Resultats de la cerca

Petita família pròpia de les regions temperades de l’hemisferi boreal, comprèn només dos gèneres i unes 15 espècies, totes llenyoses, de fulles palmades i fruits capsulars Visió parcial d’un castanyer d’índia Aesculus hippocastanum , de notables dimensions, en plena floració Noteu les fulles amb nervació palmada, de cinc a set folíols sovint una mica inclinats cap avall, i les inflorescències dretes i còniques, molt elegants Teresa Casasayas / Antoni Farràs El castanyer d’índia Aesculus hippocastanum , originari de la part central de la península Balcànica, es troba plantat als Països…

La balena amb bec de Cuvier Ziphius cavirostris és força robusta i presenta un cap i unes aletes pectorals de mida petita La seva natació és vigorosa, i sovint treu el cap a fora de l’aigua mentre neda A causa del seu règim alimentari, a base de cefalòpodes de profunditat, necessita fer immersions de llarga durada Eduardo Saiz En la balena amb bec de Cuvier, les dues úniques dents tenen forma triangular, es troben situades a la punta de la mandíbula i només afloren en els mascles adults La forma del cos és, en general, força robusta, però el cap i les aletes pectorals són petits La seva…

Juglandàcies 1 Noguera Juglans regia a brot fructífer en el qual les drupes amb l’envolta carnosa clivellada, mostren la closca de la nou o endocarp x 0,5 b nou seca amb la closca parcialment extreta x 0,5 c flor femenina, ovari ínfer, amb quatre tèpals menuts dos grossos estigmes x 3 d flor masculina, amb alguns tèpals i nombrosos estams x 3 e ament de flors masculines, gruixut i pèndul x 0,5 Eugeni Sierra Es tracta d’una petita família, amb una cinquantena d’espècies, pròpia sobretot de les zones temperades de l’hemisferi boreal Els seus representants són arbres de fulla…

El pela-roques Tichodroma muraria és un ocell de conducta sorprenent, que s’enfila, caminant i batent constantment les ales, per les parets verticals de pedra dels penya-segats, i fins i tot, pels campanars dels pobles de muntanya, mentre cerca insectes i aranyes que treu hàbilment, amb el bec, de dins dels forats És petit de 14 a 17 cm i es distingeix pels colors vermell i gris pissarra, que no comparteix amb cap altre ocell Té un vol sobtat, que sol comparar-se al de les papallones Marisa Bendala Ocell principalment sedentari i escàs a zones dels Prepirineus i els Pirineus…

La guineu Vulpes vulpes és de grandària mitjana no arriba als 90 cm entre el cap i el cos i té un pes màxim de 9 kg Té la cua caracteristicament poblada i, almenys, tan llarga com la meitat de la longitud del cap i el cos La pupilla dels ulls és oval Marta Dòria La guineu és un cànid de grandària mitjana La longitud del cos cap inclós és de 55-85 cm, la de la cua de 28-46 cm, la de l’orella de 7-11 cm i la del peu de 11-18 cm el seu pes és de 4-8 kg, excepcionalment més Els mascles són una mica més grans que les femelles El pelatge és llarg i brillant, habitualment de color…

Morfologia La serp d’aigua o colobra d’aigua Natrix maura és anomenada també colobra viperina per la seva semblança morfològica amb els vipèrids, que l’animal pot exagerar a voluntat encara que la seva coloració no és exacta a la d’aquesta família, pot dilatar les mandíbules fins que el cap esdevé triangular i ataca de manera semblant, xiulant al mateix temps Normalment, és de color bru clar amb taques fosques o amb un inici de línia en ziga-zaga fosca Hàbitat/Xavier Moreno Aquesta és una serp mitjana, de cos relativament gruixut, que pot arribar als 100 cm, però que sovint és més curta El…

Els cicadofitins són més complexos estructuralment que els coniferofitins les fulles tenen nervadura pinnada i, molt sovint, són profundament dividides els estams porten diversos grups de sacs pollínics i els primordis seminals s’insereixen, en nombre més o menys elevat segons les espècies, en carpels foliacis Alguns cicadofitins presenten caràcters evolutivament avançats, com ara la manca d’arquegonis en els megaprotallus Apareixen, també, flors hermafrodites, amb un periant incipient, que són pollinitzades per insectes El port és variable des de plantes amb aspecte de palmera fins a lianes…

Dels inicis de l’Eocè mitjà ens han arribat restes d’uns mamífers de vida aquàtica i forma hidrodinàmica que sembla que van evolucionar a partir d’un grup d’insectívors próxim als ungulats Aquests mamífers primitius, coneguts amb el nom d’ arqueocets , es van extingir, probablement, a finals de l’Eocè o a principis de l’Oligocè En canvi, un o més tàxons encara no identificats actualment i d’evolució semblant, peró independent, a la dels arqueocets van evolucionar i donaren lloc als cetacis actuals Avui en dia, aquest procès evolutiu no és encara aclarit i es discuteix si els dos subordres de…

Perspectiva cap al sud a través de l’arc natural de Na Pobra, el segon illot més septentrional de l’arxipèlag de Cabrera Na Plana i l’Esponja queden en primer terme Na Rodona, Cabrera i l’illa dels Conills, en la llunyania Jesús R Jurado L’arxipèlag de Cabrera 15, entre els principals espais naturals de Mallorca Deu quilòmetres al sud del cap de Ses Salines —a l’extrem meridional de Mallorca— es troba la primera de les illes de l’arxipèlag de Cabrera, Na Foradada El grup d’illes s’estén cap al sud, sobre una latitud també d’uns 10 km Cabrera Gran és, de fet, l’extrem meridional del grup, per…

Els estrepsípters constitueixen un interessant grup d’insectes endoparàsits d’altres insectes, especialment de peixets de plata zigentomes, llagosts ortòpters, homòpters i himenòpters, als quals provoquen un conjunt d’alteracions morfològiques i fisiològiques per un fenomen que, en conjunt, rep el nom d’ estilopodització Hom coneix actualment unes 400 espècies d’estrepsípters a tot el món totes són de petites dimensions, de colors poc vistents i d’un dimorfisme sexual molt acusat els mascles són alats i de conformacions peculiars, mentre que les femelles tenen forma de larva Tenen metamorfosi…