Resultats de la cerca
Es mostren 2550 resultats
Gilbert White: arcàdic però rigorós
Per a molts ecologistes actuals, la tranquilla vida del rector de Selborne, coetani de la Revolució Francesa, representa el somni nostàlgic d’una harmonia perduda amb el medi La preservació del marc tradicional de la parròquia de Selborne i l’amor del seu pastor pels estudis naturalístics representen models encara ben fascinants Al marge de les tranquilles consideracions bucòliques que farceixen el cos de l’obra, resulta remarcable la severitat amb què jutja les pràctiques tradicionals de fer passar focs per les landes i bosquines per aprofitar els rebrots tendres Es veu que tant els…
Ciutadans de la biosfera
Les arrels de l’ecologisme En el món occidental s’ha manifestat ben precoçment una certa preocupació nostàlgica per la natura Un fenomen d’aquesta mena sempre és difícil, si no impossible, de datar, però en aquest cas ha deixat rastres indubtables, tal com ja s’ha vist, des del Renaixement Per contra, les primícies del que avui s’anomena ecologisme apareixen força més tard, sens dubte com a reacció contra els efectes negatius de la revolució industrial El rector de Selborne i la seva parròquia Selborne és un petit poblet situat uns 80 km al SE de Londres, a l’Anglaterra profunda del comtat de…
Ramon Margalef: una ciència escindida
Els plantejaments teòrics reconeixement de l’ecosistema com a integració total d’organismes i medi, èmfasi en la importància de la informació —mesura de l’organització— i de la història evolutiva com a trets definitoris de tot ecosistema, etc que fonamenten la pràctica científica de Ramon Margalef probablement tenen més d’holístics que de reduccionistes Ell, però, rebutja les discussions estèrils entre partidaris d’uns i altres enfocaments i considera més útil l’acostament de posicions, sempre que no caiguin en exclusivismes Qualsevol consideració de l’ecologia teòrica condueix a enfrontar-se…
Michael Löwy i Robert Sayre: una definició del romanticisme
A cavall de la història de l’art i la del pensament, els autors han donat en aquests passatges del seu llibre sobre el romanticisme la que pot ser la definició més ajustada del fenomen romàntic La seva definició té la virtut de marfondre tradicions que, amb les interpretacions que se n’han fet sempre, semblaven inconnexes o fins i tot contradictòries entre elles, malgrat ésser reconegudes generalment com a ‘romàntiques’ En particular revisa la cronologia d’aquestes tradicions i posa en relació el romanticisme amb un altre fenomen d’abast mundial la revolució industrial “Què és el romanticisme…
La biosfera de "Biosfera"
Una perspectiva neoromàntica per a una època postindustrial L’ecologia és una ciència romàntica No tots els ecòlegs hi estaran d’acord, és clar, i alguns epistemòlegs es mostraran probablement contrariats davant d’aquesta afirmació El món acadèmic en general ho acceptarà, en el millor dels casos, amb condescendència o, en el pitjor, amb anatema Tant se val A risc de guanyar-se aquest anatema, els directors i alguns autors de “ Biosfera ” ho veuen així Encara més pensen que bona part de l’actual crisi de creativitat que pateix l’ecologia acadèmica gairebé arreu del món, ve precisament d’haver…
James E. Lovelock i Lynn Margulis: és Gaia un ésser viu?
James E Lovelock, a més d’un científic, és un argumentador hàbil En aquest passatge defensa que Gaia és un ésser viu comparant-la amb un tronc d’arbre viu, encara que constituït en un 90% de matèria morta Però no es tracta pas de cap argument decisiu L’argument essencial de Lovelock no admès pels seus detractors és que l’ambient planetari que és avui la base de la vida n’és també un producte No serien les condicions planetàries especials de la Terra les que haurien permès el desenvolupament de la vida sinó que precisament la vida hauria determinat el desenvolupament i el manteniment de les…
Mikhail I. Budiko: solidaritats ecològiques de doble fil
Cimatòleg i ecòleg de reputació internacional, Budiko s’ha interessat, com Hutchinson, pels grans cicles d’energia i de nutrients que solidaritzen els ecosistemes els uns amb els altres Evoca aquí fins a quin punt la cohesió de la biosfera que resulta de l’existència d’aquests cicles és, tanmateix, un factor de fragilització dels equilibris planetaris “Una proporció aclaparadora de les recerques ecològiques està consagrada a problemes locals, és a dir, a l’estudi de la interacció entre els organismes i el medi en el si d’ecosistemes regionals Pel que fa als problemes globals de l’ecologia que…
George E. Hutchinson: la biosfera no és indestructible
Per a George Evelyn Hutchinson la biosfera era alguna cosa més que la part del planeta on existeix la vida en ella se solidaritzen tots els ecosistemes i els grans fluxos de matèria i energia que s’hi manifesten Estudià la seva evolució al llarg de les edats geològiques, d’ençà de l’aparició de la vida, i demostrà que actualment aquests fluxos són pertorbats per les activitats humanes “Perquè la biosfera continuï funcionant, els materials biològicament importants han d’experimentar canvis cíclics, per tal que un cop utilitzats es recuperin, amb una certa despesa d’energia solar, i es puguin…
Raymond L. Lindeman: el concepte troficodinàmic d'ecosistema
En qualificar el llac d’ecosistema, que en la seva tesi estudiava des del punt de vista dels fluxos tròfics i energètics, el malaguanyat ecòleg nord-americà Raymond Laurel Lindeman aplanava el camí de la generalització de les concepcions biogeoquímiques de Vernadski, explícitament citat en la seva bibliografia, malgrat que tant la versió russa com la francesa de “ La biosfera ” no eren gaire conegudes als Estats Units Les propostes de l’article de Lindeman eren tan innovadores que l’editor d’ Ecology només accedí a publicar-lo per la insistència de Hutchinson, mestre de Lindeman i director de…
Arthur G. Tansley: la invenció del terme ecosistema
Al rerefons d’aquest text fundacional és implícita la idea que el concepte d’ecosistema es pot aplicar, si no a totes les escales, almenys a escales molt diferents Això ha comportat nombroses divergències lligades a les clàssiques qüestions de límits a partir de quines dimensions, espacials o temporals, ens trobem en presència d’un ecosistema Però el secret no rau en les dimensions ni en els límits, sinó en el nivell d’integració L’ecosistema és el nivell d’integració en el qual els elements que interactuen, en un marc ambiental donat, són organismes, es tracti d’un bassiol o de la biosfera…