Resultats de la cerca

Al desembre del 2011, la primera ministra croata, Jadranka Kosor, i el president del país, Ivo Josipović, van signar el tractat d'adhesió de Croàcia a la Unió Europea, segons el qual el 2012 era l'any de transició cap a la UE Al mes de gener es va celebrar el referèndum i el 66,27% dels vots emesos van ser a favor de l'entrada de Croàcia a la UE, tot i que cal destacar una participació molt baixa 43,51% El resultat, però, va avalar que Croàcia pugui esdevenir el 28è estat de la Unió Europea l'1 de juliol de 2013 Al mes d'octubre, la Unió Europea va…

Refugiats en el sector fronterer de Croàcia amb Eslovènia © UN Refugee Agency Al principi d'any el Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU va rebutjar la demanda de Croàcia i Sèrbia per genocidi perpetrat en les guerres dels Balcans Segons aquest òrgan no es va poder provar que els fets denunciats poguessin ser descrits com a genocidi, però va reconèixer, en canvi, que sí que es van produir desplaçaments forçosos, violacions i assassinats pels exèrcits dels dos països Aquest dictamen, que té caràcter vinculant, aplana els esforços dels dos governs que, amb el…

Després de les eleccions legislatives del novembre del 2015 semblava que Croàcia encarava un nou curs polític marcat per l’estabilitat del Govern, dirigit per Tihomir Orešković, que deixava enrere quatre anys de govern socialdemòcrata de Zoran Milanović La fragmentació del Parlament croat, però, no va permetre garantir-la i, pocs mesos després, a mitjan mes de juny, la Unió Democràtica de Croàcia HDZ va presentar una moció de censura contra Orešković, que va aconseguir un ampli suport dins el Parlament –125 diputats a favor sobre 151– La pèrdua de la moció de…

Una bona part de l’agenda política de l’any va estar marcada pel judici del Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia contra sis exmilitars croats bosnians, que finalment van ser condemnats per crims de guerra i crims de lesa humanitat durant la guerra dels Balcans els anys noranta a Bòsnia Durant el judici, un dels encausats, Slobodan Praljak, es va suïcidar a la sala del tribunal després que els jutges van haver confirmat la seva condemna La seva mort va tenir molta repercussió a Croàcia, ja que Praljak era considerat per molts croats un heroi, malgrat la seva…

La disputa amb Eslovènia pels drets marítims de la badia de Piran va ser un entrebanc en les negociacions de Croàcia per entrar a la UE © Promet T&T L'entrada de Croàcia a la Unió Europea, un dels principals reptes del Govern croat sorgit de les eleccions del 2008, va rebre a principis d'any un cop moral del Govern eslovè, que va amenaçar de bloquejar aquest ingrés si continuaven els problemes de definició fronterera que enfronten ambdós països La disputa gira entorn dels drets marítims de la badia de Piran, un espai de l'Adriàtica compartit per Croàcia…

Les negociacions amb la Unió Europea per a l’entrada de Croàcia van rebre l’impuls definitiu del Consell Europeu, que al juny va aprovar-ne l’adhesió Això significaria que Croàcia entraria a la UE a mitjan 2013 Les negociacions, que es van reprendre amb força el 2010 per les pressions d’alguns estats membres importants, com Alemanya, principal valedora de l’ingrés de Croàcia, van avançar No obstant això, les autoritats europees van demanar alguns canvis estructurals al Govern croat per a millorar la seva situació econòmica, recomanant la pressa de noves…

Les greus inundacions del maig van suposar una pèrdua de més de 300 milions d’euros a Croàcia © International federation od Medical Student's Associations La corrupció va continuar sent una de les principals preocupacions de la societat croata Així, al maig, el primer ministre, Zoran Milanović, va destituir el ministre de Finances, Slavko Linić, que les autoritats judicials estaven investigant Aquesta va ser la sisena destitució d’un membre del Govern de coalició de centreesquerra des que es va formar al final del 2011 A banda d’això, el Tribunal Suprem va confirmar la condemna…

La situació política croata va estar marcada per les eleccions presidencials del principi d’any, en què va obtenir la presidència del país el socialdemòcrata Ivo Josipovic, enfront de l’altre candidat l’exalcalde de Zagreb, Milan Bandic Els principals objectius del seu mandat són l’entrada de Croàcia a la Unió Europea, l’impuls de reformes per a frenar la corrupció i la reforma del sistema judicial i de l’administració pública, tot seguint l’exemple de les polítiques de la primera ministra conservadora Jadranka Kosor No obstant això, les seves limitades competències en matèria…

L’1 de juliol Croàcia va entrar a formar part de la Unió Europea com a membre de ple dret, després d’onze anys de negociacions, amb l’excepció de l’espai Schengen, que es durà a terme previsiblement el 2015 L’entrada a la Unió Europea ja ha suposat un fort xoc per al teixit productiu i econòmic a tot el país, ja que ha obligat el mercat croat a obrir-se i augmentar, així, la competència Tanmateix, l’economia croata va seguir en recessió, malgrat un dèbil creixement de prop del 0,5%, i amb una taxa d’atur que afecta el 17% de la població El PIB va continuar baixant, al contrari…

La política migratòria va ser un dels principals punts de confrontació política i social durant aquest any La crisi migratòria del 2015 va tenir un fort impacte al país, i aquest fet ha provocat que durant aquests tres anys s’hagi reforçat la gestió de les fronteres, especialment amb Bòsnia El Pacte Mundial per a la Migració Segura, impulsat per les Nacions Unides, va estar en el centre del debat públic durant tot l’any Finalment el Govern croat, dirigit pel primer ministre, Andrej Plenković, va rebutjar sumar-s’hi, seguint els passos d’altres països europeus, com Hongria, Polònia i Itàlia…