S’han proposat diversos mètodes farmacològics per a ajudar a deixar de fumar, basats en l’administració de productes d’efectes similars a la nicotina del tabac, per tal d’evitar la síndrome d’abstinència, o de productes que pretenen provocar l’aversió al tabac. En els estudis que s’han efectuat per tal d’avaluar l’eficàcia d’aquests productes s’ha conclòs que la majoria d’ells no han demostrat ésser útils per a abandonar el tabac, o tenen efectes secundaris perillosos.
L’únic mètode farmacològic que s’ha demostrat eficaç per a deixar de fumar és l’administració de petites dosis de nicotina, presentades en forma de xiclet. El producte actiu contingut en aquests xiclets és la mateixa nicotina del tabac i per tant té exactament els mateixos efectes. Mitjançant el subministrament regular de petites dosis de nicotina, es pot evitar que es presentin els petits trastorns que alguns fumadors experimenten quan deixen de fumar, i que en conjunt constitueixen la síndrome d’abstinència al tabac.
L’administració de xiclets de nicotina prolonga relativament els efectes nocius de la nicotina del tabac, que són evitats per complet quan es deixa de fumar sense substitutius. D’altra banda, quan es deixa de fumar amb l’ajut dels xiclets s’eviten els efectes nocius de totes les altres substàncies contingudes en el tabac, algunes de les quals són molt més perjudicials que la nicotina. De tota manera, per a suprimir també els efectes de la nicotina, hom recomana utilitzar els xiclets només durant les primeres setmanes d’abandó del tabac.
No és recomanable la utilització dels xiclets de nicotina sense supervisió mèdica. Com qualsevol medicament, poden tenir una sèrie d’efectes secundaris i de contraindicacions, i per tant és convenient que la seva administració sigui controlada per un metge. D’altra banda, la utilització de xiclets de nicotina no és suficient per si mateixa per a deixar de fumar sinó que és una mesura que perquè sigui eficaç ha de formar part d’una estratègia global per a abandonar el tabac.