Resultats de la cerca

Habitatges socials a Barcelona, 1941-59 A la dècada dels cinquanta va prendre força un dels fenòmens que va tenir repercussions més negatives en la qualitat de vida a les àrees urbanes i les zones costaneres l’especulació del sòl En aquells anys, un seguit d’elements va fer que la possessió de sòl deixés de ser una inversió a llarg termini per a transformar-se en un gran negoci a curt terme A les ciutats —el cas de Barcelona era paradigmàtic—, l’increment de l’activitat econòmica i l’augment de la població van exigir nous terrenys per a installar-se tallers i fàbriques i construir-hi…

Grup de guerrillers amb les mules per al transport a la Vall d’Aran, 1944 Coll E Pons Prades L’eufòria provocada, a l’estiu del 1944, per la decisiva participació dels exiliats espanyols en la resistència antinazi al nord dels Pirineus mogué la direcció de la Unió Nacional Espanyola UNE —organisme controlat pel Partit Comunista d’Espanya PCE—, a França, a projectar una ambiciosa acció militar contra el règim franquista que tingué la Vall d’Aran com a principal objectiu Aquest intent d’invasió, conegut com a Operació Reconquesta d’Espanya, fou l’intent més espectacular d’enderrocar per les…

Calligrama de l’Acadèmia dels Desconfiats dedicat a Carles II, Barcelona, 1701 RABLB / GS Al llarg del segle XVIII, van aparèixer a Barcelona tres associacions literàries amb el nom d’Acadèmia L’autodenominada dels Desconfiats, activa entre el 1700 i el 1703, va cantar en clau barroca les excellències del difunt Carles II Els seus membres s’inclinaren pel partit austríac durant la guerra de Successió, i potser per això la corporació va desaparèixer arran del triomf borbònic Una segona Acadèmia, sense nom especial, va començar a reunir-se el 1729 El 1752 aquest grup aconseguí la protecció del…

Mapa de Catalunya, JAparici, 2a edició, 1769 CTC El geògraf Josep Aparici i Mercader, nascut a Caldes de Montbui el 1653, va ser membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 va servir Carles II com a ajudant de tresorer i també va tenir al seu càrrec l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaven contra França Com a resultat de la seva influència, el 1699 fou elegit conseller quart de Barcelona Però, a més d’administrador reial, fou un home de negocis que participà en vendes de sucre a l’engròs i en l’arrendament de drets En la Descripción y Planta del…

Biblioteca de la Universitat de Barcelona, 1912, UB La restauració de la Universitat de Barcelona 1837, tot i la illusió dels primers anys, no va donar els resultats que s’esperava Al llarg del segle XIX, aquest centre no va ser gran cosa més que una fàbrica de títols, tot i que tingué alguns professors de molta vàlua, tant científica o intellectual com acadèmica Les esperances que hom havia posat en la Revolució de Setembre del 1868 s’esvaïren amb la Restauració Catalunya visqué un xic al marge del moviment institucionalista, que trobà el seu màxim ressò en la reunió de…

La família és presentada per la historiografia en general com la institució econòmica i social fonamental en els diversos factors estructurants de la societat medieval Aquesta institució, analitzada des de l’angle essencialment material i polític, sense ignorar la formulació jurídica amb la qual es regia la vida de les unitats domèstiques rurals i urbanes i els grups aristocràtics, ens introdueix, d’una banda, en el món de les aliances sobre béns mobles i immobles pactades separadament entre els senyors i els pagesos, els mercaders i els artesans d’una altra, en el de les formes jurídiques i…

Fins a la Gran Guerra, la societat dels Països Catalans es va caracteritzar pels contrastos els elements tradicionals i els més moderns hi convivien amb tota naturalitat El món urbà, per exemple, es consolidà com l’hàbitat de la majoria dels habitants Però, de seguida, ciutats històricament rellevants, com ara Igualada o Reus, van perdre la seva preeminència davant el creixement dels nuclis que ajudaven a constituir les grans àrees metropolitanes l’Hospitalet de Llobregat o Badalona, que es constituïren en prolongacions de la capital, o els ara barris perifèrics, com Sants, Sant Martí de…

El conreu de les activitats científiques i tecnològiques necessita tenir un marc favorable per al seu desenvolupament, un marc que permeti professionalitzar les distintes ocupacions i afavorir la comunicació entre els estudiosos de les distintes branques cientificotècniques, les quals varen manifestar-se de manera palmària a partir de la instauració de les monarquies centralitzadores Hi hagué tres grans innovacions que crearen les bases per a la pràctica d’aquestes activitats En primer lloc, la multiplicació o la creació d’institucions estables, que permetien no sols l’accés a un lloc de…

L’art català del segle XVIII s’inicià històricament el 1700, any en què morí l’últim dels Àustria, Carles II, i va tenir el seu darrer moment amb l’inici de la guerra del Francès, l’any 1808 Dins d’aquest període cal analitzar quatre moments ben diferenciats la cort de l’arxiduc Carles, amb els anys inicials de Felip V el regnat de Felip V i Ferran VI, amb el curt interregne de Lluís I el regnat de Carles III i, finalment, el de Carles IV L’art fou un fidel reflex de la situació política Així, durant el primer període s’obrí vers un internacionalisme, que no fou aliè a la presència d’artistes…

Els quinze mesos que van des de la dimissió de Primo de Rivera gener del 1930 fins a la proclamació de la Segona República abril del 1931 van ser d’intensa activitat política i de canvi progressiu en els comportaments socials Govern i oposició es van preparar per a conduir una transició amb propòsits gens rupturistes els uns, i de radical transformació els altres La Dictadura havia indignat la major part de la població catalana amb la seva actitud repressora tan matussera, i havia deixat un sentiment d’hostilitat que es va manifestar, per exemple, en l’assalt de molts locals de la Unión…