Resultats de la cerca

Anunci de Banca Catalana, 1972 La primera legislació bancària del règim franquista, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, tingué un caràcter totalment intervencionista en el sector financer El Ministeri d’Hisenda, amb el Banc d’Espanya com a organisme públic que actuava d’instrument de la política del govern espanyol, regulà de prop l’activitat dels bancs La seva política es fixà per mitjà de la segona Llei d’Ordinació Bancària, de 31 de desembre de 1946, que substituïa la promulgada per Francesc Cambó el 1921, quan era ministre de Finances La nova llei establia de fet el principi de l’…

Una nova modalitat bancària L’especialització La Llei sobre bases d’ordenació del crèdit i de la banca de 14 d’abril de 1962 deia el següent “ Base sexta – Serán adoptadas las medidas necesarias para que, sin alterar de modo brusco la actual organización de la Banca mixta, se tienda a su especialización, teniendo en cuenta la existencia de entidades ya orientadas predominantemente hacia el sector industrial y se regulará la Banca privada en los siguientes aspectos a Promulgación del estatuto legal de los bancos industriales y de negocios, asignándoles como función primordial la de promover…

Léon Bardou i Companyia L’11 d’abril de 1881 es creà a Barcelona una societat regular collectiva anomenada Léon Bardou i Companyia, que es volia dedicar a les operacions de banca Era formada per Léon Bardou i Mitjavila, un rossellonès resident a Barcelona, Isidor Lluís Gambús, exnotari i resident a Perpinyà, i Alexandre Marron de Martin, banquer a Perpinyà Tres mesos després i en resposta, segons tots els indicis, a la pressió del mercat, acordaren transformar la societat collectiva en una d’anònima La constitució Títol del Banc Franco-Espanyol El Banc Franco-Espanyol es constituí a Barcelona…

La societat Viuda i Fills de Francesc Esplugas, SRC, un banc amb domicili i oficina a Capellades Anoia, es transformà en societat anònima el 31 de juny de 1958 amb la denominació de Banc d’Expansió Comercial Era el pas previ i indispensable per a la venda del negoci, que es produí al final del 1962 El grup comprador estava format per un conjunt d’homes de negocis i empresaris de Barcelona El promotor, Leandro Martínez Zurita, ocupà el càrrec de conseller delegat Amb el nou grup, el banc incrementà el capital i es llançà decididament a la captació de dipòsits, però amb un èxit relatiu El banc…

Garriga Nogués Nebots, S en C 1915-1921 El 1915, quan es creà el Mercat Lliure, trobem com a socis fundadors de l’Associació l’empresa —Garriga Nogués Nebots, S en C— i Josep Garriga-Nogués i Roig, amb caràcter personal Aquest, que havia començat a treballar al banc familiar el 1892, s’havia guanyat un prestigi Tenia càrrecs de responsabilitat al seu banc, al Mercat Lliure, a l’Associació de Banquers i al Sindicat de Banquers Fou el primer president de la Junta Directiva del Mercat Lliure, des del 1915 fins al 1918, i el 1919 ocupà la Presidència del seu Consell de Govern Josep Garriga-Nogués…

El Banc de la Propietat urbana 1930-1936 Acció de la societat El Banc de la Propietat es constituí el 1930 El gener del 1928, Joan Pich i Pon presentava una memòria al govern espanyol, presidit pel general Primo de Rivera, en la qual demanava la constitució del Banco Nacional de la Propiedad Aquest havia de ser una institució oficial i pública, a l’estil del que eren el Banco de Crédito Local o el Banco Exterior de España, creats aquells darrers anys El banc havia de donar suport a la propietat urbana, concedint crèdits hipotecaris, assessorant els propietaris, administrant finques, preparant…

Logo de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La fusió amb la Caixa d’Estalvis de Barcelona Seu social a Barcelona Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona La fusió de la Caixa de Pensions amb la de Barcelona és l’operació financera més important de la història de Catalunya Eren, en aquell moment, les dues primeres caixes catalanes per la importància dels seus recursos de tercers la primera i tercera, respectivament, de l’estat i la segona i la vuitena del sistema financer espanyol —bancs i caixes— La comparació dels balanços de fusió de les dues caixes —vegeu el quadre de la pàgina…

A continuació es presenta un resum de les principals disposicions legals referides a les entitats d'estalvi, com també l'evolució històrica dels seus coeficients legals Són normes generals, a les quals estaven sotmeses totes les caixes La idea és evitar la repetida explicació d'aquests principis legals en el capítol corresponent de cada caixa, i facilitar la consulta sobre el seu marc legislatiu De caràcter general 1853 — “Se establecerán Cajas de Ahorros en todas las capitales de provincia en que no las haya, con sucursales en los pueblos de las mismas donde, a juicio de los gobernadores y…

Antecedents el Crèdit del Comerç i de la Indústria 1881-1883 La Companyia dels Magatzems Generals de Dipòsit de Barcelona Al final del 1872 es creà a Barcelona una societat anònima amb aquest nom amb l’objectiu de facilitar el dipòsit de mercaderies als comerciants, industrials, naviliers i consignataris, i donar crèdit amb la garantia dels resguards de dipòsit que ella mateixa emetia — warrants —, fins al 75% del valor de la mercaderia Apareixia així una nova forma de crèdit, ja que el préstec sobre mercaderies, prou conegut, era avalat en aquest cas pel reconeixement de l’existència de la…

Resistència a la modernitat La plaça de Catalunya La Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona es resisteix a la modernitat No és una excepció L’excepció és la Caixa de Pensions i d’Estalvis És encara la “caixa dels marquesos”, una entitat encapçalada i dirigida per una classe social que s’està distanciant cada cop més de la realitat social Malgrat això, la Junta de Govern —després Consell d’Administració— ha d’acceptar alguns canvis Inicia la seva expansió dintre de la ciutat de Barcelona convertint el que eren oficines del Mont de Pietat en oficines també de la seva secció d’estalvis I…