Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
El tapís del Baptisme de Crist
Art gòtic
El Museu de la Catedral de Barcelona conserva un tapís del darrer terç del segle XV en què es representa el baptisme de Crist al Jordà Fa 103 cm d’alçada per 196 cm d’amplada Per les mides, no gaire grans, és possible que aquest tapís hagués estat teixit amb un teler de baix lliç Les mides semblen indicar també que devia ésser utilitzat com a frontal d’altar Va ser restaurat el 1985 pel sistema de reinserció d’ordit i trama El seu ordit és de fils de lli i té una densitat d’entre 5/6/7 fils per cm La trama és de fils de llana i de seda filats conjuntament i la seva densitat és de 10/11/12…
Els retaules de la conca del Segre
Art gòtic
Políptic dedicat a sant Francesc i altres sants del seu orde procedent de l’església del priorat de Santa Maria de Castelló de Farfanya L’estil i la tipologia, amb els sants dempeus, fan pensar que es tracta de l’obra d’un mestre procedent del nord d’Itàlia BL/©MLDC La gran i qualitativament rellevant producció pictòrica que caracteritza Barcelona, Tarragona i els seus voltants durant la segona meitat del segle XIV, no troba una correspondència a altres zones de Catalunya, on el que ha sobreviscut sembla testimoniar una activitat de menys abast Si bé és veritat que els documents palesen l’…
Pere Escaparra i el Segon Mestre de Puigcerdà
Art gòtic
El martiri de sant Joan Evangelista i el somni del sant a l’illa de Patmos, del retaule de Sant Joan Evangelista procedent del convent de Sant Domènec de Puigcerdà i atribuït al Segon Mestre de Puigcerdà La segona taula destaca pels quatre àngels que lliguen amb draps la boca dels dracs, emplaçats als quatre punts cardinals de la Terra ©MNAC – JCalveras, MMérida i JSagristà Originari de Siracusa Sicília, Pere Escaparra Pietro Scaparra apareix actiu a Barcelona el 1443, en una escriptura en què, juntament amb el pintor Bernat Martorell, signà com a testimoni Tot i això, tres anys més tard…
Guillem Lantungard i la renovació de mitjan segle XIV
Art gòtic
Cap al 1280 arribà a París un exemplar del Lapidari d’Alfons X, llibre que conté una recepta del groc d’argent, probablement d’origen àrab, que sembla que serví de detonant per a les primeres aplicacions d’aquest color en les vidrieres entorn el 1300 L’extensió del seu ús va tenir lloc, des de la cort parisenca, en els primers decennis del segle XIV A Catalunya, la tècnica, que modificà substancialment l’aspecte de les vidrieres, va començar a aplicar-se a mitjan segle XIV Amb aquesta, i de la mà de Guillem Lantungard, van penetrar també les tendències europees del moment Els canvis produïts…
Antoni Marquès
Art gòtic
Pintor barceloní documentat entre el 1494 i el 1508 a qui s’atribueix un retaule provinent de l’església parroquial de Sant Pere de Premià dedicat als Set Goigs de Maria, actualment conservat al Museu Diocesà de Barcelona núm inv 547 Coronació de la Mare de Déu del retaule dels Set Goigs de Maria de Sant Pere de Premià AB/Museu Diocesà de Barcelona – Foto Guillem Les primeres dades conegudes del pintor es remunten al 1494, concretament al 28 de maig, dia en què va signar –juntament amb el també pintor Bernat Goffer, d’origen alemany– una àpoca de 15 lliures barceloneses a compte de les 30…
Jean Deschamps i la definició d’una arquitectura gòtica meridional
Art gòtic
Durant l’últim terç del segle XIII, la topografia de l’arquitectura gòtica francesa quedà profundament modificada A l’Illa de França es dugueren a terme pocs projectes nous i les construccions ja començades s’acabaren segons els plànols inicials En canvi, a la perifèria del regne, i sobretot al Llenguadoc, es desenvolupà una intensa activitat arquitectònica, que s’acabà amb la guerra dels Cent Anys Aquest territori, l’antic comtat de Tolosa, fou annexat a la Corona l’any 1229, arran del tractat de Meaux, que havia posat fi a les guerres albigeses Això no obstant, no fou fins al cap de…
Pere de Fontaines
Art gòtic
Pintor francòfon nascut a Béthune Flandes i documentat a Girona a partir del 1500, on consta com a membre de la confraria de Santa Bàrbara i Santa Victòria de la parròquia del Mercadal Això no obstant, la seva arribada a la ciutat podria ser anterior, si es confirmés la seva identificació amb el “mestre Pere l’Estranger, francès” documentat en el fogatjament de la ciutat de Girona del 1497, l’ofici del qual, malauradament, no s’indica, circumstància aquesta que no es dona a l’hora de relacionar com a caps de fogatjament de la ciutat la vídua Vicença, pintora segurament la muller del pintor…
El convent trinitari de Viganya
Art gòtic
L’orde dels trinitaris, d’origen francès, va ser fundat per sant Joan de Mata el 1198 Igual que els mercedaris, els seus membres tenien com a objectiu principal la redempció i l’alliberament de captius, el nombre dels quals era molt elevat, especialment d’ençà de la primera croada La documentació medieval proporciona una pluralitat de termes amb els quals eren conegudes les cases d’aquest orde hospitale Trinitatis , domus Dei , hospitale pauperum, hospitale infirmorum, hospitale captivorum Cipollone, 1999, pàg 85 Amb el temps, però, van ultrapassar les seves funcions estrictament…
El convent de Sant Francesc de Montblanc
Art gòtic
La vila ducal de Montblanc és un dels millors exponents catalans d’organització d’un espai urbà en època gòtica Aquí, com era habitual, els mendicants també hi van erigir els seus respectius convents fora del recinte emmurallat Els franciscans van establir el seu a l’extrem meridional de la ciutat, al costat de l’inici de l’actual carretera comarcal de Reus Façana lateral de l’església conventual des de l’àmbit del claustre, ara totalment aterrat ECSA - GS El convent pertanyia a la custòdia de Lleida Les seves referències més antigues són molt ambigües i tan sols permeten confirmar-ne l’…
Les reixes
Art gòtic
Ram de la reixa de la Figuera, d’autor anònim Catedral de Tarragona Una de les reixes més populars del gòtic català és la coneguda popularment amb el nom de “reixa de la Figuera”, que tancava el cor de la catedral de Tarragona per la banda del presbiteri Aquesta obra, que es pot datar al segle XV, segueix l’estructura tradicional de tres parts amb barres de secció circular coronades per un floró de lliri Les barres més properes a la porta, però, tenen un diàmetre més gran i acaben amb dos rams de figuera, fet del qual deriva el seu nom Es considera que les fulles de figuera i les figues de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina