Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Fisiologia de l’aparell digestiu
Fisiologia humana
L’aparell digestiu realitza una funció bàsica, ja que l’activitat que desenvolupa permet que l’organisme obtingui les diverses substàncies nutritives que li proporcionen l’energia necessària per a mantenir el metabolisme i realitzar els moviments, com també els materials plàstics destinats a constituir els diversos teixits, tant en el creixement com en la regeneració constant En l’obtenció i l’aprofitament de les substàncies nutritives cal posar en funcionament una sèrie de processos que comencen amb un acte voluntari, la recerca mateixa i la ingestió dels aliments, però que posteriorment es…
Cicle cel·lular. Mitosi i meiosi
Genètica
Tota cèllula, com s’esdevé amb l’ésser de què és part constituent, acompleix un cicle vital, anomenat cicle cellular Una vegada constituïda, la nova cèllula desenvolupa les funcions que li són pròpies durant un temps molt variable en cada cas, i després, o bé mor o bé es reprodueix, originant les cèllules filles El temps necessari perquè la cèllula desenvolupi tot el cicle és variable, ja que mentre que hi ha cèllules que es reprodueixen molt ràpidament, com per exemple les cèllules cutànies, n’hi ha d’altres que tarden molts anys sense dividir-se, com ara les cèllules nervioses o neurones…
Malaltia fibroquística de la mama
Patologia humana
Definició És anomenat malaltia fibroquística de la mama o mastopatia fibroquística un trastorn molt freqüent que es caracteritza pel desenvolupament de diverses alteracions en l’estructura dels teixits mamaris Aquestes alteracions es manifesten fonamentalment amb dolor i la formació de masses endurides d’una grandària variable en les mames El mateix trastorn ha estat anomenat també displàsia mamària , mastitis quística crònica o mastopatia benigna Causes L’origen de la malaltia fibroquística de la mama no ha estat ben determinat, però se sap que es relaciona amb un trastorn dels mecanismes…
Emfisema
Patologia humana
Definició L’ emfisema constitueix una alteració pulmonar caracteritzada per un increment de la grandària dels espais aeris pulmonars situats més enllà dels bronquíols terminals, que s’acompanya de destrucció de les parets alveolars i reducció de l’elasticitat dels pulmons, els quals queden permanentment distesos, ja que no es poden retreure del tot i retenen a l’interior una quantitat d’aire superior a l’habitual Aquesta alteració, que en general es presenta com a complicació de l’hàbit de fumar cigarrets, sol evolucionar provocant una disminució progressiva de la capacitat respiratòria, que…
Faringitis i amigdalitis
Patologia humana
Definició És anomenada faringitis la inflamació difusa de la mucosa de la faringe, sigui aguda o crònica, en general causada per una infecció o bé pels efectes nocius de factors irritants com el tabaquisme o l’abús d’alcohol Quan aquesta inflamació és localitzada i afecta les amígdales palatines, rep el nom d’ amigdalitis De fet, en el concepte de faringitis s’inclouen fonamentalment els casos en què s’afecta de manera difusa l’ orofaringe , o faringe mitjana, és a dir, la part de la faringe situada directament per darrere de la boca, per bé que en molts casos la inflamació es podria…
Anticonceptiu hormonal
Definició Són anomenats anticonceptius hormonals diversos medicaments constituïts per hormones o substàncies sintètiques d’efectes similars que impedeixen la concepció o el desenvolupament de l’embaràs Fonaments i tipus Els anticonceptius hormonals es componen de substàncies sintetitzades artificialment, amb uns efectes anàlegs als de les hormones secretades pels ovaris Administrades adequadament, aquestes substàncies hormonals, a través de diversos mecanismes, interfereixen els processos hormonals naturals necessaris per a la concepció i el desenvolupament de l’embaràs Actualment es poden…
Malaltia de Parkinson
Patologia humana
Definició La malaltia de Parkinson constitueix un trastorn crònic del sistema nerviós central provocat per una alteració bioquímica dels neurotransmissors dels nuclis grisos de la base del cervell, de causa desconeguda, i que provoca un trastorn del control dels moviments musculars automàtics que normalment hom efectua de manera inconscient Aquesta malaltia, anomenada així a causa del metge anglès que la va descriure el 1871, James Parkinson, se sol presentar en l’edat mitjana de la vida, i es caracteritza per l’aparició de tremolors, rigidesa muscular, lentitud de moviments i alteracions en…
Tumor de pròstata
Patologia humana
Definició És anomenat tumor de pròstata el desenvolupament d’una massa de teixit sense funció que creix independentment de la resta dels teixits prostàtics generalment arriba a comprimir la uretra que transcorre per l’interior d’aquest òrgan i provoca una obstrucció en l’evacuació de l’orina que pot alterar la funció urinària Les cèllules que formen el tumor poden presentar característiques semblants a les normals i constitueixen l’anomenada hipertròfia benigna de pròstata, o bé poden tenir característiques atípiques i constituir el càncer de pròstata, i, en aquest cas, si no es tracta…
Tumor de mama
Patologia humana
Definició Són anomenades tumors de mama un grup d’alteracions caracteritzades pel desenvolupament d’una massa anòmala a l’interior d’aquest òrgan, que en alguns casos es considera benigna, pel fet que es troba constituïda per un conglomerat de cèllules que es mantenen separades dels teixits sans que l’envolten, mentre que en altres casos es considera maligna, perquè es compon de cèllules canceroses que tendeixen a infiltrar-se pels teixits adjacents i fins i tot a propagar-se per via limfàtica i sanguínia a òrgans allunyats de la mama, on formen metàstasis o tumors secundaris capaços d’…
Les ciutats i l’urbanisme a l’antiguitat tardana
Vista aèria de la part alta de la ciutat de Tarragona, que correspon a l’àmbit del recinte de culte imperial, el fòrum provincial i el circ de la ciutat romana ECSA - J Todó Parlar de la ciutat romana tardana al nord-est peninsular significa, d’entrada, situar-se en un debat que afecta tot l’àmbit occidental de l’Imperi i que oscilla entre dues posicions ideològiques enfrontades D’una banda, la que defineix el final del món romà antic com una autèntica ruïna, tal com assenyala A Carandini, que afirma que “la catastrofe del mondo antico non è una ideologia ma un fatto ” Carandini, 1993, o, en…