Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
1789-1840: Canvi institucional i el creixement econòmic
Introducció Ban de la Junta Superior de Sanitat Epidèmia de febre groga de Catalunya, 1821 L’epidèmia de febre groga el 1821 A l’inici del segle XIX, Catalunya presentava símptomes clars d’esgotament Fam, epidèmies i guerres se succeïen A l’acabament del segle XVIII i a l’inici del XIX la població de Catalunya, com la de la resta dels territoris peninsulars i la d’una gran part del continent europeu, presentava símptomes clars d’esgotament Fam, epidèmies i guerra se succeïen i haurien fet creure en una immediata fractura en la trajectòria ascendent que venia mostrant la població durant cent…
1840-1868: L'era del vapor
Catalunya, la fàbrica d'Espanya Quadre 31 Producte interior brut de l'economia catalana, 1850-1870 El període del 1840 al 1868 ha conegut una forta acceleració dels processos d’industrialització i de modernització de l’economia catalana que l’han dut, i per molt de temps, a ocupar el lloc més destacat en l’àmbit de la indústria de l’estat espanyol Catalunya ha esdevingut la fàbrica d’Espanya Les dades més agregades reflecteixen bé aquest dinamisme, com es pot veure en el quadre 31 El PIB català augmentà regularment a un ritme superior al del conjunt espanyol, de manera que incrementava…
1868-1891: Una decidida obertura exterior
Laureà Figuerola, ministre d’Hisenda, promotor de l’aranzel del 1869 Banc d’Espanya La revolució de setembre del 1868 inicia un nou període a la història econòmica de Catalunya i d’Espanya que es presenta inicialment determinat per les reformes realitzades pels liberals sota la pressió del dèficit públic L’acció al Ministeri d’Hisenda de l’economista progressista català Laureà Figuerola, amb el suport gairebé incondicional del general Joan Prim, president del Consell de ministres fins que fou assassinat el 27 de desembre de 1870, dóna contingut i nom a les línies bàsiques de la nova…
L'economia catalana durant el segle XX: una visió de conjunt
Catalunya Industrial, societat anònima tèxtil una empresa sense importància, però un títol evocatiu per a la Catalunya del començament del segle XX La segona part d’aquesta Història Econòmica de la Catalunya Contemporània es proposa d’estudiar l’evolució de l’economia catalana des de l’esclat de la Primera Guerra Mundial fins avui mateix Com en els volums dedicats al segle XIX, el lector trobarà aquí, primer, un treball dedicat a l’estudi de conjunt de l’evolució econòmica i, després, una sèrie d’aproximacions sectorials El que es pretén és que la comprensió de la dinàmica econòmica de…
1914-1936: L’economia catalana en els anys d’entreguerres. Consolidació industrial i diversificació productiva
L’economia catalana de la Primera Guerra Mundial a la Guerra Civil una introducció Publicitat de làmpades elèctriques "Z" Els vint-i-dos anys que van des de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, a l’agost del 1914, fins a l’inici de la Guerra Civil, al juliol del 1936, constitueixen, sens dubte, el període menys conegut del segle XX pel que fa a l’evolució de l’economia catalana Els estudis sectorials resulten, encara, insuficients i d’anàlisis més generals, senzillament no n’hi ha Ha calgut, doncs, l’elaboració de nous indicadors i, alhora, s’ha intentat un aprofitament sistemàtic de totes…
1940-1958: L’economia catalana sota el primer franquisme. Aïllament i depressió
L’economia catalana des de la fi de la Guerra Civil fins a l’estabilització Trets generals El caràcter explícitament autoritari del nou estat va comportar una regulació estricta de tota mena d’activitats amb la doble finalitat d’imposar un sistema de relacions socials derivat d’una ideologia de caràcter feixista i de preservar els interessos dels grups dominants A la imatge, el ban del Ministerio de Industria y Comercio emès a Bilbao el mes de gener del 1939 un cop les tropes de Franco han ocupat Barcelona, comminant els industrials i comerciants a reincorporar-se a la feina Els vint anys que…
L'agricultura (1914-1984)
Modernització i especialització 1914-1936 Introducció L’agricultura catalana amb relació a l’espanyola Plafons de ceràmica de Xavier Nogués 1921 al celler cooperatiu del Pinell de Brai Terra Alta Com ja han destacat investigacions recents 1 , durant el període objecte d’aquest estudi el conjunt de l’agricultura espanyola va aprofundir en una línia de transformacions que responien en darrer terme a la necessitat del sector d’emmotllar-se a les condicions econòmiques imposades pel desenvolupament del capitalisme, des que el mercat de productes agrícoles i ramaders quedà articulat a…
Introducció a la industrialització i modernització a la Catalunya del segle XIX
Medalla de l’Exposició general catalana, 1871 L’economia catalana es transforma, des de la fi del segle XVIII a l’inici del XX, d’una economia agrària en una economia plenament industrial És cert que a la segona meitat del set-cents ja presentava signes evidents d’haver-se convertit en una economia de mercat No ho és menys que havia desenvolupat una xarxa molt complexa per a la distribució dels seus productes a l’exterior —sobretot a la resta d’Espanya i a les colònies americanes— i que generava un corrent potent d’exportacions cap a la resta del món —especialment cap a Holanda i cap a la…
La indústria química: consolidació pel biaix dels adobs. 1914-1939
La fàbrica de Lleida de la Societat Anònima Cros La indústria química moderna té el seu origen el 1749 en què els escocesos Garbett i Roebuck iniciaren a Prestonpans la fabricació de l’àcid sulfúric per mitjà de les cambres de plom, inventades tres anys abans pel segon d’ells El nou sistema, que substituí el procediment per campanam de vidre vigent fins aleshores, tingué la virtut de canviar l’escala de producció del vitriol, de rebaixar-ne el cost i de convertir-lo en un article industrial autèntic Al llarg de dues centúries, de mitjan segle XVIII a mitjan segle XX, el sulfúric ha estat,…
La construcció: una gran indústria i un gran negoci
Introducció Ciutat Badia Cerdanyola del Vallès Dins de l’economia catalana del segle XX la construcció d’habitatges ha tingut un paper clau com a suport de l’establiment concentrat de la població, condició indispensable per al procés d’industrialització Sense una oferta suficient d’allotjament en unes condicions mínimes d’habitabilitat, a la llarga, el procés de desenvolupament econòmic hauria estat frenat per la deficient reproducció de la força de treball baixa productivitat i el subconsum La indústria de l’edificació ha participat plenament al costat dels altres sectors en el creixement…