Resultats de la cerca

En política domèstica, el règim libi va continuar exercint un ferri control del país que afecta, fins i tot, sectors propers a la cúpula del poder Destaca, per exemple, la suspensió de la impressió del diari Oea , controlat pel fill del líder del país, Saif al-Islam al-Gaddafi, poc després que es publiqués un article que demanava un “assalt final” per combatre la corrupció En política internacional, la principal crisi va ser el conflicte entre Trípoli i Suïssa en matèria de visats Al febrer, el Govern libi va aplicar un veto a l’entrada de ciutadans de l’espai Shengen com a represàlia per la…

Líbia va seguir marcada per l’augment de la inseguretat i la corrupció i per la dificultat de posar en marxa noves institucions L’any 2013 es va caracteritzar per la creixent preocupació pel poder de les milícies i la porositat i l’escàs control de les fronteres L’any va començar amb un atemptat contra el president del Congrés Nacional Libi, Muhàmmad al-Magariaf, en un hotel a Sabha, del qual va sortir illès Tres dels seus guardaespatlles, però, van resultar ferits en l’atac, que es va produir quan una delegació parlamentària visitava la ciutat La Gran Bretanya, Alemanya i els Països Baixos…

El país va continuar el seu projecte de rehabilitació davant la comunitat internacional després de llargs anys d'aïllament, des que el 1988 va ser acusat d'estar darrere de l'atemptat de Lockerbie Parallelament, el règim va continuar mostrant la seva particular manera de conduir la política exterior Tanmateix, els interessos de tot tipus, que el món occidental, i molt especialment Europa, té en aquest país, com energia, immigració i lluita contra el terrorisme, donen al règim d'Al-Gaddafi un alt marge de maniobra Al principi d'any, la responsable de Relacions Exteriors de la Comissió Europea…

En un any preelectoral, el president Amadou Toumani Touré, en el poder des del 2002, va designar Cissé Mariam Kaïdama com a primera dona cap del Govern, en subs-titució de Modibo Sidibé, i va impulsar una reforma de la Constitució, els treballs de la qual van començar a l’agost De cara a les eleccions, previstes per a l’abril del 2012, els polítics dels diversos partits que donen suport a Toumani Touré es van disputar el favor del president, que els garanteix la victòria en la pràctica Entre els més ben situats per a arribar a la presidència, destaquen el matemàtic Dioncounda Traoré, líder de…

Malgrat les amenaces de la Comunitat Econòmica d'Estats de l'Àfrica Occidental CEDEAO i de la Unió Europea, el president Mamadou Tandja va celebrar les eleccions legislatives anticipades, el 20 d'octubre En la consulta --boicotejada per l'oposició-- el Moviment Nacional per la Societat del Desenvolupament MNSD, en el poder, va obtenir 76 dels 113 escons en joc Un aliat del president, l'Agrupament Social Demòcrata, en va aconseguir 15 La participació va arribar al 51% L'anterior Parlament va ser dissolt per Tandja, al mes de maig, per haver-se oposat a la reforma de la constitució Els jutges…

La decisió del president Yoweri Museveni de limitar el poder de les autoritats tradicionals va provocar la reacció dels seguidors del rei dels bagandes, Mutebi II, que es van manifestar per Kampala, al setembre En els disturbis van morir unes 20 persones El Govern va acusar el president libi, Moammar al-Gaddafi, i l'opositor Fòrum pel Canvi Democràtic FCD de donar suport als monàrquics En arribar al poder per les armes, el 1986, Museveni va restablir les autoritats tradicionals, combatudes pels règims anteriors, en especial el de Milton Obote Museveni no els va donar poder polític, però sí un…

Després de vuit mesos de conflicte armat, Líbia està immersa en un fràgil període de transició política marcat per la inseguretat, la dificultat de controlar les diferents milícies i les tensions ètniques i tribals Malgrat els problemes, Líbia va celebrar eleccions el 7 de juliol per a escollir els dos-cents diputats del Consell Nacional General CNG, òrgan encarregat de constituir un govern i de seleccionar un comitè per a redactar la nova Constitució Les eleccions, amb una taxa de participació del 60%, van donar una victòria a la coalició d'Aliança Força Nacional, liderada per l'antic primer…

Al mateix temps que les protestes sacsejaven Tunísia, al principi del mes de gener els carrers d’Algèria van ser escenari d’esclats de violència protagonitzats per joves de barris populars, especialment a Alger i Constantina L’augment dels preus dels productes de primera necessitat va ser el brou de cultiu del malestar popular La protesta va desembocar en accions violentes i vandalisme Entre el febrer i el març, moviments polítics i sindicals van convocar protestes i manifestacions, però les protestes no es van escampar a tot el territori i tampoc no van tenir la importància d’altres països…

El règim de Moammar al-Gaddafi, que va fer costat a Ben Ali durant l’aixecament popular a Tunísia, va veure com, a partir del mes de febrer, van prendre cos les protestes a Líbia Després de protestes aïllades a diferents ciutats del país, el 17 de febrer es va convocar una gran mobilització anomenada “el dia de la ira”, que va ser clarament inspirada pels moviments populars de Tunísia i Egipte, però que, tant per la magnitud de la repressió com per la resposta d’alguns manifestants, va agafar una dinàmica cada vegada més violenta Les tropes governamentals van abandonar Bengasi, la segona…

A Líbia va imperar el caos polític i la violència fins al punt que es va començar a parlar d’estat fallit i de guerra civil L’any 2014 es van succeir tres governs, unes eleccions legislatives i una coexistència de dues cambres legislatives i dos governs, que evidenciava un perillós xoc de legitimitats alimentat per la incapacitat de les institucions estatals per a exercir el control de la violència Durant l’any, aquesta situació va provocar centenars de morts i 300000 desplaçats El Congrés General Nacional, dominat majoritàriament pels islamistes, va destituir al març el primer ministre Alí…