Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Els grups musculars
L’aparell locomotor funciona, esquemàticament, com un sistema de palanques, en el qual els ossos són les palanques pròpiament dites, les articulacions corresponen als punts de suport, i els músculs esquelètics proporcionen la força en actuar com a motor El cos humà té aproximadament uns 400 músculs esquelètics En general, els músculs més voluminosos compleixen diferents funcions o donen lloc a moviments grollers, mentre que els més petits tenen funcions més específiques o més fines Així, per exemple, el pectoral major, que es troba en la cara anterior del tòrax i que s’insereix en les…
Epicondilitis (colze de tennista)
Patologia humana
Definició L’epicondilitis consisteix en la distensió o l’esquinç dels músculs extensors de l’avantbraç i la mà que s’insereixen en l’epicòndil, una prominència de l’húmer També és anomenada colze de tennista perquè sovint afecta persones que practiquen aquest esport Causes L’epicondilitis s’esdevé com a conseqüència d’un sobreesforç dels músculs que s’insereixen en l’epicòndil Aquests músculs vinculen l’húmer amb els ossos de l’avantbraç i els de la mà Són els encarregats d’efectuar el moviment de supinació, és a dir, el moviment de l’avantbraç pel qual…
Espatlla dolorosa
Patologia humana
Definició La denominació espatlla dolorosa inclou una sèrie de trastorns que es caracteritzen pel dolor i la limitació de l’amplitud de moviments de l’articulació escàpulo-humeral Entre aquests trastorns destaquen diverses alteracions de les estructures que intervenen d’alguna manera en l’articulació, però en són excloses els traumatismes importants i les malalties articulars generalitzades, com ara l’artritis reumatoide, la gota o la condrocalcinosi Com que generalment es tracta de processos inflamatoris que afecten les estructures que envolten l’articulació, també són anomenats, en conjunt…
El que cal saber de l’epicodilitis (colze de tennista)
Patologia humana
L’epicondilitis és una distensió muscular que provoca esquinçaments en el punt d’inserció dels músculs extensors de l’avantbraç i la mà en una prominència de l’húmer dita epicòndil L’origen de l’alteració és una sobrecàrrega muscular provocada perla repetició de moviments sobtats i intensos del canell És anomenada també colze de tennista, perquè sovint afecta les persones que practiquen aquest esport, sobretot quan no s’està gaire entrenat i s’utilitza una raqueta de mànec massa gruixut en relació amb la pròpia mà, de manera que l’acció muscular en resulta forçada L’epicondilitis…
El manejament del nadó
El nadó ha d’ésser manejat amb molta cura, perquè encara no coneix el món que l’envolta i s’espanta fàcilment per qualsevol tipus de soroll o moviment brusc Quan se l’hagi d’agafar, és convenient d’apropar-s’hi a poc a poc, perquè encara no hi veu bé i així pot percebre sense ensurts la figura que se li acosta Pot ésser útil de parlar-li suaument, per atreure la seva atenció Per a agafar l’infant quan està ajagut, és útil de passar-li una mà per sota del coll, fins a la cintura, de manera que l’esquena quedi repenjada sobre l’avantbraç l’altra mà es colloca sota les natges Un cop…
Paràlisi perifèrica
Patologia humana
Definició La denominació paràlisis perifèriques inclou una sèrie de trastorns caracteritzats per una pèrdua de la capacitat d’efectuar uns determinats moviments voluntaris del tronc o de les extremitats per una alteració aïllada d’un nervi perifèric o més d’un Aquesta definició no inclou les afeccions que es presenten de manera difusa a tots els nervis perifèrics, com és ara el cas de les polineuritis i la síndrome de Guillain-Barré, en què la pèrdua de força muscular és simètrica i es pot estendre a tot el cos Causes Les paràlisis perifèriques es produeixen quan hi ha alguna alteració en un…
El sistema muscular
Anatomia humana
El sistema muscular es compon d’unes masses carnoses, anomenades músculs , i les bandes fibroses gràcies a les quals s’insereixen als ossos o en d’altres estructures anatòmiques, anomenades tendons Al sistema muscular de l’aparell locomotor corresponen aproximadament uns 400 músculs, dits músculs somàtics o esquelètics , que en conjunt representen aproximadament el 40% del pes total de l’organisme Els músculs somàtics es diferencien d’altres teixits musculars, com els músculs viscerals i el múscul cardíac La diferència principal és que els músculs somàtics són controlats voluntàriament Per…
Síndrome de Turner
Patologia humana
Genètica
La síndrome de Turner o disgenèsia gonadal consisteix en l’absència d’un dels dos cromosomes X en la femella per tant, el corresponent cariotip es denomina 45,X o 45,X0 L’alteració es presenta aproximadament en 1 de cada 2500 nadons vius L’origen sol ésser una fallada en la disjunció meiòtica paterna o materna, i no és significativa l’edat materna avançada Tanmateix, en alguns casos el defecte es deu a una fallada en les primeres divisions del zigot, cosa que pot provocar mosaïcisme, és a dir coexistència d’una línia cellular normal amb una de defectuosa En realitat, aquesta alteració…
El bany del nadó
Un cop ha caigut el cordó umbilical, ja es pot començar a banyar l’infant cada dia El bany diari és la mesura més adequada per a mantenir una bona higiene, i al nen li agrada i el relaxa Els pares han de trobar el moment més oportú per a poder-lo banyar amb tranquillitat És convenient de fer-ho cada dia a la mateixa hora, perquè el petit s’hi acostuma Pot ésser útil banyar-lo al capvespre, especialment si és inquiet, perquè així es relaxa i dorm millor En qualsevol cas, sempre s’ha de fer abans de donar mamar, no després Per tal d’evitar situacions imprevistes mentre se’l banya, convé seguir…
Anàlisi de sang per determinar malalties infeccioses
Patologia humana
En el transcurs de la majoria de les malalties infeccioses se solliciten anàlisis de sang amb l’objectiu d’avaluar algunes alteracions sanguínies més o menys característiques en casos d’infecció Les anàlisis de sang se solen indicar durant les primeres fases de la malaltia per a orientar la diagnosi, i es repeteixen més endavant, durant la convalescència, per tal d’avaluar l’evolució del trastorn La mostra de sang s’obté introduint una xeringa en una vena superficial, generalment de l’avantbraç El volum de sang que s’extreu és variable —depèn del tipus i la quantitat d’…