Resultats de la cerca
Es mostren 2073 resultats
Menjar a poc a poc i mastegar bé
En les societats modernes es reserva cada cop menys temps per a l’alimentació, i això fa que, en la pràctica, els àpats es facin habitualment de manera ràpida, amb presses i sense mastegar adequadament els aliments De fet, mentre que per a l’home primitiu l’alimentació constituïa la principal preocupació, per a l’home actual aquesta s’ha convertit en una activitat més que, fins i tot, en molts casos es viu com una mena de tràmit burocràtic que treu temps per altres coses més "importants" Tanmateix, per tal d’aconseguir una digestió adient és molt…
De Quaresma a Pasqua
Mort i resurrecció Entre carnaval i pasqua Sovint s’ha contraposat el Carnaval a la Quaresma, com uns dies de disbauxa abans de les privacions del dejuni de carn Però les veritables configuracions de Carnaval i Quaresma passen per uns altres camins l’oposició real s’opera en la competència entre Carnaval i Pasqua, ja que ambdues festes tenen un significat equivalent en els diferents sistemes religiosos als quals pertanyen Illustració, del Costumari de J Amades, que representa la Vella Quaresma, una de les figures més populars de la tradició catalana, amb els set peus…
Tabac a la llar
El fum ambiental causa nombroses molèsties subjectives i trastorns menors que no són considerats greus per a la salut, però que poden afectar la qualitat de vida del no-fumador A moltes persones no fumadores els molesta l’olor del tabac, que fins i tot els pot dificultar la percepció d’altres sensacions, com ara l’olor o el sabor del menjar, i els repugna que hom fumi quan estan menjant El fum del tabac causa a més irritació de la mucosa nasal, dels ulls i de la faringe Quan la seva concentració és alta, també pot ocasionar cefalea i nàusees El fumador…
Del joc a l’esport
Autòcton, popular o tradicional Si es té en compte que la realitat actual dels jocs conté l’herència rebuda del passat, i que, alhora, és el resultat de les transformacions que aquestes activitats han experimentat al llarg del temps, per a entendre les actuals formes que adopta la cultura lúdica caldrà partir de tres consideracions preliminars La primera és que des dels orígens de l’ésser humà, tota societat ha estat generadora de diferents maneres de divertir-se, és a dir, d’un repertori molt variat de situacions lúdiques La segona fa referència al fet que qualsevol…
Calendaris vinculats a activitats econòmiques
Els cicles dels antics calendaris cèltic, jueu i romà vinculen d’una manera sàvia el temps mític amb el quotidià, els esdeveniments sobrenaturals amb la successió natural del temps, les celebracions religioses amb les derivades dels treballs Així, la festa cèltica de Samuhin, relacionada amb el record i la presència dels morts, i semblantment les Saturnals romanes –Saturn havia estat originàriament el déu de les llavors, que va ensenyar als humans a sembrar–, se situen en el temps de la sembra, en el qual les llavors es colguen o s’enterren en la terra llaurada Calendari de festes majors Les…
El tabac com a droga
El tabac arriba a convertir-se per a les persones fumadores en un fet inherent a llurs activitats quotidianes, com ho poden ésser menjar o beure La persona habituada té la necessitat de fumar per tal de sentir-se bé i ho fa sense plantejar-se els motius que l’impulsen a fer-ho L’única cosa que sap és que, si no fuma, no se sent bé Aquest tipus de comportament del fumador respecte al tabac és el mateix que segueix qualsevol toxicòman respecte a la seva droga Per això, hom pot considerar el tabac com una droga i el tabaquisme com…
Sociabilització a través del joc
El valor pedagògic del joc tradicional Cal considerar la potencialitat educativa del joc tradicional des de la perspectiva que aquestes pràctiques fan de mirall en el qual les societats es reflecteixen en altres termes, es pot dir que el joc ha de ser considerat un agent socialitzador de primer ordre des del moment que representa societats en miniatura i fa viure, en l’escenari lúdic que constitueix, les grans passions que l’envolten La persona que participa de l’activitat lúdica, mentre s’ho passa bé aprèn també un codi de conductes que s’inscriu en el sistema de símbols, valors i…
De maig a Sant Joan
El maig avui Maig és el mes festiu per excellència en els calendaris de festes locals festes de primavera creades o transformades pels primers ajuntaments democràtics al principi de la dècada de 1980 en moltes viles i ciutats, complementant antigues festes majors o bé substituint-les, moltes d’elles perdudes o perjudicades per les vacances d’estiu… Festes de nova creació amb la dèria de remarcar els possibles elements identitaris, amb pregons populistes, actes concorreguts als carrers i concerts multitudinaris a les places o als poliesportius, que molt sovint conclouen amb espectaculars…
La pell com a barrera
Fisiologia humana
La pell actua com a barrera protectora que impedeix el pas de gèrmens i de substàncies químiques La funció de barrera és duta a terme en la capa de secrecions que cobreix la superfície cutània i en els diversos estrats de la pell La superfície de l’epidermis és coberta per l’anomenat mantell àcido-gras , constituït per les secrecions provinents de les glàndules sebàcies i sudorípares, i per les restes cellulars despreses de la capa còrnia de l'epidermis El mantell àcido-gras impedeix el pas de l'aigua, perquè aquest líquid no es dissol en els greixos i, per tant, no…
L’alcohol com a droga
Quan es consumeixen quantitats exagerades de begudes alcohòliques durant períodes de temps prolongats, la intoxicació crònica —amb els seus nombrosos efectes— s’acompanya de certs fenòmens que permeten catalogar l’alcohol etílic com a droga En primer lloc, atès que es manté un cert grau de presència d’alcohol en la sang de manera més o menys permanent, l’organisme s’habitua a la seva acció, que en definitiva en modifica el funcionalisme d’aquesta manera, per tal que es produeixin els mateixos efectes desitjats —com ara la sensació de benestar ja esmentada—, cal que s…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina