quinzena d’octubre, o fins i tot abans, i romanen entre nosaltres fins al final de març, encara que se’n poden anar veient alguns durant els…

En aquesta localitat del Camp de Túria s’han recollit una sèrie d’exemplars difícils de classificar perquè solen aparèixer molt mal conservats i la seva extracció és complicada, per la qual cosa són incomplets La flora trobada és constituïda principalment per espècies d’ambients de tipus temperat, en què són més freqüents les restes de Fagus pristina, F pliocenica, Alnus prisca i A kefersteinii La presència de diverses espècies del gènere Pinus , formes pròpies d’ambients amb tendència a la sequedat i, generalment, de zones d’una certa altitud, sembla indicar que la conca es…

Es tracta d’una família de distribució cosmopolita que comprèn cinc gèneres i unes 40 espècies És molt pròxima a les gencianàcies, dins de les quals és inclosa per alguns autors, però se’n separa, entre altres caràcters, per la prefloració i perquè la disposició de les fulles és esparsa El trèvol d’aigua Menyanthes trifoliata , l’única espècie de la família que es fa als Països Catalans, és una herba perenne que viu a terres inundades o molt humides, en climes de tendència atlàntica Vall d’Aran, etc El rizoma subterrani emet tiges herbàcies d’uns 40 cm que duen unes fulles…

Un aspecte dels saladars de Villena, amb la sal que aflora a terra en època de secada Rafael Paulo Les salines i els saladars de Villena 217, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Aquests dos espais marjalencs d’origen endorreic se situen a ponent del riu Vinalopó, en les proximitats de les poblacions que els donen nom La seva extensió en el passat —425 i 750 ha respectivament— pot considerar-se que fou relativament gran si tenim en compte les dimensions de les conques i els recursos hídrics del territori Avui, però, la major part ha estat dessecada, per obres de drenatge i…

La majoria dels paraneòpters són insectes picadors, dotats d’uns estilets bucals especials per a xuclar l’aliment dels seus hostes, sigui animals o vegetals La fotografia correspon a un heteròpter, Dicranocephalus albipes , de la família dels estenocefàlids, que es diferencia d’altres espècies pròximes pel fet de no tenir un anell negre al segon artell antenal Ramon Dolç/Sebastià Hernandis Hom reuneix sota el nom general de paraneòpters diversos ordres d’insectes que tenen en comú, en primer lloc, la presència a les ales d’un camp joval o neala reduït en relació als polineòpters, que hem…

El tord ala-roig, als Països Catalans, és un ocell migrador i hivernant regular, relativament comú, procedent dels països del N d’Europa A la Catalunya Nord és molt freqüent a les vinyes i és el tord més abundant, juntament amb el tord comú Turdus philomelos a la plana del Rosselló A la Catalunya peninsular i al País Valencià és més abundant durant els passos migratoris, cosa lògica, ja que s’ha demostrat que, a partir del S de França, els migradors presaharians i, particularment, els del gènere Turdus , tenen tendència a migrar parallelament a les costes A les Illes és més rar…