Resultats de la cerca

Per bé que no és estrany que molta gent pensi que els ancians, a causa de les progressives limitacions naturals, hagin de deixar de banda pràcticament les activitats físiques, pot afirmar-se categòricament que aquest és un concepte erroni Ara per ara, la pràctica d’exercici físic moderat i regular, adaptat a les possibilitats de cada cas, constitueix un dels factors prioritaris que tendeixen a proporcionar una millora en la qualitat de vida de la gent gran Tot i que a partir de la sisena o setena dècada de la vida es produeix una minva progressiva dels teixits corporals i de les seves…

Sobre les activitats que pot desenvolupar la gent gran, sobre allò que es creu que no poden fer —o, al contrari, que convé que facin— les persones d’edat, hi ha una sèrie d’equívocs molt estesos Per exemple, es pensa que les limitacions derivades de l’edat els conduiran a una inactivitat ineludible, o que ja no els cal alimentar-se com abans Pot ésser que l’origen primordial d’aquestes concepcions derivi de la manera com s’encarava la vellesa fins no fa gaire, quan la gent que arribava a edats avançades no era gaire i quan, de manera força estesa, aquestes persones patien nombroses…

Els sentits també experimenten amb els anys una disminució més o menys considerable La visió disminueix progressivament, en especial a partir dels 40 o 45 anys, a causa de la pèrdua d’adaptabilitat del cristallí, que experimenta una dessecació continuada, per a enfocar els objectes aquest és l’origen de l’anomenada presbícia A més, alhora que progressivament es produeix un dèficit en l’agudesa visual, nombrosos trastorns oculars són més habituals en la vellesa, com ara glaucoma o cataracta, que poden augmentar encara més les dificultats visuals En aquest sentit cal que les persones d’edat…

Les modificacions que experimenta el sistema nerviós mereixen una consideració especial, ja que poden condicionar en bona mesura la vida de relació de la persona Per començar, atès que les neurones no tenen capacitat per a reproduir-se, la pèrdua progressiva d’aquesta mena de cèllules és irremplacable, amb el consegüent deteriorament global i progressiu del funcionament neurològic En avançar l’edat es poden detectar nombrosos canvis anatomies en el teixit nerviós, tant microscòpics com macroscòpics, i a més es verifiquen canvis funcionals, com ara una disminució en la velocitat de la…

El sistema immunitari, per la seva banda, també disminueix en el seu funcionament d’una manera generalitzada amb l’edat I aquest fet té conseqüències diverses Per començar, a més edat la capacitat de resposta del sistema immunitari en la seva lluita contra eventuals infeccions serà menor, de manera que alteracions d’aquesta mena que en d’altres etapes de la vida es poden considerar banals, com ho és la grip, en la vellesa poden comportar complicacions imprevistes, que sovint ocasionen una mort prematura o un deteriorament apreciable en la qualitat de vida En aquest sentit, són prioritàries…

L’aparell digestiu experimenta modificacions diverses, caracteritzades per una disminució en la producció de secrecions de les glàndules annexes, com també per una restitució alentida de les cèllules mucoses digestives que es deterioren constantment, i una certa incoordinació dels moviments gàstrics i intestinals En definitiva, això fa que la digestió d’alguns aliments sigui més dificultosa i lenta, en especial la d’aliments molt grassos Tanmateix, però, si es proporciona una aportació nutritiva i se segueixen uns hàbits alimentaris apropiats, la vellesa no té per què comportar trastorns…

L’aparell genitourinari modifica igualment l’activitat que li correspon El fet més destacable és que els ronyons perden pes i la funció renal disminueix de manera progressiva Així, mentre que en l’adult jove ambdós ronyons pesen uns 300 g, als 60 anys en pesen 250, als 70 uns 230 i cap als 80 anys uns 190 g Entre d’altres modificacions anatòmiques cal destacar la pèrdua de nefró o l’engruiximent de la membrana filtrant de la sang En definitiva, disminueix fins a un 50% el flux sanguini renal i disminueix en un 40 a 45% el filtratge glomerular Tanmateix, però, en condicions normals tot plegat…

La composició de la sang no experimenta de manera natural modificacions evidents en la vellesa És cert que el teixit hematopoètic o formador de sang, situat en la medulla òssia, és substituït progressivament per teixit gras així, mentre que fins als 2 o 3 anys de vida el teixit hematopoètic ocupa totes les cavitats òssies, en la persona d’edat només en queda el 30% de l’original Tanmateix, però, la medulla òssia solament disminueix les funcions que li corresponen de manera relativa, no perquè es torni insuficient per a mantenir uns paràmetres normals sinó perquè perd part del seu potencial…

El mateix es pot aplicar a l’aparell respiratori, l’activitat del qual també es modifica amb el pas del temps Per exemple, la capacitat respiratòria, és a dir, el volum d’aire que entra i surt dels pulmons amb la respiració, disminueix en la vellesa, entre d’altres raons perquè les parets toràciques esdevenen més rígides A més, també és habitual que s’esqueixin o es fibrosin les parets d’alguns alvèols, els petits sacs situats en la terminació de l’arbre bronquial en què es produeix l’intercanvi gasós entre l’aire i la sang, de manera que s’incrementa l’espai mort sense aquesta funció d’…

Pel que fa a l’aparell cardiovascular, s’aprecien notables modificacions en el transcurs de la vida De fet, el cor no presenta gaires canvis anatòmics, pel que fa a la seva grandària i pes, que es mantenen en les mateixes condicions que en l’edat adulta Tanmateix, però, alhora que es perden fibres musculars o desapareixen algunes de les seves estriacions, se’n modifica l’elasticitat i la potència de les parets Si bé la despesa cardíaca es manté en nivells prou alts i el ritme cardíac no es modifica, destaca el fet que en resposta a un esforç la funció cardíaca no és tan evident com abans així…