Resultats de la cerca

La immunitat adaptativa , adquirida o específica consisteix en un conjunt de mecanismes defensius que es desenvolupen per actuar concretament contra cada un dels agents microbians que, al llarg de la vida, aconsegueixen de superar les primeres barreres protectores, és a dir, les que desenvolupen els mecanismes de la immunitat inespecífica En aquest cas, alguns elements del sistema immunitari reconeixen un determinat agent com a estrany, prenent per base un —o més d’un— element estructural, que generalment es denomina antigen, i activen una sèrie de mecanismes cellulars i humorals…

El mateix es pot aplicar a l’aparell respiratori, l’activitat del qual també es modifica amb el pas del temps Per exemple, la capacitat respiratòria, és a dir, el volum d’aire que entra i surt dels pulmons amb la respiració, disminueix en la vellesa, entre d’altres raons perquè les parets toràciques esdevenen més rígides A més, també és habitual que s’esqueixin o es fibrosin les parets d’alguns alvèols, els petits sacs situats en la terminació de l’arbre bronquial en què es produeix l’intercanvi gasós entre l’aire i la sang, de manera que s’incrementa l’espai mort sense aquesta funció d’…

Les diverses reaccions del sistema immunitari es posen en marxa quan una partícula estranya qualsevol —és a dir que no forma part dels elements estructurals propis— accedeix a l’interior de l’organisme Genèricament, les partícules capaces de desencadenar una resposta immunitària reben la denominació d’ antígens Normalment, un antigen és una molècula de natura proteica, amb una estructura tridimensional que és reconeguda específicament per certes cèllules immunitàries, cosa que posa en marxa els mecanismes de la immunitat adaptativa Per exemple, el sistema immunitari no reconeix…

Amb la denominació immunitat , en el sentit més ampli, hom designa la capacitat que té l’organisme per fer front als agents microbians infecciosos i el conjunt de recursos de què disposa per a evitar les accions nocives del gèrmens, el desenvolupament dels quals en els diversos teixits pot causar diferents trastorns patològics, i fins i tot la mort de l’individu El sistema immunitari, encarregat d’aquesta missió, mitjançant mecanismes d’acció molt variats, generalment aconsegueix d’impedir o controlar el desenvolupament microbià a l’interior de l’organisme, per la qual cosa la major part de…

Pel que fa a l’aparell cardiovascular, s’aprecien notables modificacions en el transcurs de la vida De fet, el cor no presenta gaires canvis anatòmics, pel que fa a la seva grandària i pes, que es mantenen en les mateixes condicions que en l’edat adulta Tanmateix, però, alhora que es perden fibres musculars o desapareixen algunes de les seves estriacions, se’n modifica l’elasticitat i la potència de les parets Si bé la despesa cardíaca es manté en nivells prou alts i el ritme cardíac no es modifica, destaca el fet que en resposta a un esforç la funció cardíaca no és tan evident com abans així…

La inflamació és el resultat de les reaccions defensives desenvolupades pels components de la immunitat natural en el punt de l’organisme on es produeix la invasió d’un agent infecciós La finalitat del procés és d’activar la reacció defensiva en la zona afectada i limitar la infecció a aquesta zona per a impedir-ne la propagació Cal, doncs, que en la zona afectada es produeixi un increment de la circulació sanguínia perquè hi pugui accedir un nombre suficient de leucòcits capaç d’afrontar l’agressió i destruir l’invasor Les reaccions que es produeixen al lloc afectat, que constitueixen les…

La immunitat innata , natural o inespecífica correspon a una sèrie de mecanismes defensius presents ja en el naixement, que constitueixen les primeres barreres de protecció davant els agents infecciosos Els mecanismes de la immunitat inespecífica, doncs, són destinats fonamentalment a impedir l’entrada d’elements estranys en l’organisme, o bé a destruir-los en les primeres fases de la invasió, controlant-ne el desenvolupament abans que no hi causin alteracions En la immunitat innata intervenen molts mecanismes defensius, alguns dels quals ja han estat descrits detalladament en altres apartats…

L’atenció sanitària de la gent gran presenta una sèrie de característiques específiques derivades de les particularitats que corresponen en aquest camp a la salut de la gent gran De manera global, en la persona d’edat, la fisiologia de la qual varia en relació a la de l’adult, són més habituals les malalties cròniques, sovint sobreposades, la qual cosa, sumada al progressiu deteriorament orgànic propi de l’edat, fa que la seva diagnosi i tractament harmònic sigui complex Això no significa que, necessàriament, tota la gent gran pateixi d’alteracions greus o invalidants Tanmateix, però, no es…

Definició L’ endarreriment mental constitueix un trastorn caracteritzat per un rendiment intellectual general inferior al que hom considera normal que es presenta ja des del naixement o bé s’origina en un període inicial del desenvolupament de la persona Habitualment és associat a un dèficit en la conducta adaptativa, és a dir, en la capacitat d’independència personal i responsabilitat social esperades segons l’edat i el grup cultural a què hom pertany Actualment es considera que la denominació d’endarreriment mental és sinònima d’ oligofrènia , defi ciència mental , feblesa mental i…