Resultats de la cerca
Es mostren 1987 resultats
Hèrnia umbilical
Patologia humana
Definició És anomenada hèrnia umbilical la protrusió o la sortida de diversos teixits o segments d’òrgans abdominals cap a l’exterior de l’organisme, a través de l’orifici umbilical, és a dir, l’orifici que es troba immediatament per darrere del llombrígol i que en circumstàncies normals s’obstrueix quan, alguns mesos després de la caiguda del cordó umbilical, els teixits de la zona se cicatritzen completament Els teixits herniats difereixen en cada cas, de manera que poden correspondre al peritoneu parietal —la capa de teixit conjuntiu que cobreix la superfície interna de la cavitat…
El que cal saber de l’hèrnia umbilical
Patologia humana
És anomenada hèrnia umbilical la sortida o la protrusió de diversos teixits o segments d’òrgans abdominals cap a l’exterior de l’organisme, a través de l’orifici umbilical, és a dir, el que es troba immediatament per sota del llombrígol Quan l’hèrnia umbilical ja existeix en el moment del naixement, hom recomana de procedir al tractament quirúrgic de seguida, per bé que sempre segons les característiques de cada cas en concret, ja que si s’esdevé l’esquinçament de la paret es poden presentar complicacions importants El tractament sol ésser quirúrgic i els resultats són excellents En el cas d’…
Hèrnia de la línia mitjana abdominal
Patologia humana
Definició És anomenada hèrnia de la línia mitjana abdominal la sortida o la protrusió de teixit adipós o d’un sector del peritoneu parietal —la capa de teixit conjuntiu que cobreix l’interior de la cavitat abdominal— envers l’espai anatòmic que es troba immediatament per sota de la pell de l’abdomen, a través d’uns petits orificis que hi ha al llarg de l’anomenada línia mitjana o línia blanca abdominal, una cinta de teixit conjuntiu que s’estén al llarg de la superfície abdominal, des del tòrax fins al pubis, i que serveix d’inserció als músculs rectes de l’abdomen Tipus Segons la…
El que cal saber de les hèrnies de la línia mitjana abdominal
Patologia humana
És anomenada hèrnia de la línia mitjana o línia blanca de l’abdomen la protrusió de diversos teixits de la cavitat abdominal cap a l’espai anatòmic que es troba immediatament per sota de la pell Segons la localització que presenta, hom diferencia l’hèrnia epigàstrica, situada per sobre del l’ombrígol, i l’hèrnia hipogàstrica, que se situa per sota del melic Les hèrnies de la línia mitjana abdominal se solen advertir per l’aparició d’un bony petit, subcutani i de consistència tova, als marges de la Unia que solca la superfície de la part del ventre, des del pubis fins al tòrax En alguns casos…
Xerostomia
Patologia humana
És anomenat xerostomia o sequedat bucal un trastorn que es caracteritza per una sequedat persistent de les mucoses que cobreixen els diversos sectors de la cavitat bucal, és a dir, la superfície interna de les galtes, les genives, la llengua, el paladar i la base de la boca en general, s’acompanya igualment de sequedat de la mucosa faríngia Aquest trastorn és originat per un defecte en l’elaboració de la saliva per part de les diverses glàndules salivals submaxillars, sublinguals i paròtides La funció d’aquestes glàndules és regulada pel sistema nerviós autònom és estimulada pel sistema…
Sialoadenitis
Patologia humana
És anomenada sialoadenitis la inflamació, ja sigui aguda o bé crònica, de les glàndules salivals —sublinguals, submaxillars o parotídies—, que es troben en la cavitat bucal i tenen cura d’elaborar i secretar la saliva La inflamació d’alguna d’aquestes glàndules sol presentar-se a conseqüència d’un procés infecciós, entre els quals el més freqüent és la parotiditis, una alteració que en aquesta obra és tractada al capítol corresponent a les malalties infeccioses volum 7 Amb una freqüència inferior, la inflamació és provocada per d’altres gèrmens, com ara diversos virus o alguns bacteris que…
Tumor de les glàndules salivals
Patologia humana
És anomenat tumor de les glàndules salivals el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules d’alguna d’aquestes glàndules —submaxillars, sublinguals i parotídies—, que tendeixen a reproduir-se acceleradament i formen una massa o tumor Aquests tumors, d’origen desconegut, poden ésser benignes o malignes Els tumors benignes es caracteritzen perquè es troben encapsulats i no s’infiltren pels teixits sans veïns Al contrari, els tumors malignes en créixer s’infiltren pels teixits veïns i, en les fases més avançades de desenvolupament, poden originar metàstasis o tumors secundaris als ganglis…
Hèrnia crural
Patologia humana
Definició És anomenada hèrnia crural la protrusió o la sortida de diversos teixits o òrgans abdominals des de la seva localització habitual envers el conducte crural, un espai anatòmic localitzat a la zona interna de l’arrel dels membres inferiors on se situen diversos elements, com ara els vasos sanguinis femorals, abans de passar des de la pelvis fins a les extremitats inferiors L’hèrnia crural, que gairebé sempre afecta persones de sexe femení, sol ésser asimptomàtica Tanmateix, però, per a evitar l’aparició de complicacions posteriors —com ara l’estrangulació o la compressió dels teixits…
El que cal saber de l’hèrnia inguinal
Patologia humana
És anomenada hèrnia inguinal la protrusió o la sortida de diversos teixits o òrgans abdominals o pelvians, com l’intestí o la bufeta urinària, fins al conducte inguinal, un espai anatòmic que es localitza a l’engonal, per sota dels teixits cutanis i per sobre dels músculs de la zona L’hèrnia inguinal, que es manifesta amb l’aparició d’un bony desplaçable a l’engonal, sol presentar-se a partir de quinze anys d’edat, en general després de la realització d’esforços físics intensos Tanmateix, però, en molts casos és congènita, és a dir que ja existeix des del moment del naixement Fins que no es…
Càncer de pàncrees
Patologia humana
Definició És anomenada càncer de pàncrees o tumor maligne de pàncrees la proliferació anormal d’un grup de cèllules d’aquest òrgan que adopten característiques atípiques, tendeixen a reproduir-se molt acceleradament i formen una massa tumor al Els tumors malignes de pàncrees, de causes desconegudes i d’una incidència que s’ha incrementat de manera significativa els darrers anys, es manifesten en general a partir de cinquanta anys d’edat Durant les primeres fases del desenvolupament, que poden incloure alguns mesos o fins i tot anys, se solen mantenir asimptomàtics En canvi, més endavant, quan…