Resultats de la cerca

El primer ministre danès, Lars Løkke Rasmussen, va proposar un pla econòmic de deu anys per a impulsar l’economia del país © Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Poland L’economia danesa va continuar dinàmica durant l’any, malgrat la situació europea, si bé lleugerament per sota de la d’altres països escandinaus com Suècia o Noruega Les raons d’aquest creixement moderat 1% del PIB van resultar d’unes finances públiques sanejades, una càrrega modesta del deute públic 38,9% del PIB, un fort sector bancari, un ambient empresarial sòlid i un sector d’exportació diversificat…

El comiat a Fidel Castro va congregar multituds a l’Havana © Presidencia de México / Juan Carlos Morales En l’agenda de política interna va destacar el VII Congrés del Partit Comunista de Cuba PCC, celebrat a l’abril, perquè es va decidir posar una data, entre el 2018 i el 2021, al relleu dels dirigents que encara provenen de la generació històrica que va fer la revolució El president, Raúl Castro, va tornar a incidir en el seu discurs en la importància del procés de reforma constitucional que hi ha en marxa sota la tutela de les autoritats vigents, amb el suport d’alguns cercles acadèmics i…

Acte del Fòrum Econòmic França-Egipte al Caire Asseguts, els presidents francès, François Hollande esquerra, i l’egipci, Abd al-Fatà al-Sissí dreta © Ambassade de France au Caire La nova legislatura egípcia es va inaugurar al gener, amb un nou Parlament unicameral triat en els comicis del final del 2015 i compost per una gran majoria de diputats partidaris del president Abd al-Fatà al-Sissí Una de les primeres mesures adoptades va ser un polèmic enduriment de la llei antiterrorista del país Al gener, l’estudiant italià Giulio Regeni va desaparèixer als carrers del Caire i el seu cos, amb…

Després de les eleccions legislatives del novembre del 2015 semblava que Croàcia encarava un nou curs polític marcat per l’estabilitat del Govern, dirigit per Tihomir Orešković, que deixava enrere quatre anys de govern socialdemòcrata de Zoran Milanović La fragmentació del Parlament croat, però, no va permetre garantir-la i, pocs mesos després, a mitjan mes de juny, la Unió Democràtica de Croàcia HDZ va presentar una moció de censura contra Orešković, que va aconseguir un ampli suport dins el Parlament –125 diputats a favor sobre 151– La pèrdua de la moció de confiança d’Orešković el va…

La situació política del país va estar marcada per les eleccions legislatives, celebrades al mes de març, que van provocar que, per primera vegada, es formés un govern de gran coalició entre els dos grans partits d’esquerra i dreta del país El resultat electoral va donar com a guanyador el partit socialista SMER, liderat pel primer ministre, Robert Fico, que amb el 28,3% dels vots emesos va estar molt per sota del 44% obtingut en les darreres eleccions, del 2012, i, per tant, no va obtenir la majoria necessària per a afrontar amb garanties la formació d’un nou govern La fragmentació del…

Les protestes de les comunitats oromo i amhara, iniciades al final del 2015, van obligar el Govern, en mans del Front Democràtic i Revolucionari dels Pobles d’Etiòpia EPRD des de fa vint-i-cinc anys, a decretar l’estat d’urgència al mes d’octubre per un període de sis mesos Inicialment, els oromos i els amhares es van manifestar per rebutjar un pla de reordenació territorial –que finalment va ser aturat–, perquè consideraven que perjudicava les seves regions, però després van denunciar l’hegemonia de la minoria tigre els oromos, que representen el 35% de la població, i els amhares, que en són…

El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides va demanar a la Unió Africana que investigués les violacions dels drets humans a Eritrea i perseguís els responsables que les han comès En una resolució adoptada l’1 de juliol, el Consell també va condemnar el Govern eritreu, presidit des de la independència per Isaias Afewerki La resolució, presentada per Somàlia i Djibouti, i aprovada pels 47 membres del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, es basa en un informe de la comissió d’investigació que descriu les arbitrarietats i la violència comeses durant els vint-i-cinc anys d’…

La situació econòmica d’Estònia va presentar algunes millores, i la Comissió Europea va calcular que el creixement del PNB seria de l’1,9% per al 2016, superior al de l’any anterior, i que per al 2017 podia arribar al 2,4% Parallelament, l’atur es va mantenir en uns nivells assumibles, de prop del 7% Entretant, les autoritats estonianes van denunciar davant l’OTAN i la UE la seva situació d’inseguretat per la persistència de la violació de les aigües territorials al Bàltic per vaixells de guerra russos i pels darrers esdeveniments ocorreguts a Ucraïna Com a conseqüència, l’…

La desacceleració de l’economia va continuar per tercer any consecutiu, però en aquesta ocasió el PIB va caure entorn del 2,5%, especialment per la dependència de les exportacions petrolieres i l’estancament dels preus internacionals També hi va influir l’endeutament del país, que es va situar al voltant del 30% del PIB per haver dut a terme millores en sanitat o educació, i la reducció de la pobresa –del 38% al 28% de la població en la darrera dècada– El panorama econòmic i social, però, es va complicar encara més aquest any per l’afectació del terratrèmol que va sacsejar la…

El 2016 estava predestinat a passar a la història dels Estats Units com el darrer any de mandat del primer president afroamericà, Barack Obama Escollit el 2008 i reelegit el 2012, el seu segon mandat s’havia caracteritzat per iniciatives clarament destinades a deixar una empremta en la història del país Tanmateix, en un tomb inesperat, probablement aquesta empremta es veurà clarament desdibuixada per la victòria contra tot pronòstic, en les eleccions presidencials, del candidat Donald J Trump, que si bé es presentava sota la sigla del Partit Republicà, en la pràctica va fer la campanya com un…