Resultats de la cerca

El ratolí mediterrani Mus spretus es caracteritza perquè té la cua prima uniformement a diferència del ratolí domèstic, que la té ampla a la base i marcadament més curta que el cos També té el cap petit i arrodonit, i els ulls i les orelles petites Les mesures corporals són les següents 69-91 mm de cap i cos, 52-73 mm de cua, 15,5-18 mm de peu posterior, 12,5-15 mm d’orella el pes és de 8,5-17,5 g Javier Andrada És un animal petit i esvelt La coloració general correspon al tipus salvatge La part dorsal és gris marró clar amb tons grocs de vegades es pot confondre amb la d’un ratolí de bosc…

La característica més sobresortint dels anurs és l’extremada longitud dels seus membres posteriors, que els permet fer salts amb facilitat, especialment notables en el cas de les granotes típiques El salt és un mecanisme de desplaçament, de caça i, àdhuc, de defensa Oriol Alamany Els anurs són amfibis altament especialitzats morfològicament i biològica Presenten la columna vertebral més curta que tots els altres vertebrats, no tenen cua en la fase adulta i les potes posteriors són considerablement allargades i adaptades en moltes famílies al salt La cintura pelviana és igualment modificada…

El talpó de tartera Microtus nivalis és el talpó més gran dels que viuen als Països Catalans Els caràcters que més el diferencien dels altres talpons són la longitud de les vibrisses, en relació segurament amb la seva vida rupícola, i la de la cua, que arriba a ser quasi la meitat o una mica més de la llargada del cos i el cap junts És el que presenta tonalitats de pelatge més clares, generalment de la gamma dels grisos Les mesures corporals són les següents 92-140 mm de cap i cos, 45-74 mm de cua, 17,5-25 mm de peu posterior, 12,5-21 mm d’orella el pes és de 21,5-70 g Javier Andrada És un…

Els trets més característics del liró Glis glis són la seva cua llarga i totalment coberta de pèls llargs i estarrufats, que li donen un aspecte molt particular, i el cercle negre que porta al voltant dels ulls, que destaca del to força uniforme del cos gris marronós al dors i més clar, cremós o blanquinós a la part ventral, amb una línia de separació clara entre ambdues parts Les mesures corporals són les següents 150-193 mm de cap i cos, 120-170 mm de cua, 25-32 mm de peu posterior, 15,7-21 mm d’orella el pes és de 80-185 g, segons l’estació Jordi Muntaner El liró gris és una espècie gran…

És una espècie de grandària mitjana dins els mamífers dels Països Catalans, amb un morfotipus inconfusible, més petit i arrodonit que la llebre Les extremitats posteriors són adaptades al salt i a la carrera i li permeten assolir velocitats de fins 40 km/h Biologia Pot ocupar biòtops diversos Generalment, el requeriment principal és la naturalesa del sòl Per tal d’excavar els seus caus, requereix terrenys sorrencs o argilosos Normalment, prefereix terrenys oberts, camps abandonats o garrigues, si bé també pot habitar zones boscoses, poc frondoses, sense pujar gaire en altitud Als boscos,…

El talpó dels prats Microtus arvalis és un arvicòlid de dimensions mitjanes, de coloració gris fosc o marró el dors pot arribar a ser gris groguenc, però mai no presenta els tons vermellosos que pot mostrar el talpó muntanyenc M agrestis , amb qui es confon sovint Les orelles sobresurten àmpliament del pelatge i tenen pèls curts i esparsos a les vores internes Les mesures corporals són les següents 90,5-122 mm de cap i cos, 27-42 mm de cua, 14,5-17,5 mm de peu posterior, 10,5-13,5 mm d’orella el pes és de 1741 g Javier Andrada Presenta un cos globós i massís, el cap arrodonit i…

En la morfologia general del senglar, destaquen determinats caràcters considerats com a primitius, en els quals hom pensa que resideix en gran part la clau de la seva capacitat d’expansió, en relació amb una estratègia ecològica fonamentada en la poca especialització Variació mensual dels diferents tipus d’aliment del porc senglar d’acord amb la disponibilitat d’aliment, segons dades fonamentades en anàlisis del contingut estomacal El verd indica anys rics i el blau anys pobres 1 Glans i fages, 2 patates, 3 cereals, 4 vegetació subterrània, 5 vegetació aèria, 6 animals Josep Manuel Melo, a…

Patrons d’extinció de megafauna als continents i a les illes que permeten veure com ha estat variable la intensitat de les pèrdues Destaquen especialment els fets que l’extinció ha estat menys forta a l’Àfrica i que les illes han sofert pèrdues importants L’escala de temps és en logaritmes decimals Josep Manuel Melo, original de l’autor La fauna de mamífers de les Balears és relativament pobra Actualment inclou catorze espècies de mamífers terrestres silvestres no voladors més dues espècies assilvestrades de mamífers domèstics i tretze espècies de rates-pinyades D’ençà de l’arribada de l’home…

Els espàrids constitueixen una de les famílies de peixos més ben representades al litoral català 9 gèneres i 20 espècies, i també més ben conegudes, ja que inclouen espècies d’una gran importància pesquera Tenen un cos generalment fusiforme, alt i sovint comprimit, amb escates cicloides o ctenoides fortes i ben aparents, i una línia lateral ben visible i més o menys parallela al perfil dorsal El cap, fort i comprimit, és mancat d’espines o en alguns casos, dèbilment espinós i té uns ulls grossos i una boca relativament petita, amb uns premaxillars no gaire protràctils Les dents són d’una gran…

Concepte de rèptil Els rèptils són un grup de vertebrats molt més ben adaptats a la vida a la terra que no els amfibis Contribueix a aquesta capacitat una de les seves característiques més sobresortints la possessió d’escates còrnies que recobreixen tot el cos i formen una mena d’esquelet extern Una altra de les seves característiques és l’estructura de l’esquelet, que permet un tipus de moviment especial, la reptació, i dóna fins i tot una gran capacitat grimpadora a algunes espècies, com la serp blanca Elaphe scalaris , que veiem a la fotografia Xavier Parellada Els rèptils són vertebrats…