Resultats de la cerca

Els fillocàrides constitueixen el grup més antic dels malacostracis i alhora el que en presenta els caràcters morfològics més primitius Malgrat que és un grup molt reduït, se’n coneixen fòssils des del Cambrià inferior Se suposa que a partir d’ell s’originà, segurament a començament del Devonià, la resta de grups dels malacostracis Això fa que el grup dels fillocàrides tingui una importància molt superior a la que, per la seva abundància, caldria suposar D’entre les característiques més conspícues d’aquest grup, destaca la presència d’una closca bivalva que cobreix tota la part anterior del…

Les musaranyes d’aigua Neomys són difícils de diferenciar externament La pirinenca N fodiens , a dalt es diferencia de les musaranyes del gènere Sorex pel fet que té a la cua una quilla ventral formada per pèls llargs i rígids, i perquè presenta una filera de pèls al marge extern dels peus La mediterrània N anomalus , de la qual veiem dos detalls té una talla lleugerament més petita, i la quilla de la cua és restringida a la part distal alhora, la franja de pèls rígids que voregen la part externa dels peus és menys patent Les mesures corporals de N fodiens són les següents 62-96 mm de cap…

Branca amb fruit de l’èmpetrum Empetrum nigrum subspècie hermaphroditum , una mateta de fulles ericoides amb els marges fortament revoluts, pròpia de les zones altes de les parts més humides dels Pirineus El fruit, que veiem a la fotografia, és una baia gairebé sèssil, negra a la maturitat Ramon M Masalles Considerada propera a les ericàcies tot i tenir els pètals lliures, aquesta família comprèn únicament tres gèneres i unes cinc espècies, la majoria pròpies de les regions temperades i fredes de l’hemisferi boreal, bé que n’hi ha alguna que viu a l’extrem meridional d’Amèrica…

Característiques del grup Els fasmòpters, o fasmes, són insectes fitòfags de grans dimensions des de 5 fins a 30 cm de llargada, predominantment tropicals Són d’hàbits més aviat nocturns, poc mòbils, i solen mostrar un aspecte mimètic, ja sigui adoptant forma de fulla o bé de tronquet, de manera que costa de distingir-los de les plantes on viuen i s’alimenten Entre els fasmòpters, hom pot trobar, doncs, dues morfologies diferents D’una banda, hi ha els de cos llarg i cilíndric, sovint mancats d’ales, que semblen branquillons, tant pel color com per la forma, i que hom sol anomenar insectes…

Petita família pròpia de les regions temperades de l’hemisferi boreal, comprèn només dos gèneres i unes 15 espècies, totes llenyoses, de fulles palmades i fruits capsulars Visió parcial d’un castanyer d’índia Aesculus hippocastanum , de notables dimensions, en plena floració Noteu les fulles amb nervació palmada, de cinc a set folíols sovint una mica inclinats cap avall, i les inflorescències dretes i còniques, molt elegants Teresa Casasayas / Antoni Farràs El castanyer d’índia Aesculus hippocastanum , originari de la part central de la península Balcànica, es troba plantat als Països…

Tot i que el cap d’olla gris Grampus griseus és una espècie relativament comuna en totes les aigües temperades i tropicals de tots els oceans, els seus costums í la seva biologia són molt desconeguts És una espècie molt curiosa i sovint s’acosta als vaixells en moviment i neda a la seva proa Les cries presenten la coloració repartida de manera uniforme per tot el dors i els costats, però, a mesura que l’animal envelleix, la part anterior del cos es va aclarint fins arribar al color blanc en els exemplars més vells Eduardo Saiz És un cetaci d’aspecte semblant al del cap d’olla negre, però la…

Els mistacocàrides constitueixen un petit grup de crustacis que viuen a les aigües intersticials de les platges sorrenques del litoral marí Han trigat a conèixer-se perquè, pel seu hàbitat especial, no es detectaven en els estudis del litoral marí La millor manera de trobar-los és fer un clot a la sorra de la platja, en una zona pròxima a la línia de les onades, i filtrar l’aigua que l’omple amb un colador Se’n coneixen únicament 9 espècies, totes del gènere Derocheilocaris Les característiques que el defineixen més bé són les grans dimensions del cap i dels seus apèndixs, el poc…

El falcó cama-roig és un migrador molt escàs que apareix regularment a la primavera i, esporàdicament, a la tardor, i que es manifesta especialment al litoral al N de l’Ebre, i a Menorca i Mallorca En el pas primaveral, majoritàriament passa durant les dues primeres desenes de maig sobre 63 observacions, 41 del maig, tot i que a l’abril és relativament comú, i el període de migració transcorre entre els últims dies de març i els primers de juny A la tardor és esporàdic, i es coneixen solament 10 observacions, repartides per igual entre els diferents mesos, i que cobreixen des de la segona…

La identificació dels colúbrids es fonamenta molt sovint en les escates cefàliques Hom ha indicat en el dibuix únicament les principals 1 rostral, 2 internasal, 3 prefrontal, 4 frontal, 5 supraocular, 6 parietal, 7 nasals, 8 loreal 9 preocular 10 postocular 11 supralabial 12 infralabial Gustavo Hormiga Els colúbrids constitueixen una família molt extensa i variada Només tenen un pulmó i no presenten rastres de membres ni de cintures Les seves escates ventrals constitueixen una filera única i connecten a les costelles per uns músculs especialitzats Tenen, típicament, nou escates…

Cirrípedes 1 Chthamalus stellatus × 4 2 C montagui × 4 3 C depressus × 4 4 Verruca stroemi × 4 5 Balanus improvisus × 2 6 B amphitrite × 1,5 7 B perforatus × 1,5 8 Acastia spongites a aspecte general × 3, b damunt d’una esponja 9 Elminius modestus × 4 10 Lepas hilli a aspecte general × 1,5, b damunt d’una fusta 11 L pectinata × 1,5 12 L anatifera × 1 13 Scalpellum scalpellum × 1 14 Pollicipes cornucopia × 1, 5 Jordi Corbera/Mikel Zabala Els cirrípedes constitueixen un grup de crustacis marins, de vida lliure o paràsits, que tenen el cos profundament modificat, tant que costa de reconèixer-los…