Resultats de la cerca

El creixement del PNB estonià, que havia arribat l'any 2006 al 10%, va experimentar una autèntica caiguda i el 2009 es va situar, segons les previsions de l'FMI, en un -14% La crisi econòmica es va convertir, així, en la prioritat i pràcticament l'únic tema de debat al país, que va rebre ajuda de les principals institucions econòmiques mundials per a refer les seves finances Entretant, es va desvelar la notícia que els autors del ciberatac que va collapsar Estònia el 2007, durant una forta crisi política amb Rússia, no eren agents del Kremlin, sinó seguidors d'un grup activista…

La vida política del país va estar marcada pel debat sobre l’explotació dels recursos energètics i miners per empreses estrangeres Aquesta opció va ser defensada en diverses ocasions pel mateix primer ministre, Sukhbaataryn Batbold, el qual va haver de fer front a dures crítiques de l’oposició i fins i tot d’alguns membres del seu partit La tensió va arribar al seu punt àlgid quan a l’agost van circular rumors que el Govern havia arribat a un acord amb el Japó i els Estats Units per a acollir un magatzem de residus nuclears, una possibilitat que tant les autoritats governamentals…

Malgrat els acords de Conakry Guinea, signats a l’octubre, el país no va superar la crisi institucional que viu des de l’agost del 2015, quan el president del país, José Mário Vaz, es va enfrontar a la seva formació, el Partit Africà per la Independència de Guinea-Bissau i Cap Verd PAIGC En aquella ocasió, Vaz va destituir el primer ministre, Domingos Simões Pereira, que va ser substituït per Baciro Djá, malvist pel PAIGC Després dels acords de Conakry, aconseguits amb la mediació del president de Guinea, Alpha Condé, Vaz va nomenar de nou un primer ministre rebutjat pel PAIGC, Umaro Sissoco…

Al febrer, Jordània va fer una nova crida urgent a la comunitat internacional per a sollicitar més de 8000 milions de dòlars per a poder gestionar el gran nombre de refugiats sirians –més de 600000– que es trobaven al seu territori El rei Abdallà II va declarar que el país havia arribat a una situació de saturació i que no podia acollir més refugiats A l’abril, la policia va clausurar la seu dels Germans Musulmans a Amman, en un context de distanciament entre l’organització islamista i la monarquia, sorgit de la divisió interna en la confraria entre els partidaris de continuar…

A l’Havana, Cuba, van tenir lloc les negociacions entre el Govern de Colòmbia i les guerrilles de les FARC que van portar a un preacord per a posar punt i final als més de cinquanta anys de conflicte armat en territori colombià © Centro de Memoria Paz y Reconciliación La popularitat del president Santos va anar a la baixa al llarg de l'any, alhora que va créixer la fragmentació política i també el descrèdit dels partits polítics més tradicionals Aquesta tendència de pèrdua de credibilitat del sistema ja s'havia manifestat en les eleccions generals de l'any anterior, concretament, en una baixa…

Un dels presidents africans que feia més temps que era al poder, Blaise Compaoré, va marxar a l’exili després de dimitir del seu càrrec, el 31 d’octubre Compaoré, que havia arribat a la presidència mitjançant un cop d’estat contra Thomas Sankara el 1987, va haver de dimitir en perdre el suport dels militars, que es van posar al costat dels manifestants que havien paralitzat la capital des de l’agost Els manifestants, que van arribar a ocupar edificis governamentals, protestaven per la decisió dels diputats afins al president, amb majoria parlamentària, de proposar una reforma…

Adama Barrow, el candidat del Partit Demòcrata Unificat UDP, vencedor de les eleccions del desembre del 2016, va ser investit president el 19 de gener en una cerimònia celebrada a l’ambaixada gambiana a Dakar, Senegal L’acte es va fer a la capital senegalesa com a conseqüència de la negativa del president Yahya Jammeh a deixar el poder Malgrat que en un primer moment, en difondre’s els resultats, Jammeh va reconèixer la derrota, després se’n va desdir i va anunciar que no deixava la presidència Amenaçat amb una intervenció militar de la Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica…

La intransigència del president Robert Mugabe va paralitzar el Govern de coalició, format al febrer del 2009 per les pressions internacionals Mugabe va designar diversos ambaixadors i altres alts càrrecs sense consultar el primer ministre, l’opositor Morgan Tsvangirai —de fet, el president va continuar manant sense permetre que el primer ministre prengués cap decisió important— Les tensions en el si del Govern de coalició van preocupar els països veïns del Consell de Desenvolupament de l’Àfrica del Sud SADC, en especial Sud-àfrica, que van demanar al president que garantís que les eleccions,…

En el balanç dels dos primers anys de mandat del president del país, Luis Guillermo Solís, es van manifestar les dues posicions ben diferenciades entre Govern i oposició sobre com cal fer front a l’augment del dèficit públic El president va defensar la necessitat d’introduir reformes fiscals per a permetre incrementar la recaptació, ja que considerava que les retallades en la despesa pública havien arribat a un límit que podien fer perillar l’estabilitat social D’altra banda, els grups opositors van acusar el Govern de manca de control en la despesa i van proposar una retallada…

Al febrer, després d'intenses negociacions, el president, Robert Mugabe, i el líder de l'oposició, Morgan Tsvangirai, que va assumir el càrrec de primer ministre, van formar el Govern de coalició previst en els acords signats al setembre del 2008 a instàncies del Consell de Desenvolupament de l'Àfrica Austral SADC Tanmateix el president Mugabe va continuar les ocupacions de les finques dels grangers blancs i va mantenir el controvertit governador del Banc Central, Gideon Gono, responsable d'una política monetària que ha dut el país al caos Per la seva banda, Tsvangirai va intentar, sense…