Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
El que cal saber de la depressió
Patologia humana
La depressió o malaltia depressiva és un trastorn molt freqüent que es caracteritza per una pertorbació de l’estat d’ànim, en què predomina un sentiment de tristesa injustificat per la intensitat i la durada que presenta, i que gairebé sempre s’acompanya d’ansietat, idees reiterades de to pessimista, sensació de culpabilitat i automenyspreu, i diversos trastorns somàtics com ara insomni, manca o excés de gana, pertorbacions digestives i manca de desig sexual Actualment se sap que la causa de la depressió està determinada per un condicionant genètic i una disminució de la concentració i l’…
Origen històric i expansió del tabac
L’origen històric del consum del tabac no és conegut amb exactitud, però la seva expansió va començar a partir de la cultura asteca, en la vall de Mèxic El tabac formava part de la mitologia d’aquesta civilització, ja que hom el considerava la deessa muller de Tlaloc, déu de la pluja, que en fumar formava els núvols Des d’aquesta perspectiva, el tabac era present en els costums i ritus socials dels asteques Hom atribuïa efectes màgics al tabac, ja que el seu fum era considerat un element d’unió entre els homes i els déus, capaç de guarir malalties i de protegir els pobles Els primers…
Alcoholisme
Patologia humana
Definició L’ alcoholisme o addicció a l’alcohol és la malaltia ocasionada pel consum reiterat i excessiu de begudes alcohòliques que fa que la persona que n’és afectada perdi el control de l’hàbit i sigui incapaç d’estar-se’n Aquesta malaltia es caracteritza perquè té nombroses repercussions negatives tant en la salut física i mental del subjecte com en el seu entorn familiar, social i laboral L’ alcohol etílic , anomenat habitualment alcohol, és una substàcia que s’obté mitjançant tècniques de fermentació de diversos productes vegetals i que forma part de la composició, en diverses…
La modernitat d'un marginal: Francesc Gimeno
Francesc Gimeno i Arasa Tortosa 1856-Barcelona 1927 ha estat un artista difícil de classificar La seva obra és un exemple immillorable de com l’art transgredeix contínuament les conceptualitzacions dels historiadors i estudiosos De fet, la pintura gimeniana no encaixa en el discurs historicoartístic de l’art català finisecular L’automarginació del tortosí convertí la seva obra en l’excepció de la pintura del seu temps Al llarg de la seva trajectòria sempre mantingué una actitud independent respecte dels corrents estètics de cada moment La seva inadaptació el va fer romandre al marge de l’art…
Cloenda: dos itineraris modernistes

Mario Rotllant: Capitells de la Casa de Dámaso Gutiérrez (1913). L'Havana.
Montserrat Villaverde
S’equivocarà qui es cregui que el Modernisme català va ser un art sedentari Com ja s’ha vist en algun altre lloc d’aquesta collecció sobre el Modernisme, sovint des de Catalunya aquest estil es va escampar arreu Per tancar precisament l’obra, en aquest volum en què s’ha parlat dels estils parallels al Modernisme però no pròpiament d’ell, hem volgut retornar al tema protagonista de tot el conjunt i no deixar de tenir-lo present ni que fos en les últimes pàgines del volum final S’ha pensat per a això oferir uns itineraris que illustrin millor el caràcter mòbil del Modernisme i alhora que…
La pintura d'història
La pintura d’història va ser un dels gèneres típics de l’art vuitcentista occidental Era l’evolució del gènere estrella del temps de l’academicisme, aquell que s’havia considerat explícitament que era al capdamunt de la classificació dels gèneres pictòrics a totes les acadèmies reials del món occidental dels segles XVII i XVIII Aquest respecte per la pintura d’història havia estat mantingut també pel Romanticisme, malgrat el caràcter renovador d’aquest moviment però havia entrat en crisi a la segona meitat del segle XIX quan una nova manera de pintar, sorgida a la perifèria del món acadèmic,…
Colitis ulcerosa
Patologia humana
Definició La colitis ulcerosa constitueix una afecció inflama-tòria de l’intestí gros, de causa desconeguda, que es presenta sobretot en persones d’entre 20 i 40 anys i que, en general, s’estableix crònicament alternant períodes d’exacerbació simptomàtica, o brots, amb períodes de calma relativa Les manifestacions més freqüents d’aquest trastorn són diarrea, hemorràgia rectal —és a dir, pèrdua de sang en l’última porció de l’intestí— i elevació de la temperatura corporal Aquesta malaltia sol presentar un bon pronòstic, per bé que pot originar una sèrie de complicacions greus, com per exemple…
La historiografia de l'art
Si en el vast camp de l’artigrafia és ben exacte referir-se a l’existència d’una crítica d’art modernista, com s’ha vist en un capítol d’un altre volum d’aquesta mateixa obra, parlar en canvi d’una historiografia artística modernista només pot ser veritat en part Segurament tractar de l’art del moment té un component molt més procliu a la militància modernista que estudiar l’art del passat Amb tot, el cert és, però, que sí que en aquell període hi ha personalitats que van conrear la història de l’art que indiscutiblement participaven de les inquietuds del Modernisme En aquest capítol però…
Joves valors frustrats
Amb criteris teòricament prou objectius, el filtre dels anys garbella els noms d’uns artistes i els situa en majúscules a les pàgines de la Història de l’Art No obstant això, d’altres noms o bé resten en l’oblit per sempre o bé acaben ocupant un lloc immerescut Així, també dins el panorama artístic català del tombant del segle XX, es compten uns quants artistes que, no per falta de mèrits però per circumstàncies diverses, no aconsegueixen brillar com ho van fer d’altres La majoria d’aquests artistes van conviure amb alguns dels que més endavant es convertirien en els grans noms de la…
L'escultura postmodernista
Pau Gargallo 1881-1934 Autoretrat abans del 1907 Localització desconeguda Reproduït al catàleg de la Exposición de Auto-retratos de Artistas Españoles, del Círculo Artístico de Barcelona FF El pas entre una tipologia escultòrica dominant a Catalunya entre la fi del segle XIX i l’inici del XX que coneixem com a modernista, ben definida en paraules d’Eugeni d’Ors com a més pròxima a l’anècdota que a la categoria i mes aparent que essencial, cap a una nova formulació, és un moment únic, intens i precís, de dubtes però de circumstància vàlida i necessària, clarament intermediari i relacional amb…