Resultats de la cerca

La crisi econòmica va colpir Letònia amb una gran cruesa Segons càlculs de l'FMI, el PIB d'aquest país bàltic va decréixer un 18% durant el 2009, i fins i tot els càlculs optimistes d'aquesta institució van parlar d'una previsió d'un -4% per a l'economia letona l'any 2010 Precisament l'FMI va acordar, el 28 de juliol, un nou préstec de 278 milions de dòlars per a ajudar l'economia letona a sortir d'un sot profund que està començant a causar greus crisis socials al país Com en el cas d'altres economies de l'Europa de l'Est, Letònia haurà d'ajornar la seva cobejada adhesió a l'euro…

Els moviments polítics de líders i grups es van avivar a mesura que s'acostava l'horitzó de les eleccions previstes per al 2013 Les tensions dins de la coalició de govern van seguir creixent i al juny van esclatar amb un judici polític contra el president, Fernando Lugo, a causa d'un incident molt greu succeït enmig del conflicte per la distribució de la terra El Govern no va saber resoldre-ho i el violent desallotjament d'un grup de camperols que havien ocupat una finca va acabar amb disset morts entre policies i ocupants L'oposició en va responsabilitzar el president, contra el qual va…

El descobriment de diferents casos de corrupció al voltant del servei de duanes i de l'organisme de la Seguretat Social, en els quals estaven involucrats el president Otto Pérez Molina i la vicepresidenta Roxana Baldetti, així com diversos ministres i alts càrrecs del Govern, va sacsejar els fonaments institucionals del país i va indignar la població A mesura que les investigacions avançaven i la Fiscalia General anava admetent els càrrecs contra els imputats, es van produir un seguit de dimissions encadenades, començant per la de la vicepresidenta, al juny, i seguida de la d'…

El cicle electoral va marcar l’agenda política de l’any, començant al febrer pel rebuig del Tribunal Constitucional a admetre un referèndum sobre els canvis legislatius proposats amb la intenció de permetre que el president Uribe es presentés a les eleccions per un tercer mandat consecutiu Així va acabar la tasca desenvolupada pels partidaris d’Uribe durant més d’un any per a aconseguir l’aprovació de l’esmena constitucional al Senat i al Congrés, i a partir del mes de març es va iniciar el procés d’eleccions primàries internes en tots els partits El 14 de març es van dur a terme les…

Les eleccions presidencials i legislatives van ocupar l’agenda política de gairebé la primera meitat de l’any, mentre que en el segon semestre l’atenció general es va centrar en el canvi de govern i en les primeres aplicacions del programa del nou president La campanya electoral va mostrar un pa-norama polític amb un sistema de partits força debilitat i una gran competència entre un ventall de cinc figures polítiques amb possibilitats semblants de guanyar en la carrera presidencial En la primera volta, celebrada el 10 d’abril, va quedar en primer lloc Ollanta Humala 32%, seguit per Keiko…

L'any 2009 es va iniciar amb el trencament unilateral del diàleg amb Corea del Sud per part del Govern de Pyongyang, després de prop d'un any de fortes tensions Les autoritats nord-coreanes van definir la situació de preludi de guerra, i tant les seves declaracions com les seves accions es van endurir al llarg dels mesos següents A l'abril, l'exèrcit va llançar dos míssils de llarg abast El Govern va declarar que es trac-tava d'un exercici per posar en òrbita un satèllit de comunicacions, peròla comunitat internacional va condemnar les proves i va exigir l'aturada del programa armamentístic…

Trobada entre Barack Obama i Raúl Castro durant la Cimera de les Amèriques a Panamà, al mes d’abril © White House Photo L'agenda de l'any va estar molt condicionada pels temes de política exterior, començant per l'inici d'un procés de normalització en les relacions amb els Estats Units, que d'alguna manera va obligar la resta de països que tenen lligams amb Cuba a reconduir la seva política envers l'Havana Després del primer contacte telefònic del desembre del 2014 entre el president Raúl Castro i el president Obama, en el qual van decidir endegar una aproximació entre els dos països, ambdós…

Cristina Fernández va assumir a l’octubre el seu segon mandat com a presidenta de l’Argentina © Presidencia de la Nación Argentina Les eleccions generals van ocupar gran part de l’agenda política de l’any perquè, a banda del procés intern d’elecció dels candidats que fan els partits polítics, la legislació argentina obliga a fer unes primàries simultànies entre tots els candidats a ser president D’aquesta manera el procés electoral es va allargar des del començament d’any fins a les generals del 23 d’octubre, passant per les primàries del 14 d’agost En aquest context, la presidenta, Cristina…

El Govern del president Lula da Silva es va preparar al començament d'any per afrontar les conseqüències de la crisi econòmica internacional, que va provocar una accentuada desacceleració del ritme de creixement econòmic al Brasil Igualment es va produir una baixada en la línia ascendent de la recaptació fiscal, que sustenta el pla econòmic expansiu iniciat fa una dècada pel president Cardoso i continuat per Lula da Silva, que inclou també un increment de les polítiques socials amb la intenció d'anar reduint les desigualtats del país En aquest context, el president brasiler es va comprometre…

El president del país, Mauricio Macri, va encetar el seu primer any de mandat amb el propòsit de tornar a posar ordre i renegociar el difícil tema de conjugar la recaptació d’impostos amb la coparticipació fiscal entre el Govern central i les províncies L’Argentina és un país que té un gran component federalista i els poders territorials exercits pels governadors són importants, en bona mesura perquè hi ha força competències que estan descentralitzades En el moment que es va posar en marxa el model anomenat de coparticipació , la proporció de repartiment dels diners entre l’Estat i les…