Resultats de la cerca

Molses de l’ordre de les tetrafidals 1 Tetraphis pellucida a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 8 b detall d’un peristoma x 25 c detall d’un gametòfit amb suport de propàguls x 15 Miquel Alcaraz L’ordre de les tetrafidals comprèn un nombre reduït d’espècies de petites molses acrocàrpiques, de fillidis amples i ovats, que tenen el peristoma format per només 4 dents, totes iguals, constituïdes per uns quants rengles de cèllules Tetraphis pellucida forma gespes de color verd viu, vermelloses a la base, sobre soques i troncs de faig i avet en avançat estat de…

La malaltia de Behçet és una afecció de causa desconeguda i caracteritzada per la presentació de nombroses alteracions com ara l’artritis, úlceres o aftes en la mucosa oral i els genitals, erupció de vesícules o pàpules vermelloses en la superfície de la pell, inflamació de la coberta vascular de l’ull o uveïtis, i acumulació de pus a la cambra anterior de l’ull o hipopi En menor grau, també hi poden haver lesions al tub digestiu, que es manifesten amb dolor abdominal o amb la presència de sang en les matèries fecals, i al sistema nerviós central, on es poden manifestar amb una…

El liquen pla o liquen ruber és una erupció inflamatòria, caracteritzada per la formació de lesions de forma poligonal, prominents, de superfície plana i brillant, d’un color vermellós No se’n coneix la causa amb exactitud, però, segons els estudis efectuats, és probable que sigui degut a un trastorn immunològic L’erupció se sol presentar entre 30 anys i 60 El començament tant pot ésser sobtat com gradual Es presenta sobretot a la cara anterior dels canells i pot afectar igualment els avantbraços, la regió lumbar, els turmells i la cara posterior de les cames Les lesions típiques són pàpules…

La sudamina o la miliària consisteix en l’erupció de petites lesions inflamatòries deguda a una retenció de suor en les glàndules sudorípares És un trastorn molt freqüent, sobretot en els nens Es presenta generalment en circumstàncies en què hom sua molt, com ara una malaltia febril o en un clima humit i calorós, raó per la qual sovint aquesta alteració es dóna a l’estiu El trastorn és causat per l’obstrucció dels conductes de les glàndules sudorípares D’altra banda, l’obstrucció és deguda a la maceració dels teixits que envolten el conducte de drenatge de les glàndules, provocada per la…

La psoriasi és una malaltia crònica de la pell, de causa desconeguda, que es caracteritza per la formació de pàpules o plaques vermelloses ben delimitades i cobertes d’escames blanquinoses que se’n desprenen Tot i que hom ha detectat una predisposició hereditària a patir la malaltia, per tal que es desencadeni cal que actuïn diversos factors, alguns dels quals és possible d’evitar Per exemple, les infeccions de les vies respiratòries, sobretot quan no s’hi aplica un tractament immediat un consum d’alcohol excessiu, els traumatismes, les cremades o les irritacions de la pell i les situacions d…

Juvenil de perca Perca fluviatilis capturat a la Muga, a l’altura de Sant Llorenç de la Muga per sobre del pantà de Boadella, al setembre del 2008 Emili García-Berthou La família dels pèrcids, pròpia de l’hemisferi nord, es compon d’unes catorze espècies autòctones d’Europa, però cap de nativa de la península Ibèrica, on s’han introduït dues la perca Perca fluviatilis i el lucioperca o sandra Sander lucioperca La perca difícilment es pot confondre amb cap altra espècie perquè té dues aletes dorsals en lloc d’una, com la majoria dels peixos continentals autòctons, la primera amb fortes…

La verola és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric, que ha causat importants estralls a la humanitat fins fa poques dècades, però que ha estat erradicada del planeta, gràcies a les massives campanyes de vaccinació antiverola arreu del món L’últim cas de verola fou registrat l’any 1977 a Somàlia L’agent etiològic del trastorn era el virus de la verola , virus de grans proporcions —en relació amb altres virus—, pertanyent a la família Poxviridae L’hàbitat natural del virus era l’organisme de les persones malaltes, que, mitjançant les secrecions respiratòries i salivals, podien…

Molses de l’ordre de les fissidentals 1 Fissidens cristatus a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 6 b detall d’un fillidi amb la típica ala dorsal x 30 2 Octodicerus fontanum a detall d’un fragment del gametòfit x 6  Miquel Alcaraz Les molses d’aquest ordre criden l’atenció per la disposició dels fillidis en un sol pla, a banda i banda del caulidi dístics, i per la forma especial dels fillidis cada fillidi, en efecte, consta de tres parts la làmina vertadera, que està doblegada pel nervi i es continua per la banda superior, formant la segona part o làmina apical, i la tercera…

Aquest ordre reuneix molses acrocàrpiques terrícoles, anuals o bisanuals, petites, de fillidis ovato-lanceolats, els superiors més grossos i formant una roseta Les cèllules són grosses, romboïdals, laxes, de paret fina i llisa, i això dóna un to clar als fillidis La càpsula és més o menys piriforme, amb estomes basals Funaria hygrometrica és una de les molses més estudiades i proposades com a exemple Forma gespes de plantes petites menys de 30 mm, de color verd clar, en llocs oberts, camps, bosquines, etc, molt sovint sobre sòls cremats, emplaçaments de carboneres o llocs especialment…

Els estornells són ocells gregaris molt lligats a l’home, a les seves edificacions i als seus camps L’estornell vulgar Sturnus vulgaris , a dalt, a l’esquerra, es caracteritza pel plomatge negre tacat de blanc, amb irisacions verdoses i vermelloses És principalment migrador, i són característiques les formacions de vol dels seus estols, sovint de milers d’individus L’estornell negre Sturnus unicolor , a dalt, a la dreta té el plomatge tot negre a l’estiu i només els individus joves tenen algunes taquetes blanques a l’hivern Els joves a baix d’ambdues espècies són pràcticament…