Resultats de la cerca

El Crèdit Mobiliari —escrivien "Moviliari"— Barcelonès va ser autoritzat per Decret de 27 de juny de 1856 S’acollia a la Llei de Societats de Crèdit del 28 de gener d’aquell any i el seu objectiu social eren les operacions previstes en l’esmentat text, però fent una especial atenció a les obres públiques, com ara “ crear ferrocarriles, canales, puertos, dársenas, fábricas, minas, alumbrado y otras empresas de utilidad pública “ El capital es fixava en 60 milions de rals, representat per 30 000 accions de 2 000 rals cadascuna Es va fer una primera emissió de 10 000 accions, de les quals…

La constitució La represa bancària fou, en aquest cas, forçada, ja que la seva creació no responia a una voluntat de fer banca, sinó a la de trobar una solució a un problema, el de la suspensió de pagaments de la Banca Tusquets el 1950 La Junta de creditors, que posà fi a la situació de suspensió de pagaments vegeu aquest mateix volum, pàg 43-46, acordà crear un banc nou encarregat de la seva liquidació, però sense assumir cap responsabilitat El resultat fou la Banca Industrial de Barcelona, constituïda el 27 d’abril de 1951 amb un capital de 26 milions de pessetes, dels quals 1 050 000…

La constitució El Crèdit Espanyol es constituí a Barcelona el 12 de desembre de 1881 El seu objectiu social era diferent del de la majoria de bancs que es creen aquells dies El Crèdit Espanyol és promogut per botiguers, comerciants al detall, que busquen una entitat financera que els serveixi “ en razón a la notoria y reconocida importancia que tiene el Comercio al por menor de esta plaza ” de l’escriptura de constitució Consideren, amb força raó, que la majoria dels bancs existents i que es creen aleshores estan interessats especialment en operacions borsàries i en el servei a les grans…

El Banc de la Propietat urbana 1930-1936 Acció de la societat El Banc de la Propietat es constituí el 1930 El gener del 1928, Joan Pich i Pon presentava una memòria al govern espanyol, presidit pel general Primo de Rivera, en la qual demanava la constitució del Banco Nacional de la Propiedad Aquest havia de ser una institució oficial i pública, a l’estil del que eren el Banco de Crédito Local o el Banco Exterior de España, creats aquells darrers anys El banc havia de donar suport a la propietat urbana, concedint crèdits hipotecaris, assessorant els propietaris, administrant finques, preparant…

La creació El promotor del Banc de Tortosa fou Manuel Porcar i Tió Era tortosí, però residia a Barcelona És un personatge de primera magnitud Va ser un gran exportador d’oli cap als mercats de l’Amèrica Llatina, comerciant de grans i propietari del que anomenaven Balneari de Tortosa, de la Mare de Déu de l’Esperança, al barri de Remolins, en el qual hi havia una explotació d’aigua mineral Amb els seus productes —especialment l’oli— va ser present en diverses exposicions internacionals la de Lió del 1872, la de Viena del 1873, la de Barcelona del 1888 i la de París del 1889 En el sector…

La constitució El 24 de juny de 1972, el grup promotor del banc presentà la sollicitud al Banc d’Espanya i al Ministeri d’Hisenda Aquest n’autoritzà la creació el 22 de gener de 1973, i el 15 de març de 1973 es constituí la societat anònima Banc d’Europa SA, a Barcelona El 26 del mateix mes s’inscriví en el Registre de Bancs i Banquers amb el núm 171 LC de la Banca Local Espanyola La LC corresponia a Local Comercial, categoria compartida per tots els bancs d’aquesta naturalesa creats aleshores Els promotors tingueren problemes perquè els fos acceptada la denominació, ja que les autoritats…

Un banc en expansió 1960-1975 Els homes i l’organització Josep M Mas-Sardà dimití la presidència del banc el 1973 i donà pas a una nova etapa i generació Actualidad Española , gener del 1985 El banc es mantingué com a entitat estrictament familiar fins el 1969 vegeu aquest volum, pàg 37-40 La tercera generació era només representada per Josep Maria Mas-Sardà i Sells quan entrà la quarta generació, amb Francesc Mas-Sardà i Casanellas al capdavant Fou aleshores que el banc amplià el seu capital i l’obrí a altres accionistes, decantant-se decididament cap a l’expansió, sense abandonar les seves…

La Caixa d’Estalvis i “Montepío” de Barcelona Porta principal de l’edifici social, al carrer de Jaume I Caja de Ahorros y Montepío de Barcelona, 1844-1904 Els directius de la Caixa d’Estalvis se senten tranquils i satisfets per primera vegada des de la seva creació La captació d’estalvi —popular o no popular— ha estat un èxit La xifra de dipòsits s’apropa a la del Banc de Barcelona La seva política d’inversions ha estat refermada per una alça dels valors d’estat i pel manteniment de la cotització dels valors locals, que ha creat unes reserves ocultes considerables, en forma de plusvàlues de…

Josep Garí i Cañas Josep Garí i Cañas nasqué a Mataró el 18 de març de 1854 El seu pare, Pere Garí i Puig, era un petit fabricant de gènere de punt, al qual no van anar gaire bé les coses A 15 anys, Josep Garí entrà de meritori a la casa d’Evarist Arnús, a Barcelona Allí es convertí en secretari de Miquel Mestre i Cabañes, que era l’apoderat del banquer i borsista, i, quan aquest es jubilà, esdevingué l’apoderat i home de confiança de Don Evaristo A partir d’aleshores visqué en un pis al passatge del Rellotge, núm 3, on hi havia les oficines del banc, conjuntament amb el seu pare i el seu…

Envelliment i ensopiment La Caixa de Barcelona està envellida La Junta de Govern no s’ha posat al dia i en pagarà les conseqüències La satisfacció per l’obra feta, característica de l’etapa anterior, desapareix com a resultat de les lliçons que li dóna la Caixa de Pensions i d’Estalvis Fins a l’aparició d’aquesta competència, no hi havia comparació possible, ja que les altres caixes d’estalvis es trobaven en altres poblacions catalanes, de menor importància Ara, la població de Barcelona pot establir comparances i totes donen la Caixa de Pensions com a guanyadora L’any 1920 és el primer que…