Resultats de la cerca

Rebé l’autorització el 28 de març de 1990 i la societat es constituí el 30 de juliol del mateix any El seu promotor fou Antoni Sagnier, un professional del sector financer amb experiència anterior en diversos grups bancaris, el qual reuní al voltant del projecte uns quants empresaris catalans El nom recorda les famoses “banques privades” de Ginebra, Londres i Amsterdam, especialitzades en la gestió de patrimonis Aquesta és la funció a què aspiraven Res a veure amb la banca comercial o amb la banca de negocis No es proposaven captar recursos del públic en general, ni la seva inversió en…

Les notícies d’aquest banc són molt fragmentàries L’autor només ha disposat dels documents publicats pel Butlletí Oficial de la Província de Tarragona , d’algunes referències de premsa barcelonina i d’algunes de contingudes al “Diario de Tarragona” Resten per aclarir moltes coses del que va ser el tercer banc d’emissió de Catalunya Nota de l’autor El banc d’emissió 1864-1874 Un Decret de 25 de juny de 1864 autoritzava la creació del Banc de Tarragona La concessió es feia a favor de cinc persones, dues de les quals passaran a la Junta de Govern Les altres tres eren Joaquim Rius i Espaina, Joan…

La societat es constituí el 13 de novembre de 1856 Es proposava ajudar la indústria, fent d’establiment financer, descomptant efectes comercials i concedint crèdits amb les degudes garanties Les oficines eren al carrer d’Escudellers, núm 76, de Barcelona El capital nominal era de 3 milions de duros —15 milions de pessetes—, dels quals se’n desemborsaren 600 000 —el 20%—, és a dir, 3 milions de pessetes Memòria de la Caixa Catalana Industrial i Mercantil del 1865 Els promotors eren coneguts membres de la burgesia barcelonina industrials com Vieta, Portabella, Ciuró o Ricart, comerciants com…

Anunci de Girbau i Cia Anuario de la ciudad de San Feliu de Guixols , 1905 El Banc de l’Empordà té el seu origen a l’empresa Girbau i Companyia El Banc de l’Empordà, creat el 1914, tingué el seu origen en una casa de banca, Romaguera i Girbau, constituïda a Sant Feliu de Guíxols al final del segle XIX Els socis —Antoni Romaguera i Narcís Girbau— no es van entendre i acordaren separar-se, tot creant una banca cadascun d’ells La de Girbau funcionà un temps a nom del seu fill Arseni, en un local del carrer de l’Hospital, fins a la constitució de Girbau i Companyia, formada pel pare…

El banc d’emissió 1863-1874 La creació A mitjan segle XIX, Reus era la segona ciutat de Catalunya per la seva població, tot i que els seus 28 000 habitants quedaven lluny dels 122 000 que tenia Barcelona Havia estat la capital del comerç de l’aiguardent català, el més important del segle XVIII, destinat en bona part a l’exportació, a través dels ports de Salou i Tarragona En aquest moment, però, el comerç de l’aiguardent està de baixa, i ha estat substituït pel de la fruita seca, mentre la ciutat s’industrialitza amb la creació d’empreses cotoneres de primera línia, que utilitzen el vapor com…

La seva creació va ser autoritzada el mes de maig del 1855 i fou constituïda el 2 de juliol del mateix any No era, per tant, una societat de crèdit, ja que es crea abans de la seva regulació Depenia del Ministeri d’Hisenda, estava sotmesa a la Llei de Societats per accions del 1848 i era catalogada com a societat de gir i banca El seu nom és prou explícit en aquest sentit, i per si hi ha algun dubte sobre el seu objectiu social, els estatuts precisen que “ tiene por objeto auxiliar el fomento de la riqueza agrícola, industrial y mercantil, por medio de operaciones de banca, giros, descuentos…

El successor del Banc de Terrassa El 24 d’abril de 1924 es constituïa el Banc Comercial de Terrassa, gairebé quatre anys després de la crisi del Banc de Terrassa vegeu Banc de Terrassa, 1881-1892 Aquest, amb el suport de la Companyia de Crèdit Bancari, havia iniciat la seva liquidació, comptant amb les garanties personals donades pels consellers del banc El nou banc no fou, per tant, un liquidador de l’anterior, sinó que pretenia continuar el paper exercit durant tants anys pel Banc de Terrassa La primera Junta de Govern 1924 del Banc Comercial de Terrassa fou la següent President – Joan…

La creació El 1967, el banc Padró i Companyia, SRC es transformà en societat anònima amb el nom de Banc Mercantil de Manresa La família titular de les accions, formada per Ricard Padró i Costa i la seva mare, Enriqueta Costa i Compte, vengué la totalitat de les accions a un grup encapçalat per l’home de negocis Josep Maria Santacreu, molt vinculat a la comarca Poc després, hi entraren com a accionistes el manresà Antoni Serra —La Catalana d’Assegurances, Asepeyo— i un grup d’empresaris catalans de diversa procedència El banc es mantingué amb el mateix número 51 de la Banca Local que tenia…

La constitució Aquesta entitat de crèdit es constituí el 3 d’abril de 1882, fora ja dels moments forts d’eufòria, amb una borsa en plena baixa de cotitzacions i sensació general de crisi financera Cap relació, per tant, amb els bancs anteriors L’escriptura de constitució exposa clarament l’objectiu de l’empresa es tracta de remunerar el petit estalvi i de fer crèdit, especialment amb garantia de mercaderies, una fórmula poc practicada pels bancs barcelonins en aquells moments La remuneració del petit estalvi fa pensar en les caixes d’estalvis, que es proposen el mateix i els promotors del…

Léon Bardou i Companyia L’11 d’abril de 1881 es creà a Barcelona una societat regular collectiva anomenada Léon Bardou i Companyia, que es volia dedicar a les operacions de banca Era formada per Léon Bardou i Mitjavila, un rossellonès resident a Barcelona, Isidor Lluís Gambús, exnotari i resident a Perpinyà, i Alexandre Marron de Martin, banquer a Perpinyà Tres mesos després i en resposta, segons tots els indicis, a la pressió del mercat, acordaren transformar la societat collectiva en una d’anònima La constitució Títol del Banc Franco-Espanyol El Banc Franco-Espanyol es…