Resultats de la cerca

Aquesta família és àmplia i s’estén per bona part del món, llevat de la quasi totalitat de la regió australiana Tenen el cos rabassut, la seva cintura pectoral és arcífera, és a dir, no soldada, el maxillar no té dents, i les seves vèrtebres són procèliques Les espècies europees tenen la pell berrugosa, les glàndules paròtides molt grosses i la pupilla horitzontal Mostren el timpà visible, la llengua piriforme o ellíptica, lliure a la vora posterior i projectable Tenen els dits anteriors lliures, la pota posterior els és relativament curta i amb els dits a penes palmats més aviat…

La cotxa fumada Phoenicurus ochruros és un ocell del grup dels túrdids, principalment de muntanya, el nom del qual alludeix al to més fosc del plomatge en relació amb la cotxa cua-roja P phoenicurus Caracteritza la cotxa fumada el color vermellós de la cua i el carpó el mascle a l’esquerra, de plomatge molt fosc, gairebé negre, té a més una taca blanca sobre les ales És un ocell petit de 12 a 14 cm, que es pot veure en terrenys oberts, pedregosos i entre ruïnes, fins als cims més alts dels Pirineus Marisa Bendala L’àrea de distribució de la cotxa fumada com a nidificadora abasta la…

El tallarol capnegre Sylvia melanocephala es deixa veure a les brolles i matolls mediterranis, enfilat a les branques i movent característicament la cua No obstant això, costa de distingir-lo, a distància, del tallarol emmascarat A la fotografia de dalt, un exemplar mascle ens mostra la posició peculiar de la cua, el marcat contrast entre els colors negre i blanc a la cara, el bru del pit i el gris del costat l’anell ocular és ben vermell en el mascle La femella té els colors no tan contrastats, i el cap més grisós que no pas negre, com es veu a la fotografia de baix, feta a la Floresta…

El rossinyol Luscinia megarhynchos , en contrast amb allò que el seu cant fort i musicat podria fer creure, és un ocell poc vistent, petit no supera els 16,5 cm i de plomatge uniformement bru-vermellós al dors i blanquinós al dessota Destaca l’ull gros i negre, el bec llarg i, sobretot, la cua, llarga, rogenca i ampla És solitari i difícil de veure Els joves es diferencien dels immaturs de pit-roig i de la cotxa cua-roja precisament per la cua Al nostre país és un bon exemple d’ocell estival nidificant Tony Tilford/Index El rossinyol és un dels ocells estivals més característics de la nostra…

Àrea de nidificació del roquerol Ptyonoprogne rupestris als Països Catalans Maber, original dels autors El factor que explica la distribució del roquerol és el seu lligam envers els hàbitats rocallosos de qualsevol mena En conseqüència, el trobarem a gairebé totes les comarques accidentades dels Països Catalans Els buits corresponen a les comarques de relleus suaus, tant de l’interior cas de la Depressió de l’Ebre i alguns sectors de la Catalunya central i el migjorn valencià com de la terra baixa litoral, llevat dels trams costaners més abruptes com ara la Costa Brava, el Garraf o la…

Àrea de nidificació del tallarol de casquet Sylvia atricapilla als Països Catalans Maber, original dels autors A l’hora de niar, el Tallarol de casquet és lligat als ambients arbrats amb un cert grau d’humitat La seva distribució als Països Catalans és gairebé homogènia a Catalunya i al Rosselló, llevat d’àrees especialment àrides i obertes La seva colonització de les comarques pirinenques és coneguda fins en una altitud superior als 1600 m A mesura que anem baixant cap al S, aquest moixó es refugia cada cop més a les raconades més emboscades i humides Així, a les comarques tarragonines la…

L’enganyapastors Caprimulgus europaeus és un devorador nocturn d’insectes, de colors bruns i grisos molt foscos, gran d’uns 26-27 cm, proveït d’uns grans bigotis peribucals roman aclofat, durant el dia, en matolls i viaranys, costum que comparteix amb el siboc L’exemplar de la fotografia fou capturat a Tortellà Garrotxa Lluís Solé L’enganyapastors és una espècie estival que nia en un nombre escàs arreu dels Països Catalans, fora de les comarques meridionals, on solament es coneix un possible nucli reproductor petit al Baix Segura Es troba molt més repartit per la Catalunya Nord, el…

El corriol petit Charadrius dubius és un actiu trescador de sorrals i codolars, en llocs aigualosos Es tracta d’un ocell menut entorn de 15 cm, ben marró del mantell i de pit i amb un collar negre, com s’aprecia en aquest exemplar del Salobrar de Campos Mallorca Jordi Muntaner Malgrat la manca d’informació sobre la totalitat de la població nidificadora als Països Catalans, pot estimar-se que la componen un mínim de 250 a 300 parelles reproductores, distribuïdes de la manera següent 70-80 al Rosselló i el Vallespir, 100-130 a Catalunya i al voltant de 40-50 a les Illes, a més de…

La cuereta groga Motacilla flava és un ocell petit ateny 15 o 16 cm, comú a les vores dels rius i altres indrets humits A Europa n’hi ha diferents varietats, segons els colors i la distribució, però són difícils de distingir la cuereta groga ibèrica, la que trobem als Països Catalans, és groga del dessota i bruna del dors, amb el cap gris i la gola blanca, com l’exemplar de la fotografia de l’esquerra Els joves tenen el plomatge més apagat a la dreta Ives Hennechart i Xavier Ferrer Aquesta espècie, a diferència de les altres dues cueretes de la nostra avifauna, és un ocell estival La seva…

El cabussó emplomallat Podiceps cristatus és fàcil de reconèixer pel plomall doble que duu al cap, ben visible en aquest exemplar fotografiat a s’albufera de Mallorca És el més gros dels cabussons ateny de 47 a 49 cm A l’època de cria, té dues taques, a banda i banda del cap, de plomes de color castany fosc Els joves no porten plomall i tenen el coll ratllat de blanc i negre Sebastià Hernandis/Ramon Dolç Aquest magnífic ocell aquàtic és propi de les principals àrees humides de Catalunya i el País Valencià A l’hivern se l’observa, a més, escampat per determinats sectors del litoral Molt…