Resultats de la cerca

L’obrerisme als Països Catalans tingué, entre el 1860 i el 1900, dues característiques La primera, una estreta relació amb el republicanisme, amb períodes de desigual convivència Ambdós corrents incidiren en les classes treballadores i populars i el societarisme obrer collaborà, en algunes ocasions, amb el republicanisme i, en d’altres, lluità contra el seu arrelament ideològic i polític De fet, a les Balears i al Rosselló, el republicanisme no fou desplaçat ni pel bakuninisme, ni pel socialisme marxista La segona característica fou la continuïtat d’un moviment sindical que, a partir del…

Gabinet d’història natural de la família Salvador, sd JB / AF/AHC-JC-RF El segle XVIII va ser un segle especialment important per a la botànica, no tan sols per l’obra que van dur a terme les grans figures europees —al capdavant de les quals hi havia el naturalista suec Carl von Linné 1707-78, que va classificar la flora d’una manera des d’aleshores indiscutible—, sinó perquè el nou món aportava una munió de plantes desconegudes que va acaparar l’atenció dels científics d’arreu L’Espanya illustrada fou el centre de l’activitat que es va generar al voltant d’aquest fet i la institució que més…

Tot i que les generalitzades destruccions sofertes pel patrimoni artístic català durant els segles XIX i XX —sobretot durant el juliol del 1936— ho han emmascarat, el retaule d’altar pot ser considerat el gènere emblemàtic de la història de l’art català al llarg de l’època moderna En aquella etapa, els retaules van esdevenir el nucli de les relacions artístiques van ser el producte més reclamat per la societat catalana i, evidentment, els treballs que van comprometre la major part de les activitats dels fusters, els escultors, els pintors i els dauradors Convé notar que el gènere de la…

Enterrament de E Prat de la Riba, “Ilustració Catalana”, 1917 AC / GS El polític catalanista Enric Prat de la Riba, tot i que no fou un doctrinari social innovador, va elaborar un pensament social amb uns trets força específics que reflectien el caràcter integrador del seu projecte nacionalista Atès que Prat de la Riba entenia Catalunya com una “entitat natural”, estava fortament preocupat per tot allò que podia trencar la seva homogeneïtat i harmonia i, molt especialment, per l’acusada conflictivitat social Fou conscient de les grans tensions provocades pel desenvolupament econòmic a…

Vaga, Terrassa, 1911 AT El moviment obrer va sortir considerablement debilitat de la repressió governamental contra l’anarquisme del final del segle XIX A partir d’aquí s’anà refent a mesura que assimilava nous postulats organitzatius i doctrinals Durant el primer terç del segle XX es passà d’un obrerisme de caràcter societari sense cohesió organitzativa, en què destacava la incapacitat tant del sindicalisme reformista com del socialista, a un sindicalisme de masses, socialment revolucionari, que lluitava per superar les tradicionals dificultats d’estructuració i per alçar-se com a…

L’any 1977, en l’àmbit de recerca del Congrés de Cultura Catalana, es va establir la conclusió següent “Els Països Catalans, si volen bastir el seu futur sobre unes bases sòlides, no poden de cap manera desatendre o ajornar la vertebració d’una política científica pròpia” En les conclusions s’especificava, entre altres objectius, que caldria crear un consell científic i tecnològic dependent del govern autonòmic, transferir als organismes d’autogovern els centres i el patrimoni del Consejo Superior de Investigaciones Científicas CSIC, acostar la inversió pública en recerca a la dels països amb…

Portada del núm 43 de “Lletra de Canvi”, Barcelona, 1997 Image El canvi dels anys vuitanta Hi ha dos factors que han marcat clarament l’evolució de la literatura catalana d’ençà dels anys vuitanta la seva institucionalització arran de la reinstauració de la Generalitat de Catalunya i l’evolució general de la societat catalana cap a uns determinats modes de producció i consum cultural que es poden qualificar de postmoderns La literatura catalana ha hagut de convertir-se en una literatura constituïda, a la qual s’ha demanat que ofereixi qualitat i prestigi a l’idioma, que fonamenti la…

El conreu de les activitats científiques i tecnològiques necessita tenir un marc favorable per al seu desenvolupament, un marc que permeti professionalitzar les distintes ocupacions i afavorir la comunicació entre els estudiosos de les distintes branques cientificotècniques, les quals varen manifestar-se de manera palmària a partir de la instauració de les monarquies centralitzadores Hi hagué tres grans innovacions que crearen les bases per a la pràctica d’aquestes activitats En primer lloc, la multiplicació o la creació d’institucions estables, que permetien no sols l’accés a un lloc de…

Primer festival de L’Escala en Hi-fi celebrat a la Fuliola, 1968 AHCT-coll R Carrera La dècada dels anys seixanta fou, sens dubte, una etapa de gran confiança en el futur, malgrat les dificultats —que semblaven superables— Aquesta actitud fou especialment visible entre un sector social que adquirí un relleu particular, els joves del món desenvolupat, membres d’una societat immersa en un espectacular creixement econòmic Aquest món occidental, però, vivia en democràcia i, per tant, l’eclosió de grups que qüestionaven la pròpia societat —incloent-hi les formes polítiques de la democràcia formal…

Sota els noms d'escriptura ibèrica o signari ibèric es coneix un sistema d'escriptura emprat a la Península Ibèrica per a la notació de diverses llengües des del segle V aC fins al segle I dC Es tracta d'un sistema mixt que atribueix un signe alfabètic a cadascun dels fonemes vocàlics, nasals, sibilants, líquids i vibrants, però que reserva signes sillàbics per a les consonants oclusives labials, dentals i velars ​​​​​​​ Estela ibèrica trobada a Civit, segle I aC, coll part J Sm Pel que fa a l'origen i l'evolució del sistema no hi ha encara un acord unànime Sembla, però, que s'hauria pogut…