Resultats de la cerca

A partir del mes de febrer, tal com va succeir a la majoria de països àrabs, el Marroc va ser escenari de protestes populars Articulades entorn del moviment del 20 de febrer, es van convocar manifestacions a diverses ciutats del país, especialment nombroses durant els mesos de febrer i març Les demandes dels manifestants van incloure qüestions com l’atur juvenil o les desigualtats socioeconòmiques, però també van denunciar els alts nivells de corrupció i el poder absolut del rei i del seu entorn Com en altres casos, les protestes al Marroc van usar tant les xarxes socials com instruments…

El terrorisme va seguir fent estralls en un país que ha estat el principal objectiu i base de reclutament de la branca magribina d’al-Qaida El Govern algerià va multiplicar l’esforç en la lluita antiterrorista, especialment al sud del país i en coqaboració amb altres governs No obstant això, no va poder evitar que un coqaborador en plena crisi de demència assassinés al febrer el cap de la policia algeriana i home clau de la política antiterrorista, Ali Tounsi En parallel, el país va patir atacs menys convencionals contra els seus interessos com el boicot a diversos web algerians, que van…

A principis d’abril, Saadedin el Othamni –islamista moderat del Partit de la Justícia i el Desenvolupament PJD i exministre d’Afers Estrangers– va ser nomenat primer ministre, i va formar un nou govern de coalició que va aglutinar sis partits diferents Després d’un període de quasi sis mesos des de les eleccions del 7 d’octubre de 2016, el rei del Marroc va retirar l’encàrrec inicial de formar govern al secretari general del PJD i fins llavors primer ministre, Abd al-Ilah Binkiran, i va traslladar la petició al seu company de partit Tot i haver estat la força més votada va obtenir 125 dels…

El Marroc es va veure sacsejat per l’èxit d’una campanya de boicot llançada des de les xarxes socials contra diverses marques, com les gasolineres Afriquia, l’aigua mineral Sidi Ali i els productes lactis de Danone Totes estan vinculades de manera més o menys directa amb l’entorn reial Per exemple, el propietari d’Afriquia és Aziz Akhannouch, ministre d’Agricultura, líder del partit centrista Rassemblement National des Indépendants, amic personal del rei i segona fortuna del país després de la del monarca L’èxit de la protesta va mostrar el malestar social que, tot i no anar dirigit cap al…

La delicada salut i les escasses aparicions en públic del president, Abdelaziz Bouteflika, van marcar la vida política del país Fa anys que s’especula sobre possibles successors, amb rumors intermitents que el seu germà Said pugui postular el càrrec Tampoc es descarta que l’actual president opti a la reelecció en un cinquè mandat en les eleccions previstes per al 2019 El 4 de maig, Algèria va celebrar eleccions legislatives Només el 35% dels votants inscrits van participar-hi, vuit punts menys que en les anteriors eleccions De fet, la taxa de participació va ser el principal centre d’atenció…

En contrast amb els tres anys anteriors, la política marroquina va estar marcada durant l’any 2014 per la continuïtat, l’estabilitat governamental, la pau social als carrers i l’absència de reformes legislatives significatives La bona perspectiva de creixement econòmic va contrastar amb la incertesa dominant en altres països àrabs i amb la persistent crisi europea El descobriment de jaciments de petroli, prop de les aigües territorials de les Canàries, va suposar una esperança econòmica però, també, un possible nou element de tensió entre el Marroc i l’Estat espanyol En política exterior va…

A l’octubre l’enviat especial de l’ONU per al Sàhara Occidental, Christopher Ross, es va entrevistar a Rabat amb el rei Muhàmmad VI © Agència Marroquina de Premsa La vida política del Marroc va estar marcada per la formació del nou Govern sortit de les eleccions del 25 de novembre de 2011, que està liderat per un primer ministre islamista, Abd al-Ilah Binkiran, líder del Partit Justícia i Desenvolupament Aquest partit, que va guanyar les eleccions però no disposava de majoria absoluta, va fer coalició amb els nacionalistes de l'Istiqlal, el partit de base amaziga Moviment Popular i l'…

L'esdeveniment clau en la política marroquina durant aquest any va ser la celebració d'eleccions locals i regionals la primera setmana de setembre Els islamistes moderats del Partit de la Justícia i el Desenvolupament PJD van ser el partit més votat en les eleccions regionals amb el 25,6% dels vots i van obtenir el control dels governs municipals de ciutats clau com Rabat, Marràqueix, Casablanca, Tànger, Agadir o Fes En l'àmbit local, però, van ser la tercera força en termes absoluts --amb 5021 càrrecs electes--, darrere del Partit Autenticitat i Modernitat PAM --amb 6655-- i el Partit de la…

En una visita a un camp de refugiats sahrauís al sud d’Algèria al mes de març, el secretari general de les Nacions Unides es va referir a l’annexió del Sàhara Occidental per part del Marroc com a “ocupació”, paraules que posteriorment va matisar però que van provocar la indignació del Govern d’aquest país © UN Photo / Evan Schneider Els islamistes moderats del Partit de la Justícia i el Desenvolupament PJD van guanyar les eleccions legislatives del 7 d’octubre, obtenint 125 escons dels 395 del Parlament –18 més que en les eleccions del 2011– Aquests resultats van permetre al primer ministre i…

Al llarg del 2013, el Marroc i Espanya van celebrar diverses reunions bilaterals per impulsar les relacions econòmiques entre els dos països © Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente Gobierno de España La vida política del Marroc va estar marcada per una greu crisi entre els dos socis principals de la coalició governamental, el Partit de la Justícia i el Desenvolupament PJD i l’Istiqlal, que al final del 2013 va acabar amb la formació d’un nou executiu Un altre focus de tensió van ser les protestes en contra del Govern per la seva gestió política i econòmica, i per l’indult…