Resultats de la cerca

Banca Carrera SA 1967-1972 Anunci Banca Española , 1972 El 1967 la Banca Carrera, de Ribes de Freser, es transformà en Banc de Girona Salvador Carrera i Fillet, banquer individual a Ribes de Freser vegeu pàg 70, acordà transformar la seva empresa en anònima El canvi fou autoritzat el 2 de febrer de 1967 amb la denominació de Banca Carrera SA, inscrita en el Registre de Bancs i Banquers amb el mateix número que tenia abans, el 99 de la Banca Local Espanyola La transformació significà l’obertura del banc a altres inversors i l’aprofitament de la seva capacitat d’expansió En el seu capital hi…

Les notícies d’aquest banc són molt fragmentàries L’autor només ha disposat dels documents publicats pel Butlletí Oficial de la Província de Tarragona , d’algunes referències de premsa barcelonina i d’algunes de contingudes al “Diario de Tarragona” Resten per aclarir moltes coses del que va ser el tercer banc d’emissió de Catalunya Nota de l’autor El banc d’emissió 1864-1874 Un Decret de 25 de juny de 1864 autoritzava la creació del Banc de Tarragona La concessió es feia a favor de cinc persones, dues de les quals passaran a la Junta de Govern Les altres tres eren Joaquim Rius i Espaina, Joan…

Garriga Nogués Nebots, S en C 1915-1921 El 1915, quan es creà el Mercat Lliure, trobem com a socis fundadors de l’Associació l’empresa —Garriga Nogués Nebots, S en C— i Josep Garriga-Nogués i Roig, amb caràcter personal Aquest, que havia començat a treballar al banc familiar el 1892, s’havia guanyat un prestigi Tenia càrrecs de responsabilitat al seu banc, al Mercat Lliure, a l’Associació de Banquers i al Sindicat de Banquers Fou el primer president de la Junta Directiva del Mercat Lliure, des del 1915 fins al 1918, i el 1919 ocupà la Presidència del seu Consell de Govern Josep Garriga-Nogués…

La societat Viuda i Fills de Francesc Esplugas, SRC, un banc amb domicili i oficina a Capellades Anoia, es transformà en societat anònima el 31 de juny de 1958 amb la denominació de Banc d’Expansió Comercial Era el pas previ i indispensable per a la venda del negoci, que es produí al final del 1962 El grup comprador estava format per un conjunt d’homes de negocis i empresaris de Barcelona El promotor, Leandro Martínez Zurita, ocupà el càrrec de conseller delegat Amb el nou grup, el banc incrementà el capital i es llançà decididament a la captació de dipòsits, però amb un èxit relatiu El banc…

La constitució El Crèdit Gerundense es constituí el 18 de desembre de 1881, nou dies després que ho hagués fet el Banc de Girona, que possiblement li va trepitjar el nom, com en el cas dels dos bancs de Lleida Però el Crèdit té una base més sòlida que l’altre, tant pel que fa als capitals aportats, com pel nucli del seu accionariat El capital escripturat és de 20 milions de pessetes Però, com sempre, aquí comencen les rebaixes el realment subscrit és de 13,4 milions i el diner realment aportat, el 5% de les accions subscrites, és a dir, 672 500 pessetes La Junta de Govern 1881 fou la següent…

El 20 de desembre de 1874 es constituïa un “ Banco de Descuentos y Préstamos, bajo la denominación de Banco de Tarragona ” Els vint-i-un atorgants de l’escriptura ho feien en aplicació dels acords de la Junta general d’accionistes del banc d’emissió extingit Es devien imaginar que podien tenir problemes pel fet de mantenir el mateix nom i manifesten que “ en el inesperado caso de impedirse el uso de la denominación Banco de Tarragona se sustituirá por la de Banco Tarraconense o por aquella otra que considere conveniente la Junta de Gobierno ” disposició transitòria tercera dels estatuts El…

La constitució L’Associació de Banquers de Barcelona era conscient que la seva raó de ser era la defensa dels interessos collectius dels banquers que la integraven Un cop constituïda, però, els seus membres s’adonaren que una associació no mercantil, que no feia altra cosa que discutir de forma conjunta els temes que els afectaven, tenia poca consistència El millor ciment per a consolidar una associació era una activitat econòmica que aplegués els associats Junts podien atendre operacions que no eren a l’abast dels socis individuals La solució va arribar el 1909 quan Fills de F Mas Sardà,…

La societat regular collectiva 1917-1936 Anunci de la Soler i Torra Germans Societat d’Atracció de Forasters , Barcelona 1926-27, fundada el 1918 per Ignasi Soler i els germans Pere i Josep Torra Els germans Pere i Josep Torra i Closa començaren a treballar a 14 o 15 anys a la casa de banca Fills de F Mas Sardà, on aprengueren els fonaments de l’ofici Aviat, s’imposà per a ells l’especialització borsària Pere Torra es vinculà a l’Associació del Mercat Lliure de Valors, perquè el 1915 en fou un dels socis fundadors El 1917, els dos germans acordaren constituir una entitat bancària amb el nom…

La constitució La societat va ser autoritzada per Decret de 24 de febrer de 1865 El capital es fixà en 5 milions de duros —100 milions de rals—, però l’aportació real va ser del 25% d’aquest capital nominal 1,25 milions de duros, o 6,25 milions de pessetes Els promotors de l’empresa són tots ells membres prou coneguts de la nova burgesia barcelonina La primera Junta de Govern 1965 era constituïda per President –Antoni Gusi Directors –Miquel Martorell Ignasi Girona i Agrafel Marià Casi i López Vocals – Celdoni Ascacíbar Josep Costa i Serra Francesc Roget i Puget Ramon Estruch i Ferrer Joan…

L’Eixample i Millora de Barcelona SA Acció de l’Eixample i Millora de Barcelona, 1864, que es transformarà en Crèdit i Foment de Barcelona L’aprovació del Pla Cerdà 1859 i l’inici de la construcció de l’Eixample barceloní posaren en marxa una sèrie d’iniciatives collectives, que es proposaven intervenir-hi Una d’elles serà la societat anònima L’Eixample i Millora de Barcelona SA, constituïda el 30 de novembre de 1863 Aquesta anònima era la successora d’una societat en comandita, que tenia el mateix objectiu, i que anava actuant amb bons resultats La societat anònima es constituí amb un…